Va el senyor vice-president del govern, i declara: «hay un Estado federal en el mundo que tenga las competencias que las comunidades autónomas tienen en España? Ni uno. Ni en economía, ni en capacidad política, administrativa y económica (sic). Pero, ¿Cuál centralismo? Eso es papanatismo.»
Es el mal dels espanyols d'ofici: que han viatjat poc i malament, i que no llegeixen llengües estrangeres. Després, passa el que passa, i diuen les coses que diuen. Ara mateix, el senyor Guerra podria il·lustrar-se amb una miqueta de turisme privat pels EUA, Canadà, Suïssa, Alemanya Federal o Iugoslàvia, posem per cas. Potser hi descobriria coses com aquestes: el Quarter General de les Forces Aèries de New Jersey, els guardacostes de la Marina de Texas, la policia de Baviera fent servei de duana a la frontera, el Quebec organitzant un referèndum per veure si els interessa o no seguir dins de Canadà i en quines condicions, els presidents de les repúbliques federades ocupant per torn la presidència federal de Iugoslàvia, que l'alemany a Ginebra és una llengua més estrangera que l'anglès... Recorde ara tot això i més coses, senyor vice-president, perquè jo sóc una miqueta papanatas: no per comparar;Déu me'n guarde!
Corre la fama que D. Alfonso Guerra és persona cultíssima. No diré que no, però si un polític espanyol tan culte pot ser tan ignorant com per a afirmar coses com aquella, vol dir que els falla algun ressort essencial del cervell. Potser que Espanya ha de ser sempre exemple i model únic entre les nacions, siga luz de Trento, faro de occidente mostrant al món un futur universal de democràcia orgànica, o el que ara toque de ser. Per exemple: «España es el país más avanzado en tolerancia de costumbres de toda Europa», diu també Guerra. Ai, Holanda, Anglaterra, Dinamarca i França, qui us ha vist tan avançats, i ara ens heu de venir al darrere! El que ens passa a molts, ja veieu, és que ens ofega el papanatismo. No com a uns altres, que són gent tan moderna, mundanal i culta.