Els crítics

Roda Suïssa i torna al Born

‘El quadern suís’ recull, en forma de dietari, l’etapa de Quim Torra en territori helvètic, on va viure un any i mig treballant com a executiu d’una multinacional d’assegurances. Un període laboralment monòton que l’actual president català va fer interessant a còpia d’inquietuds culturals, de viatges en el temps i de descobrir-nos els secrets —també els catalans— d’un país que el va fascinar.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

“Hem pogut trepitjar els prats de l’Appenzell, descobrir el llac de Constança, anar amb llames per l’Emmental, no veure la Jungfrau tapada per la boira, resseguir les passes de gent com Calví, Pestalozzi i els moderns arquitectes suïssos, llegir Dürrenmatt, Walser, Stamm i Spyri, caure en l’addicció dels formatges suïssos, intentar entendre com aquest país tan semblant al nostre és el que és i nosaltres som com som. Amb una cura especial a tots aquells catalans que pel motiu que fos van passar per aquí. Pla i Gaziel, naturalment; però també Rodoreda, Gassol i Bertrana; Cambó i Tarradellas; i Vidal i Barraquer i Cardó; Coromines i Xammar; Sert i Barceló. Sempre amb por de no ser res de res, als catalans ens cal una certa mitologia i adonar-nos, per exemple, que podem explicar un país des d’una visió catalana, tal com ho fan els anglesos o els francesos”.

Aquesta és la raó exacta de l’escrit de Quim Torra, publicat ara, una dècada després del seu periple a Suïssa. El resum de les reflexions sobre un país que admira, en què s’emmiralla. Però que també denuncia per episodis del passat. Capítols amagats, com els que encobreix qualsevol país amb vocació democràtica. Vergonyes passades, però que mai no desapareixen del tot per evitar que no es tornen a repetir.

Per innombrables fets enumerats en la infinitat de capítols breus que té el llibre, Torra mai no deixa de conèixer Suïssa amb predisposició durant el període efímer d’un any i mig en què hi va treballar en una multinacional d’assegurances que finalment va prescindir dels seus serveis. Un fracàs ben digerit, que va permetre la tornada de Torra al seu estimat país.

D’alguna manera, en l’escrit es percep certa inclinació a convertir Suïssa en una segona nacionalitat. L’admiració és constant. La crítica és constructiva. El bagatge cultural exposat és tan immens que sovint pot resultar pretensiós. En ocasions, també, aquesta exhibició suggereix cert refugi. Sobretot a l’inici, quan Torra es troba sol en una Suïssa que ja aprecia, tot i que encara desconeix. I on sobreviu a còpia de dietari i d’aprenentatge. També de proximitat familiar, malgrat la distància. La seua família no marxa amb ell fins passats uns mesos i, durant aquest temps, Torra carrega el seu equipatge intel·lectual amb el qual sap que algun dia tornarà.

Quan semblàvem submergits en un oceà de soledat ben pal·liada, de temps cobert amb distraccions ben saludables, la família de Torra omple el seu buit de soledat. Sense que això implique que l’aleshores executiu abandone el seu dietari d’apunts, d’estudis, de reflexions interessants, sovint poc determinants, algunes fins i tot nímies, que responen a la mera voluntat de satisfer curiositats per continuar incrementant-les.

El llibre es nodreix bàsicament de reflexions. No podia faltar la qüestió nacional de Suïssa, que “no ha volgut ser França ni Itàlia ni Àustria ni Alemanya i ha combatut ferotgement per allunyar-se dels perills d’assimilacions perverses. Un país fet des de la negació. Una nació que ha tirat endavant per la seva única voluntat de ser —de ser suïssos i prou”. 

Potser allò més interessant, però, és aprofundir en la història catalana de Suïssa. Torra mostra especial atenció, en certs moments enlluernament, a personatges catalans que conegueren en algun moment aquest país. És el cas de Josep Pijoan, inspirador de moltes iniciatives culturals d’Enric Prat de la Riba, que va morir a Lausana, venerat per la seua contribució a la cultura catalana. “Mentre Catalunya es movia en el desert i creava petits oasis gràcies a l’eficàcia, professionalitat i esforç de gent” com ell. O el d’Agustí Calvet, Gaziel, amb qui coincidia Torra a l’hora de descriure “l’austera quietud de la plaça de St. Peter” de Zuric, amb una “melodia greu i inaudible”. Segons Torra, Gaziel “ens obre les portes de l’exili català del 36, aquella estranya barreja de catalans de Franco, catalanistes catòlics, i mentre passegem per Montreux i Lausana, veiem passar les figures de Cambó, Patxot, Gili i Bonnemaison”.

O Mercè Rodoreda, qui des de l’exili suís tornava a Catalunya a través de la literatura. “Perquè si bé és cert que l’obra de Rodoreda és fruit de l’exili, no és menys cert que hi viurà sempre també com escapant-hi, a la frontera, evitant apropar-se a un altre món que no sigui el dels records, en un estrany exili de l’exili”.

La de Joan Gamper és la història d’un altre exiliat. El fundador del Barça, d’origen suís, també va ser convidat a marxar. Era l’obra dictatorial d’un Estat que, passat un segle, manté la intolerància i situa, novament, Suïssa entre els països que actualment acullen exiliades. Segurament, 12 anys després de l’estada, Torra estima una mica més el país on va estar. I es reafirma, ateses les circumstàncies, en les seues conviccions democràtiques.

La llengua dels grisons suïssos, la reivindicació de l’esperit de Heidi, acompanyada d’una desmitificació que afavoreix el personatge novel·lístic convertit en animat; els rellotges o la xocolata i nombrosos episodis d’autoestima cultural, política i social —nacional, vaja—, són transmesos per Torra en un llibre que s’ha publicat tot just coincidint amb l’inici de la seua etapa política.

El 30 de març de 2006, tal com reflecteix al dietari, al Congrés espanyol s’aprovava l’Estatut. “Ara ja sabem que ‘això’ durarà una generació. És a dir, a mi m’agafa jubilat, passejant els nets i explicant-los, en una antiga llengua, que potser ja no coneguin, que els seus avis no van ser capaços d’anar més enllà”. Ningú, tampoc ell, devia saber que dotze anys més tard aquestes paraules evidenciarien un canvi tan frenètic de context polític del qual ell és gran protagonista.

El quadern suís
Quim Torra

Proa
Barcelona, 2018
Dietari, 360 pàgines

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.