Perú

Infern a la selva

L’or és un component necessari de joies i telèfons. Per extreure’l, però, la gent s’intoxica i destrueix la natura. Els càrtels controlen aquest negoci. A Perú els buscadors d’or han transformat en deserts tòxics algunes parts de la selva. Viatgem per un paisatge apocalíptic

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Deu mil buscadors d’or contra una desena de soldats de la marina? Seria una batalla desigual. Per això el sotstinent Giancarlo Boggiano i els seus homes porten explosius a bord.
“Dos minuts per a l’explosió!”, crida l’oficial de la marina peruana quan s’encenen els detonadors. Els soldats salten a la barca. El motor brunz i, amb molta força, arriba a l’altra vora del riu. Un esclat ensordidor i la balsa dels buscadors d’or es fon en una bola de foc.

Núvols de fum negres sobresurten del riu Malinowski i de la contigua Reserva Nacional Tambopata, terra de jaguars, tapirs i arbres mil·lenaris.

La selva del sud-est de Perú és una de les més riques en espècies de la Terra. Els soldats estan aquí per protegir aquest tresor contra tota una allau de buscadors d’or il·legals.
L’or dels Andes és llegendari. Els conqueridors espanyols ja buscaven el fabulós Eldorado. Avui dia més de deu mil aventurers acudeixen als rius de la conca de l’Amazones per rescatar aquest metall.

Una febre de l’or moderna s’ha apoderat de tota l’Amèrica Llatina. És com a l’antic Salvatge Oest: els més pobres entre els pobres, els desesperats i els jugadors empedreïts acudeixen a la crida de l’or, no sols a Perú, també a Colòmbia, Veneçuela, Bolívia o l’Equador.

Primer talen la selva al llarg dels cursos del riu. I aleshores caven sistemàticament els terrenys al·luvials dels enormes rius de l’Amazones i treuen l’or amb mercuri tòxic del sediment.

Els seus assentaments s’han construït ràpidament, però també han desaparegut en un tres i no res. Són zones sense llei, governades per escrupolosos tsars de l’or. Llocs mísers amb prostitució forçada, explotació infantil i assassinats diaris.

I com més va més greu és la situació. Els càrtels de droga no paren d’invertir en el negoci de l’or, segons conten algunes organitzacions pels drets humans com la nord-americana Verité. L’alt preu de l’or i els controls cada vegada més forts en el negoci de les drogues atreuen a la selva la Ndrangheta italiana, el càrtel Sinaloa de Mèxic o grups criminals de la Xina i de Rússia. Els experts ja comparen el negoci de l’or amb les xarxes de diamants de sang a l’Àfrica.

Els càrtels paguen motobombes, serres mecàniques i motos als buscadors d’or. Així s’embutxaquen la major part dels beneficis.

La màfia té tant d’èxit que el valor de l’or que s’ha aconseguit il·legalment al Perú i a Colòmbia ja supera el de la cocaïna. Als mercats d’or dels EUA, de Suïssa o dels Emirats Àrabs Units es posa a la venda el metall preciós, i la quantitat ha augmentat escandalosament.

Segurament, qualsevol consumidor occidental porta a sobre l’or de sang d’Amèrica del Sud: en l’anell de boda, en collars d’or o en una peça del telèfon.
“Una de les selves més riques de la Terra s’està convertint en un desert tòxic”, diu Hauke Hoops de la Societat Zoològica de Frankfurt (ZGF). “Passaran segles fins que el país es regeneri”.

Hoops treballa des de fa molts anys d’ecologista al Perú. Havia de veure com es transformava la regió Madre de Dios, al sud-est del país, un punt clau per a la febre de l’or.
Actualment, en la zona hi ha entre 50.000 i 70.000 buscadors d’or il·legals. Cada any col·loquen molt més de 90 tones de mercuri per retenir l’or dels sediments del riu, tant que el 2016 el Govern de Perú va declarar l’estat d’emergència a Madre de Dios. Algunes proves van revelar que, en alguns poblats, més del 90 per cent dels habitants tenen molt de mercuri perillós al cos. El verí s’acumula en l’organisme.

Algunes imatges per satèl·lit proven que en la zona s’han talat al voltant de 70.000 hectàrees de selva per l’or. Als buscadors ni tan sols les reserves naturals els fan recular. El 2015 van entrar en la Reserva Nacional Tambopata.

El Govern de Perú va enviar els primers soldats de la marina i va contenir els  buscadors d’or. Des d’aleshores, el riu Malinowski, així anomenat per un enginyer polonès, és una mena de front de guerra.

Al nord del riu hi ha la zona de La Pampa, pensada realment com a zona neutral per a la reserva, però ara l’ocupen 40.000 buscadors d’or. Al sud del riu, naturalesa intacta en gran part, hi ha una extensió com el Land alemany de Schleswig-Holstein.

Aconseguirà el poder de l’Estat reprimir els buscadors d’or? És que ho vol, realment?

És un matí calorós al post “Azul” de la marina a la vora de la reserva de Tambopata. Els primers rajos de sol trenquen el cel com un rebot de llum que passa a través d’un sostre de fulles. Encara somnolents, el sotstinent Boggiano i els seus homes mengen a poc a poc un puré de quinoa dolç.

Títol

El dia anterior els ha costat onze hores arribar-hi des de la capital de la província, Puerto Maldonado, primer en camioneta i després amb la barca.

A la sala d’espera, l’equip es reuneix per analitzar la situació. Vladimir Ramírez, de la protectora de medi ambient peruana Sernanp, pren la paraula.

“Intentem encertar la logística dels buscadors d’or”, diu Ramírez. En els últims anys, els soldats han pogut destruir equipament per valor de més de cinc milions d’euros. Avui dia continuen darrere del mateix; si és possible, fer inservibles moltes de les balses transportadores, barques, bombes de succió i generadors.

Els soldats es tiren als muscles els seus fusells d’assalt. Llavors es dirigeixen a les barques menudes cap a fora del Malinowski. Per ara, un mur verd obscur de matolls sense llum recorre totes dues bandes. Els caimans prenen el sol als bancs de sorra. Les tortugues d’aigua dolça descansen sobre els troncs morts que s’arrosseguen pel Malinowski. El riu de color cafè amb llet sembla salvatge i atemporal, intacte des de fa mil·lennis.

Però la bellesa s’acaba de sobte. El verd canvia per un paisatge lunar de fang i sorra clara, mesclada amb tolls i abocadors d’escombraries. Les grosses balses transportadores dels buscadors d’or són a la vora del riu. Per aquest desert hi ha escampades unes lones de plàstic blaves i bidons de gasolina.

No es pot veure ni una ànima. Però quan els homes posen un peu en terra ferma es troben amb petjades fresques al fang.

“Han avisat els buscadors d’or”, diu Ramírez. “Sabien que vindríem”. Per al cap de la reserva natural  no és cap sorpresa: la corrupció s’estén per tot Madre de Dios. Fins i tot la policia està subornada, diu Ramírez. Tot aquell qui no té diners està amenaçat. Ramírez mateix està en el punt de mira dels buscadors d’or. “Aquí la màfia té el control, com a mínim, des de 2016.”

Semblava que Perú anava pel bon camí. El 2012, el Govern de Lima va començar a defensar el país contra els buscadors d’or. S’han destruït campaments il·legals i s’ha regulat el subministrament de combustible.

Els agents de policia van poder arrestar fins i tot un dels caps del negoci de l’or, el peruà Pedro Pérez Miranda. L’or de sang li havia procurat una fortuna. A la seva vil·la a Lima es van intervenir armes automàtiques i cinc vehicles de luxe.

Pérez, de malnom Peter Ferrari, hauria passat de contraban fora del país tones d’or per valor d’uns 630 milions de dòlars. L’empresa nord-americana NTR Metals en va rebre una part. Aquesta empresa pertany al comerciant de metalls preciosos Elemetal, que, segons els investigadors del Miami Herald, va proveir d’or empreses com ara Apple o la joieria Tiffany.

Entre el 2012 i el 2016, NTR Metals suposadament va importar or il·legal per valor de 3.600 milions de dòlars des d’Amèrica Llatina. A principis d’aquest any, tres treballadors de l’empresa van ser condemnats.

Aquest cas és cabdal perquè permet veure a les clares el negoci brut de l’or. Els comerciants com Pérez compren el metall il·legal barat. Llavors es permuta a negocis d’or legals de l’estranger. Per a la màfia de les drogues aquest model ja és temptador: pot reinvertir els seus feixos de diners del negoci de la cocaïna en or il·legal i, al final, recupera dòlars nets.
Però, per molt espectacular que sigui l’èxit de la policia en el cas Pérez, res no ha anat a millor a Madre de Dios des d’aleshores. Al contrari, conta Vladimir Ramírez. Suposadament s’han fet càrrec del negoci nous mediadors. La màfia de l’or és cada vegada més brutal.

La Pampa ara és un refugi de la il·legalitat, diu Ramírez. La màfia controla les carreteres d’accés. Els pobles dormits s’han transformat en assentaments dels buscadors d’or “de l’infern”.

Milers de dones i noies, algunes de dotze anys, haurien sigut atretes amb falses promeses als campaments i s’hi haurien de prostituir, narra la Iniciativa Global contra el Crim Organitzat Transnacional. Molts homes, seduïts per la promesa de diners ràpids, es van endeutar i van pencar sota condicions de treball terribles.

Com Elvis. Aparentment no han sigut alertats tots els buscadors d’or del Malinowski. Els soldats atrapen el jove de 32 anys just al costat de la seva balsa transportadora.
Ara aquest home flac s’agenolla entre tres soldats de la marina d’esquena ampla sota el xàfec tropical.

És de la zona fronterera amb Bolívia, conta Elvis amb llàgrimes als ulls. Alguns amics li haurien explicat el rendible negoci d’or. Treballa 20 hores al dia en equips de tres i extreu de 10 a 14 grams d’or.

Per treure’l, els homes bomben amb un motor dièsel fang sobre una rampa, en la qual hi ha una mena de llana. Dins s’enganxen les minúscules partícules d’or. Mesclades amb mercuri, formen trossos d’amalgama que es colen. Al final aquesta mescla es calfa. El mercuri s’evapora en l’entorn o en els pulmons dels treballadors. El que queda és or 980, dels més fins que hi ha.

Guanya diàriament fins a 150 sols peruans, uns 40 euros, narra Elvis, tres vegades més que quan treballava d’obrer. Sap que buscar or és il·legal? “Sí”, diu ell, “però necessito els diners. Un dels meus fills està malalt”.

La desesperació és real? Els soldats ja han sentit massa vegades aquesta història. Destrueixen la barca i deixen l’home allí. També deixen córrer un altre buscador d’or, que van atrapar al Malinowski, després d’haver confiscat la seva barca. No tenen autoritat per a més.

Ara mateix, els soldats de la marina semblen tigres sense dents. Estan aconseguint mantenir allunyats de la reserva natural els buscadors d’or. A banda d’això, tanmateix, aquesta màfia fa el que vol.

“Aquí assassinen gent cada dia”, conta Ramírez. Ha vist diverses vegades cadàvers arrossegats als tolls de La Pampa.

Per què el Govern de Lima no fa res més contra els il·legals de Madre de Dios? On és l’exèrcit, que podria desallotjar zones com La Pampa? A les ribes del Malinowski la mobilització dels soldats de la marina sembla que sigui part d’un tracte amb els criminals.

Perú té acords comercials, per exemple, amb els EUA, que obliguen el país a mantenir la selva. Són les reserves naturals sagrades per al Govern, però altres, com La Pampa, les prometen als buscadors d’or?

El Govern del president Martín Vizcarra no va contestar a les preguntes. Fins i tot l’únic comerciant d’or amb llicència al país, l’empresa Oro Fino, no està disposada a parlar-ne. Aquesta empresa és part d’una estratègia del Govern incorporada el 2011 per regular el negoci d’or. Els buscadors d’or han de poder adquirir llicències, unides a condicions de protecció del medi ambient i del treball.

No obstant això, a la capital de la província, Puerto Maldonado, es veu ràpidament que aquest pla ha fracassat. Al freqüentat centre d’aquest lloc se succeeixen establiments de canvi, un rere un altre. “Comprem or”, es pot llegir en moltes portes. Qui pregunti no serà acollit amb paraules. Es diu que només Oro Fino pot comerciar amb or.

Els propietaris, però, volen parlar anònimament. “El país no té absolutament gens d’interès a legalitzar el negoci de l’or”, diu un. És molt complicat i car adquirir una de les llicències. En lloc d’això, la màfia compra l’or il·legal a preus de dúmping i el ven car: “Amenacen a qui s’hi rebel·la en contra, o el maten a tirs”.

Julio Cusurichi és encara més explícit. És el president de l’organització Fenamad, que defensa els interessos dels indígenes de la regió. Els indígenes sofreixen sobretot pels buscadors d’or, perquè omplen de terror els seus pobles i intoxiquen sòls, aigua i peixos.

El govern, per què no hi intervé més rotundament? “És perillós contestar aquesta pregunta”, diu Cusurichi.

Fins i tot ell està amenaçat. Però ja no vol callar. “Els polítics en els càrrecs més alts de l’Estat, la policia, gent del sistema judicial, tots ells són partícips del negoci de l’or”, diu. Molts dels responsables no són de la regió. “Exploten la terra i tornen a desaparèixer. Els és igual què passa amb el país i les persones”.
Aleshores, què es pot fer? Encara es pot parar la destrucció de tota una regió com la de Madre de Dios?

“Tots els qui compren or són responsables”, diu Hauke Hoops, de la Societat Zoològica de Frankfurt. Les empreses ja haurien de reclamar garanties d’origen per aquest metall.
Però sobretot els nadius necessitarien fonts d’ingressos alternatives. “La necessitat empeny molta gent a la recerca d’or”, diu Hoops, “la majoria d’ells preferirien guanyar-se els diners d’una altra manera.”

Com José Irarica. Aquest jove de 23 anys abans treballava de buscador d’or. Avui cada dia parteix 75 quilograms de nous del Brasil en una fàbrica a Puerto Maldonado.
“Amb l’or guanyava molt més”, diu Irarica, “però també els gastava més prompte”, als bars i als bordells del campament. El treball amb aquest metall és perillós, diu: “Aquí, però, tot és legal, i estic a prop de la meva família.”

Les nous del Brasil necessiten la selva. A les plantacions no en creixen quasi. La seva collita fomenta un aprofitament sostenible de la natura. En la zona també es cultiven papaies, cacau, bananes i melons d’Alger. Tot és millor que la recerca d’or, diu l’ecologista Ramírez. La regió té, a més, “un dels millors potencials de turisme a Perú”.
Aquí hi ha llacs enmig de la selva on viuen llúdries gegants. Al fang de la vora del riu s’acumulen guacamais colorits per proveir-se de minerals. Les capibares, el rosegador més gran de la Terra, arriben fins als rius.

Utilitzar aquest miracle de la naturalesa de manera sostenible seria un contrapunt per a la recerca d’or. És un raig d’esperança per a la regió? Jorge Borja ho pensa. L’empresari ha construït just a la frontera amb la reserva natural de Tambopata un alberg ecològic, set cabanyes on allotja quasi 600 turistes l’any.

El riu li ho ha llevat tot dues vegades en els últims anys, quan l’aigua marró va créixer fins a més de vuit metres. Aquest dia, no obstant això, el Chuncho Lodge de Borja és un oasi de bellesa i tranquil·litat més enllà del brutal món dels buscadors d’or riu amunt.

Sobre taules de fusta noble, s’hi pot gaudir d’especialitats peruanes. L’aire s’ompli de piulets d’ocells estranys. Les mones esquirol cacen als arbres de davant de l’alberg.
“Molta gent d’aquí veu l’Amazones com una tenda d’autoservei”, diu Borja, que va nàixer en aquesta regió. Ell vol utilitzar la selva de manera sostenible.

Ofereix excursions de nit a través de la selva per als seus clients, una torre de 40 metres d’alçària al cim d’un arbre i voltes en barca pel costat de guacamais i jaguars.
“Els buscadors d’or destrueixen el nostre futur”, diu Borja. “Ja no vindran més turistes si el país està talat i intoxicat.”

A vegades els clients de Borja senten les bombes de succió dels buscadors d’or. Dues balses transportadores treballen en una illa fluvial just enfront de l’alberg. Els motors ressonen fins que es fa de nit.

La maledicció de l’or inca. Persegueix Borja fins que se’n va a dormir.

Traducció de Mar Sanfèlix
Philip Bethge
© Der Spiegel

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.