Evidentment, la salut de la llengua és diferent a cada racó del domini lingüístic, que abasta quatre estats —Andorra, Espanya, França i Itàlia—, i hi ha fenòmens, com ara les migracions, que influeixen en l’ús de la llengua habitual. També segons la Generalitat, al Principat el català és la llengua habitual del 55,6% de les persones nascudes a Catalunya i només el 4,6% de les persones nascudes a fora.
Cal recordar, en aquest sentit, que el català és una llengua normal d’ús en segons quins àmbits, però que en molts altres és una llengua amb poca o nul·la presència pel fet que els qui en formen part no la parlen perquè la troben prescindible o pel fet que els catalanoparlants implicats consideren que la llengua no és introduïble. No es pot oblidar, tampoc, la revolució informàtica, tecnològica i audiovisual que s’està vivint des de fa anys i que s’està imposant deixant, en molts casos, el català de costat, ja que aquest fenomen, paral·lel a la globalització, tendeix a desenvolupar-se exclusivament en les llengües majoritàries.
Aquests elements, que condicionen el paisatge lingüístic de Catalunya i també de la resta dels Països Catalans, obliguen a fer reflexions i a actuar de manera transversal perquè el català no perda presència en espais que són fonamentals per al seu desenvolupament, per a la seua normalització i, per tant, també per a la seua supervivència a llarg termini.
La Queta
Al mes de març d’aquest 2023, el Govern de Catalunya va presentar, a través de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i a través també del secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, la campanya “Provem-ho en català: molt per parlar, molt per viure”. Una de les novetats que incorporava aquella iniciativa era la recuperació de la Queta, la mascota que també va protagonitzar la campanya lingüística de “Dona corda al català” l’any 2005, durant el primer tripartit, liderat pel president Pasqual Maragall. La tornada de la Queta evidencia la voluntat d’establir una continuïtat amb les campanyes desenvolupades anteriorment des de l’executiu català. Canvia el context lingüístic, però no la finalitat de fer del català la llengua d’ús que domine en cada espai social.
La Queta ha sigut mostrada, per part dels seus creadors, conscient de les diferències entre el context en què es desenvolupava la llengua catalana ara fa 18 anys i les que troba actualment. Ho explicava, en l’acte de presentació, la consellera Natàlia Garriga: “la Queta de l’any 2005 era una i única, una sola veu, una sola representació de la llengua, i les Quetes del 2023 són múltiples, amb moltes veus i moltes formes de parlar la llengua” com a evidència de la diversitat que ha experimentat i experimenta actualment la societat catalana “i del fet que absolutament tothom pot parlar en català”.
La manera de convertir aquesta possibilitat en una realitat és a través de la sensibilització, que s’ha de traduir en la implicació de la societat per a fer del català llengua d’ús generalitzat. Per això, la campanya proposa tres objectius. El primer és el de reforçar els valors de cohesió i tolerància associats a la llengua catalana perquè tots els ciutadans, amb independència de la seua llengua habitual, la perceben com una llengua compartida. El segon és motivar els ciutadans per tal que incrementen l’ús del català, independentment de la freqüència amb què utilitzen la llengua. I, per acabar, hi ha la intenció de diluir o reduir els prejudicis sobre la llengua de l’interlocutor a partir del seu aspecte, procedència o ocupació.
Aquests propòsits encaixen amb la resta de protagonistes de la campanya a banda de la Queta, que són Oriol de Ramon i Xavier Coca, del grup The Tyets, integrat per joves músics del Maresme; la cantant Kelly Isaiah, del grup Koers i d’origen nigerià; i les integrants de Marala Trio, que són la valenciana Sandra Monfort, la mallorquina Clara Fiol i la catalana Selma Bruna, presents per a representar la diversitat d’accents del domini lingüístic.
La campanya, que durarà com a mínim dos anys, és una de les cent propostes del president Pere Aragonès presentades ara fa un any per a fomentar l’ús del català a través del Pacte Nacional per la Llengua. Aquesta iniciativa, en concret, es presenta amb un to alegre i pròxim per a mirar de sensibilitzar la ciutadania i aconseguir que es modifiquen actituds lingüístiques que són contràries a l’objectiu de normalitzar el català en tots els àmbits. Per això, precisament, es preveu desplegar accions arreu del territori i presentar Quetes personalitzades, com ara una Queta vinculada a l’àmbit sanitari, una altra que estudia, una altra que juga als videojocs, una que fa esport, una que ven menjar o una altra que condueix un autobús. La transversalitat del català és el gran repte de la llengua i de la societat catalanes, i per tant també d’aquesta campanya.
Un altre dels exemples com la Queta mira d’arribar a nous públics són els canals a través dels quals es desenvolupa la campanya. En aquest sentit, el Govern de Catalunya ha impulsat un pòdcast en el qual tothom pot participar. Definit com “el pòdcast més gran que s’ha fet mai en català”, compta amb una cabina de ràdio mòbil que es mou per distintes localitats —es va estrenar el 23 de setembre a Barcelona, coincidint amb les festes de la Mercè— amb l’objectiu, també, d’intensificar aquesta campanya de sensibilització pel català.
La manera de funcionar d’aquest pòdcast és ben dinàmica. Els participants poden escollir quatre opcions per a participar-hi segons el seu nivell de català i les seues preferències. Així, el participant pot ser sotmès a una entrevista per part de la Queta, conversar amb la mascota per a practicar la llengua, fer un karaoke amb la cançó “Començar” —interpretada per The Tyets, Marala i Kelly Isaiah en el marc de la campanya— o donar una mostra de veu al projecte AINA, adreçat a normalitzar el català en les tecnologies digitals.
Després dels enregistraments, els participants rebran la gravació al mòbil per a compartir-la, i amb totes les interaccions amb el públic es crearà un pòdcast amb una selecció de totes les veus participants per a crear “el pòdcast més gran que s’ha fet mai en llengua catalana”.
Provem-ho
En definitiva, amb el lema “Provem-ho en català”, l’objectiu és que tothom tinga l’oportunitat de parlar en català i que, d’altra banda, els catalanoparlants inicien les converses amb els interlocutors desconeguts en la seua llengua, així com mantenir-s’hi si l’interlocutor no la parla, perquè el més probable és que l’entenga. Per part dels catalanoparlants hi ha també la responsabilitat de triar el català a l’hora de consumir cinema, videojocs, joguines o altres elements sempre que siga possible.
Pel que fa a aquells que parlen el català però no suficientment, la campanya, a través del seu web moltperparlar.cat, proposa a aquestes persones que demanen als catalanoparlants que no es canvien de llengua per a adquirir més fluïdesa i seguretat, així com apuntar-se al voluntariat per la llengua promogut per la mateixa campanya. I quant a les persones que tenen més dificultats amb el català, es proposa per un curs del Consorci per a la Normalització Lingüística i consumir música, cinema i altres continguts culturals i de tota mena en català.