El català, cosa de tots (1982)
La Norma va ser la primera protagonista que va donar forma física a les campanyes per la normalització del català. Representada per una xiqueta i dibuixada per Lluís Juste de Nin (1945-2020), va ser presentada al públic el 1982 amb l’eslògan “El català, cosa de tots”. Aquell era el resultat d’una campanya de sensibilització impulsada per la Generalitat de Catalunya per a ressituar el català dins del seu espai social corresponent. Havien passat, només, set anys de la mort del dictador Francisco Franco, i altres dos des de la recuperació de les institucions catalanes.
La campanya pretenia conscienciar la ciutadania sobre la situació sociolingüística després de quasi quaranta anys de dictadura, i es plantejava el foment de l’ús del català per part dels qui el sabien parlar, amb els seus interlocutors, si aquests els entenien. Els ajuntaments van ser instats a participar-hi activament amb aquest objectiu i també amb el de fer del català la llengua d’ús normal a cada racó de Catalunya. Aquell desplegament va ser el precedent de l’aprovació unànime de la Llei de normalització lingüística el 1983 —que també va ser promocionada als mitjans.
Els espots emesos en el context d’aquella campanya eren ben aclaridors. En un s’observa una família a l’estació de Sants que escolta per megafonia l’anunci, en castellà, de l’arribada d’un tren de rodalies. La Norma, en aquest anunci, interpretada per una xiqueta, acudeix a la megafonia per demanar que difonguen el lema de la campanya: “el català, cosa de tots”. El mateix es pot veure en anuncis similars amb la Norma intentant introduir el català en altres espais: al Museu Picasso, al carrer, en àmbits protagonitzats per infants o en les relacions comercials. Tots els anuncis tenien un comú denominador que s’ha mantingut en totes les campanyes posteriors: els missatges són sempre propositius.
Més campanyes a la dècada dels vuitanta
Amb els primers efectes de la Llei de normalització lingüística i de la campanya de la Norma, la Direcció General de Política Lingüística es va dirigir, amb una campanya, al conjunt de la societat per a interpel·lar els catalanoparlants i fer-los conscients que només ells podien generar espais en què la llengua catalana fora introduïda. Aquell era el resultat de les queixes dels aprenents de català, a qui els costava trobar parlants que no canviaren de llengua en el moment en què detectaven que el seu interlocutor era castellanoparlant o tenia una altra llengua d’origen distinta del català.
Els anuncis es presentaven de manera molt concisa: “que en aquest taxi es parli català depèn de vostè”, “que en aquest mercat es parli català depèn de vostè”, “que en aquest pati es parli català depèn de tu”, “que en aquest establiment es parli català depèn de vostè”, etc.
La campanya “som 6 milions”, també als anys vuitanta i que coincidia amb el moment en què es van comptabilitzar sis milions d’habitants al Principat, coincidia amb aquest missatge quan, en l’anunci, un castellanoparlant interpel·lat en castellà per un catalanoparlant li preguntava si “creus que no puc entendre el català després de tants anys? Avui la cortesia és parlar en català amb tots els que volen saber-lo”. Tot seguit també s’engegava una campanya adreçada als comerços per adaptar els rètols al català i una altra per a animar la ciutadania a relacionar-se amb la justícia en català, i poc més tard, amb el lema “Posa’t a nivell, el català és necessari”, el Consorci per a la Normalització Lingüística oferia els seus serveis per a la gent que necessitara aprendre la llengua catalana. Més endavant, amb la campanya “El català, eina de feina”, a proposta del sindicat CCOO, es buscava consolidar el català dins de l’àmbit laboral, i amb “En català, no et quedis fora de joc”, es pretenia incentivar la llengua dins del món de l’esport.
Segle XXI
Durant la primera dècada del segle actual es van fer notar, i molt, els efectes de la immigració. És per això que es va engegar la campanya “Tu ets mestre”, l’any 2003, recordant que cada any, a Catalunya, 65.000 nouvinguts aprenien el català. Els anuncis instaven els catalanoparlants a no canviar de llengua davant aquest col·lectiu cada vegada més nombrós perquè el català mantinguera i incrementara el seu ús social. “Ajuda’m, parla’m en català”, responien en l’anunci els migrants arribats recentment a Catalunya.
Dos anys més tard, el 2005, arribaria la Queta, recuperada recentment per la Generalitat de Catalunya. Aquella campanya tenia com a eslògan “Dóna corda al català” per a promoure i facilitar el seu ús, i anava adreçada a tota la ciutadania per fer funcionar la llengua, atès que el seu ús depèn de la societat en conjunt.
Una boca saltadora a través a la qual se li havia de donar corda perquè funcionara era la mascota d’aquesta campanya que enguany, aquest 2023, s’ha adaptat a la nova realitat del país, amb diferents versions —diferents pentinats, colors de pell, etc.—, per a procurar el seu abast global. De fet, amb la primera versió de la Queta, la del 2005, també es pretenia adquirir un abast global per a adreçar-se a una societat que dues dècades després de les primeres campanyes havia canviat força.
“Dóna corda al català” incloïa altres lemes: “parla sense vergonya”, “parla amb llibertat” i, “per començar, parla en català”. Tres eslògans que evidencien la relació amb les campanyes anteriors i demostrant que, en el cas dels impulsos institucionals per l’ús social del català, canvien les formes, però no el fons.
A les acaballes de la primera dècada del segle XXI s’impulsava una nova campanya, “Encomana el català”, destinada novament a promoure l’ús de l’idioma en situacions o contextos en què se sol canviar de llengua —com ara a les botigues, a la feina o al carrer. Com a novetat, aquella campanya va ser pensada per a promoure la participació de la societat, i diversos col·lectius s’hi van implicar, així com agents locals que van organitzar activitats relacionades amb aquesta campanya en distints municipis de Catalunya. També destacava, en aquell moment, la irrupció de les primeres xarxes socials, un aspecte que no es va deixar de banda.
Precisament, en la campanya posterior, “El català, llengua per a tothom”, s’incidia en aquest àmbit a través de continguts difosos per internet i per les xarxes socials, amb protagonisme per als joves i amb la voluntat difondre els valors i la importància la llengua dins d’aquests nous espais, virtuals però molt influents i decisius, i que anirien ocupant més i més espai en les nostres vides fins al punt de ser pràcticament indefugibles.
En l’espot es difonien les aptituds del català: els seus 10 milions de parlants, nombre superior al de diferents llengües oficials de la Unió Europea; el seu valor cultural, el gran nombre de traduccions que es fan d’obres en català i d’obres que són traduïdes d’altres idiomes al català, les publicacions periodístiques o el seu ús a les xarxes socials i a internet. També es recordava que l’any 2012, el domini .cat va ser el segon que més va créixer. Malgrat tots aquests èxits, hi havia assignatures pendents. “Encara hi ha espais on la nostra llengua li costa arribar”, recordaven els protagonistes de l’espot davant els nous reptes introduïts pels canvis socials, tecnològics i informàtics i, en general, per una globalització imparable.
Uns canvis que actualment, amb la campanya “Provem-ho en català”, que ha recuperat la Queta, són tinguts en compte, amb les seues noves versions, per continuar amb una tasca elemental per a impulsar una llengua que, malgrat el context advers en què es desenvolupa, té present i té futur gràcies a l’impuls social que l’ha fet possible al llarg d’aquests segles. •