El portaveu de l’exèrcit israelià, Jonathan Conricus, és al departament de radiologia de l’Hospital Al-Shifa de la ciutat de Gaza; no fa gaires hores de l’assalt nocturn de les tropes israelianes. Conricus mostra diversos vídeos on es pot veure el que els soldats suposadament hi han trobat: kalàixnikovs, munició, material militar i diversos llibres en àrab amb títols com ara “Principis de defensa” o “Principis de les ofensives tàctiques”. També han requisat un ordinador portàtil ple de “material molt pesat”. Tot plegat estava guardat al costat d’un aparell de ressonància magnètica i en sales de consulta.
L’exèrcit israelià fa arribar els vídeos arreu. Són la prova que els terroristes de Hamas utilitzaven l’hospital d’amagatall i, per tant, les instal·lacions eren un blanc legítim.
És el punt àlgid d’un conflicte que fa dies que dura, tant al camp de batalla com a Facebook, TikTok i Instagram. Una batalla que pot ser decisiva per decurs de la guerra, per l’alliberament dels 240 hostatges segrestats per Hamas i la percepció que l’opinió pública té del conflicte.
Els serveis de seguretat israelians ja fa temps que creuen que Hamas té un centre de comandament dins i sota l’Hospital Al-Shifa. Per tant, en el marc d’aquest conflicte que va començar amb l’atemptat terrorista de Hamas del 7 d’octubre, destruir-lo és un objectiu militar important per a Israel.
Els vídeos han esdevingut un element determinant, ja que trobar armes en un hospital és una imatge que parla per si sola. Amb això l’exèrcit vol demostrar que els terroristes de Hamas atempten contra el dret humanitari internacional en amagar-se darrere de la població civil; concretament, darrere dels més desvalguts: els nounats, els ferits de guerra, els ancians i els malalts.
Naturalment, al voltant dels vídeos s’ha generat un gran rebombori per veure com cal interpretar-los. D’una banda, Israel presenta la troballa d’aquestes armes com una prova inequívoca de l'ús militar del centre, però molts escèptics es pregunten si es pot considerar que un ordinador portàtil i uns quants kalàixnikovs són un “centre de comandament”, tal com afirma l'exèrcit. Tanmateix, també és cert que els combatents de Hamas havien utilitzat instal·lacions civils, com ara escoles, en guerres anteriors.
Segons les Nacions Unides, dins l’hospital es calcula que hi havia més de dues mil persones el dia de l’assalt de l’exèrcit israelià. De totes elles, una tercera part serien pacients, i també hi hauria personal mèdic i refugiats que havien anat allà perquè tenien l’esperança d’estar-hi segurs.
Poc abans de l’assalt de les tropes israelianes, Der Spiegel havia parlat amb diverses persones que eren a l’hospital: el director, el responsable de la Unitat de Cures Intensives de nounats i amb un auxiliar d’infermeria. Les trucades es van fer entre diumenge i dimarts de fa dues setmanes i el relat de tots ells coincideix.
Tots van confirmar que l’hospital ja no tenia combustible per als generadors (a l’inici del conflicte, Israel va bloquejar l’entrada d’aigua i d’electricitat a la Franja de Gaza). Van explicar, també, que l’hospital havia estat tirotejat en múltiples ocasions i que la gent que n’havia fugit havia hagut de tornar, malferida.
“Disparen a qualsevol persona que corri pels voltants de l’hospital. Han matat a diverses persones davant nostre i els cossos continuen al carrer”, va explicar l’auxiliar d’infermeria, Abdel Salim Barakat. L’exèrcit israelià, en canvi, afirma haver establert rutes segures per evacuar l’hospital i acusa Hamas de no haver respectat l’ordre d’alto al foc.
El personal mèdic també explica que hi ha cadàvers descomponent-se davant de l’hospital, ja que sortir i retirar-los és massa perillós. Han mort diversos pacients, entre els quals tres bebès prematurs, perquè no tenien corrent per connectar els aparells que els mantenien en vida. “La nostra formació ens ha ensenyat a salvar vides i ara hem de veure com se’ns moren els pacients”, es lamenta el director de l’UCI de nounats, Nasser Al-Bulbul. El dimarts que parlem amb ell encara hi ha 36 criatures ingressades. “No hi ha paraules per descriure aquesta situació.”
En els conflictes que hi ha hagut durant els gairebé últims quinze anys, l’exèrcit israelià va evitar atacar directament o assaltar l’Hospital Al-Shifa, si bé ja havia acusat Hamas d’aprofitar-se’n. Ara la situació ha canviat.
Des del 10 de novembre, els tirotejos i les batusses al voltant de l’hospital s’han intensificat. Les tropes israelianes han disparat arreu de les extenses instal·lacions del centre i han matat diverses persones. Les advertències han pujat de to en consonància, sobretot per part del govern dels Estats Units. A principis de la setmana passada ja va deixar clar que no hi podia haver cap atac aeri, cap tiroteig a l’interior de l’hospital i que havien de ser considerats amb la població civil. Al mateix temps, però, els Estats Units va publicar informació dels seus serveis secrets, segons la qual hi hauria presència militar de Hamas dins del centre.
Era, doncs, un missatge doble: us donarem suport, però refreneu-vos.
Per recalcar-ho, dimecres de la setmana passada els Estats Units va decidir no fer us del seu dret a veto en una resolució del Consell de Seguretat de l'ONU en la qual es demana un alto al foc a Israel.
Amb la presa de l'Hospital Al-Shifa, aquesta setmana l'exèrcit d'Israel ha assolit un dels seus objectius més importants. L’hospital va quedar encerclat de tancs i, segons un periodista palestí que era al lloc dels fets, dimecres dotzenes de soldats van entrar a l'edifici i van disparar a l'aire, demanant a tots els joves que es rendissin. Un oficial de l'exèrcit israelià va confirmar que s'havien fet interrogatoris i escorcolls.
El director de la clínica, Mohammad Abu Salmiya, va descriure en una entrevista amb l'emissora de Qatar Al-Jazeera que els soldats havien destruït un mur exterior de l'hospital. Les persones a l'interior van resultar ferides. “Estem a l’espera d’una mort lenta”, va dir, segons Al-Jazeera. Es diu que no hi ha ni electricitat, ni aigua, ni menjar. Un cop començada l’operació militar, Der Spiegel ja no va poder contactar amb el director de la clínica i la resta de persones perquè va caure la xarxa de telefonia mòbil. En tancar la redacció dijous de la setmana passada, els escorcolls encara no havien acabat.
Segons el Ministeri de Salut dirigit per Hamas, dels 24 hospitals del nord de la Franja de Gaza, només un, l'Hospital àrab Al-Ahli, ha pogut atendre pacients aquests últims dies. Tanmateix, segons informació no confirmada, està envoltat per l'exèrcit israelià des de dijous de la setmana passada. La clínica Al-Quds, dirigida per la Mitja Lluna Roja de Palestina, va ser evacuada fa uns dies. Hi ha vídeos que mostren pacients caminant per carrers en ruïnes o jaient damunt de lliteres al carrer.
Al nord de Gaza ja no hi queda cap lloc on els malats i els ferits puguin rebre ajuda.
En el dret internacional, les operació militar contra les instal·lacions mèdiques són un afer espinós. Els terroristes mateixos cometen un crim de guerra tan bon punt s’amaguen entre els civils a l'Hospital Al-Shifa, explica l'expert en dret internacional Christoph Safferling: “Si Hamàs utilitza una instal·lació civil com a centre de comandament, esdevé un blanc militar que no queda cobert pel dret internacional. En aquest cas, l'exèrcit israelià pot atacar-lo.”
Amb tot, es fa difícil dir si Israel tenia dret a atacar l'hospital per aquesta raó. El principi que s'aplica és causar el mínim de dany possible als civils, explica Safferling. Tanmateix, el dret internacional no prohibeix atacar un hospital que s’utilitza amb finalitats militars. “Tant de bo el dret humanitari internacional protegís del tot els hospitals, les escoles i els centres de culte, però ara per ara no ho fa.”
L'exèrcit israelià descriu l’atac a l’hospital com una “operació precisa i dirigida”. El departament de premsa de l'exèrcit fins i tot va publicar fotos de caixes de cartró amb l'etiqueta “Baby Food”, en anglès, i de soldats traient incubadores de dins de vehicles blindats i duent-les dins l'hospital.
Des de l’inici de la guerra, ambdós bàndols lluiten per imposar el seu relat, tant visual com narratiu.
L'exèrcit israelià publica contínuament vídeos d'operacions i d'armes que han trobat o de plànols de presumptes instal·lacions de Hamas, inclosa informació que després resulta ser falsa. Sense anar més lluny, dilluns de la setmana passada va circular una gravació feta dins la clínica pediàtrica Rantisi on es pot veure una nota que suposadament contenia un pla operatiu dels combatents de Hamas. En realitat, però, era un calendari escrit a mà amb els torns del personal de la clínica i els suposats noms dels terroristes van resultar ser els dies de la setmana.
Hamas i els mitjans de comunicació afins als seus objectius, al seu torn, acusen Israel de ser el responsable de les víctimes civils i s’aprofiten del patiment de la població civil palestina per fer propaganda. A més, el grup islamista intimida la població de tal manera que gairebé ningú no s'atreveix a criticar-los públicament.
Hi ha poques excepcions, com ara quan un gazià d’edat avançada no fa gaires dies va exclamar davant del micròfon enmig d’una retransmissió en directe d'Al-Jazeera: “Per què s'amaga entre la gent, la resistència? Deixeu que se’n vagin a l’infern!” El periodista va prou afanyar-se a retirar-li el micròfon.
L'Hospital Al-Shifa és un símbol important per a ambdós bàndols. Israel i Hamas s’acusen mútuament d’haver atacat la població civil, una brutalitat de la qual el món sencer ha sigut testimoni.
Això no obstant, molts experts dubten que es faci realment un ús militar de l’hospital. Creuen que els combatents de Hamas ja fa molts dies o fins i tot setmanes que van abandonar la zona. Probablement les batalles decisives seran les properes setmanes i seran sota terra.
“Sobre el terreny, l'exèrcit israelià ha fet avenços importants. Més dels que molts observadors s’esperaven”, afirma l'expert militar Andreas Krieg, del King's College de Londres. Tanmateix, el fet que a dia d’avui l'exèrcit només hagi pogut alliberar un ostatge li fa pensar que els soldats encara no han penetrat gaire en l’entramat de túnels subterranis. “La següent fase de l'operació implicarà entrar en alguns dels túnels.” Però entrar o destruir les galeries més profundes serà difícil. “La tàctica podria ser capturar una zona i, a continuació, establir un setge als túnels.”
Una part important de la infraestructura de Hamas en la superfície de la Franja ja ha estat destruïda, la qual cosa significa que aviat s'aconseguirà un objectiu militar important del govern israelià: desmantellar el grup terrorista fins a tal punt que ja no sigui una amenaça per a Israel.
Això podria propiciar un intercanvi d'ostatges. Malgrat que d’entrada el govern israelià va rebutjar un alto el foc més llarg, ara sembla que hi ha un apropament —gràcies a la mediació del Qatar—: uns 50 nens i dones segrestats pels terroristes podrien ser alliberats a canvi de presoners palestins. Segons informació filtrada, Israel podria estar disposat a acordar un alto el foc que duri diversos dies.
Abans, però, Israel encara podria intentar bombardejar objectius al sud de la Franja de Gaza, on se sospita que hi ha combatents o posicions de Hamas. Aquesta fase del conflicte podria ser especialment nefasta, ja que la majoria dels més de dos milions de residents de la Franja han fugit cap allà i no tenen enlloc on anar. Tant Israel com Egipte mantenen les fronteres tancades.
Dijous, l'exèrcit va llançar fulletons sobre una part de Khan Yunis, la ciutat més gran del sud de la Franja, on desenes de milers de persones s'han anat a refugiar. És la ciutat d'on provenen Yahya Sinwar i Mohammed Deif, els líders de Hamas a Gaza que van planificar la massacre del 7 d'octubre.
Traducció d'Arnau Ferre Samon