TRANSPORT

Balaguer: un desig anomenat tramvia

La capital de la Noguera vol tramviaritzar el tren de la Pobla al seu pas per la ciutat i trencar així la barrera arquitectònica que representa la via. L’Ajuntament de Balaguer i la Generalitat hi estan d’acord.

 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'Ajuntament de Balaguer ha redactat un preprojecte per tal de reconvertir en tramvia el tren de la Pobla, que uneix Lleida (Segrià) i la Pobla de Segur (Pallars Jussà), al seu pas per la ciutat. La intenció és evitar que la via convencional sigui una barrera arquitectònica que separa la població de la zona on es concentren molts dels equipaments educatius i esportius de la capital de la Noguera.

Aquesta solució segueix l’exemple de diverses ciutats europees que, en els últims anys, han optat per una infraestructura ferroviària que combine les característiques del tren a nivell interurbà —velocitat de 90 o 100 km/h— i les del tramvia, dins de zones urbanes.

Si bé anteriors projectes de l’Ajuntament de Balaguer havien estudiat la possibilitat de soterrar les vies —un projecte amb un pressupost que les administracions no van poder assumir en arribar la crisi— o l’allunyament de la via de la ciutat, l’actual equip de govern municipal aposta per una solució que a Europa s’està estenent en les últimes dues dècades: convertir el tren en tren-tramvia o tren-tram.

El director de Terminus-Centre d’Estudi del Transport, Joan Carles Salmerón, explica un canvi tecnològic i conceptual que fa vint anys va permetre aquest model mixt de transport: “Fa vint anys van aparèixer altres tipus de trens que no només podien anar per ciutat sinó que, quan sortien, podien assolir una velocitat de 90 o 100 Km/h. Així surt el concepte de tram-tren. D’acord amb aquest concepte es van aprofitar moltes vies de tren normal per ser adaptades, amb característiques tramviàries, al seu pas per les ciutats. El de Balaguer no és un tram-tren sinó un tren-tram: és un tren que adapta les seves característiques per actuar com a tramvia dins de la ciutat”.

Un bon exemple de tram-tren, segons Salmerón, és el d’Alacant: “Alacant tenia una xarxa de via estreta, com a Catalunya la xarxa de Ferrocarrils Catalans, que anava d’Alacant fins a Dénia. Van decidir comprar uns vehicles i transformar la via estreta, que anava per les platges de Sant Joan, Benidorm, Altea, etc. —una línia que era més que anacrònica— en una línia de tram-tren. Avui dia no sols hi ha tramvies d’Alacant, que són un èxit, sinó que hi ha alguns vehicles que surten d’Alacant, agafen velocitat —fins a 100 km/h— i quan arriben a llocs urbans com el Campello, Benidorm o Altea —i d’aquí a poc a Dénia— es converteixen en tramvia: van a velocitat de tramvia, tenen senyalització tramviària, permeten el pas de vianants, i quan surten de les ciutats agafen velocitat de tren, fins que tornen a entrar a Alacant”.

Aquest és només un exemple. Segons Salmerón, “hi ha unes 40 ciutats europees que han optat per aquesta solució. En canvi, a Balaguer seria un tren-tram, perquè són trens que ja corren, i funcionen com a tals, que adapten la seva infraestructura i petites característiques per convertir-se en semitramvies: per poder permetre el pas de vianants en passar per la ciutat”.

L’actual “tren de la Pobla”, modernitzat des de 2016 amb trens de la sèrie 331 de FGC, connecta Lleida amb Balaguer mitjançant deu combois, quatre dels quals segueixen el seu rumb cap a la Pobla de Segur. Els altres sis trens garanteixen la connectivitat de Balaguer amb Lleida en poc més de vint minuts. L’alcalde de Lleida, Jordi Ignasi Vidal, considera que això, “pràcticament, converteix Balaguer en Àrea Metropolitana”, perquè “és com una connexió interurbana de zona metropolitana”. A més, la línia connecta amb l’estació Lleida-Pirineus, “la mateixa estació on s’aturen els AVE i els Avant, de manera que pots connectar amb els trens que van a Barcelona, Tarragona, Saragossa i Madrid”.

Ara l’objectiu de l’Ajuntament de Balaguer és eliminar la barrera que ha esdevingut la via del tren i integrar-la a la ciutat, tal com ja es va fer amb el riu Segre: “Després de la guerra, amb la retirada dels republicans, van volar l’únic pont que travessava el Segre. Això va transformar el riu en una barrera, però en aquest temps s’han fet tres ponts i dues passarel·les. El riu ja no és una barrera. Ara la barrera és el tren. Bona part de la gent viu de la via cap a l’oest. De la via cap a l’est no viu pràcticament ningú però tenim la piscina, el camp de futbol, una escola, un institut, l’escola d’adults, la llar d’infants, el poliesportiu. El problema és que hi ha un sol punt de pas: només s’hi pot creuar per un carrer”.

La conversió del tren de la pobla en tramvia al seu pas per Balaguer pretén permeabilitzar la via del tren, diu l’alcalde: “Que la gent pugui accedir, tant a peu com en cotxe, a tots els serveis i per diversos punts”.

L’Ajuntament i la Generalitat han arribat a un acord global sobre la idoneïtat d’aquesta opció, encara que tot es troba encara en fase de preprojecte.

Per tal de fer aquesta permeabilitat més efectiva, l’Ajuntament de Balaguer proposa el trasllat de l’actual estació de Balaguer a un centenar de metres d’on està actualment. L’objectiu és que el gruix del trànsit ferroviari —que són els trens que fan el trajecte Balaguer-Lleida— no afecti la zona de tramvia. “Perquè això sigui més efectiu —explica Jordi Ignasi Vidal—, la nostra proposta és desplaçar una mica cap al sud l’estació en el benentès que això evitaria que la majoria de trens travessessin tot Balaguer. Entre Lleida i Balaguer hi ha dotze trens. Per tant, els trens tallarien el pas 24 vegades al dia. Si traslladem l’estació cent metres avall, la majoria del tram només es veuria afectat pels trens que pugen cap a la Pobla, que són quatre al dia. Per tant, només tallarien el pas vuit vegades al dia, dos de les quals són molt d’hora al matí i molt tard a la nit”.

Joan Carles Salmerón explica els beneficis que tindria aquesta opció a Balaguer: “Després de tramviaritzar Balaguer, la via no serà la clàssica via del tren, sinó que la gent pot circular-hi per sobre; l’estació no és una estació de tren sinó una parada —en el cas de Balaguer, una parada gran, amb interconnexió amb autobusos. Això permet una integració urbana molt i molt gran: en el cas de Balaguer s’eliminaria la manca de comunicació que hi ha entre els dos barris, a un costat i l’altre de les vies”.

Segons Salmerón, el tram-tren o el tren-tram han estat les solucions triades en moltes ciutats d’Europa en els últims anys. “Ara s’està convertint en tram-tren tot el sistema circular de rodalies de París. Hi ha ciutats mitjanes de França i Anglaterra que també ho preparen. I a Anglaterra, després que el 2013 vam comparèixer a la Cambra dels Comuns per explicar els tram-tren, s’hi estan començant a introduir en diverses ciutats”.

Balaguer aposta per una opció europea.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.