Més per Mallorca ha complert enguany deu anys. Els últims dos, amb el lideratge de Lluís Apesteguia. Va ser el 27 de novembre de 2021 quan fou elegit nou coordinador general de la formació en substitució d'Antoni Noguera.
La victòria inesperada d'Apesteguia a les primàries —celebrades l'octubre del mateix any— per ser cap de llista a les eleccions de 2023, el portà a ser l'únic candidat a líder orgànic, tot i que un sector del partit —amb el líder sortint al capdavant, Noguera— havia expressat la seva preferència per una bicefàlia i que una dona ocupàs el càrrec màxim del partit. Però el sector guanyador de les primàries s'imposà i Apesteguia també fou elegit el líder orgànic després que la negociació interna per evitar l'enfrontament donàs com a resultat una sola candidatura que ell encapçalà.
Dos anys més tard, Apesteguia ha estat reelegit sense cap oposició interna: en la VI Assemblea de Més per Mallorca —que es va celebrar a Montuïri (Mallorca) el 18 de novembre passat— revalidà el seu lideratge amb el 85% dels vots favorables dels assistents.
L'assemblea. La reelecció d'Apesteguia —i de Jaume Alzamora com a secretari general, el portaveu de la formació al Consell de Mallorca— es va fer en una assemblea durant la qual es va debatre i aprovar el reglament intern i la ponència d'organització, sense entrar en altres qüestions polítiques i ideològiques. L'objectiu era adaptar el partit a la nova situació política. No debades, en l'assemblea de fa dos anys la formació encarava la recta final cap a les urnes amb l'esperança i convicció que seria possible refer per tercera vegada consecutiva un govern d'esquerres. Però no va ser així. Per tant, no li ha quedat més remei que adaptar-se a les noves circumstàncies.
«El que feim és enfortir la nostra organització, com a eina de transformació social al servei del nostre país, per fer front a l’extrema dreta i avançar en drets», explicà Apesteguia després de ser reelegit.
Amb les noves incorporacions a la direcció es cerca enfortir-se orgànicament per marcar terreny propi tant davant de l’aliança de poder dels dos partits de dreta, PP i Vox, com del principal de l’oposició, el PSOE.
El grup sobiranista s’ha desmarcat dels socialistes en diverses ocasions. La més recent, quan ara fa dues setmanes va votar a favor —juntament amb Més per Menorca— de l’elecció del nou director general d’IB3, Albert Salas, quan el PSIB va optar per l’abstenció. L’argument fou que el nou responsable s’havia compromès a mantenir el model lingüístic per a la ràdio i televisió públiques. En la mateixa línia, ha ofert en repetides ocasions la seva col·laboració a la presidenta Marga Prohens si es desfà de Vox i torna al «consens lingüístic», però, com que no ho ha passat així, ha incrementat la tasca opositora. Al respecte, Apesteguia advertí Prohens que si no rectifica —i no ho ha fet—, Més reaccionarà amb tot al seu abast contra els intents de perjudicar el català.
La formació s’ha mostrat especialment activa contra el que assegura Apesteguia que serà «la segregació a les aules per raó de llengua», encara que el Govern l’anomena «d’una altra manera». Tant això com la derogació del català de requisit a mèrit en alguns ajuntaments i la convicció que Prohens farà el mateix a tota l’Administració balear, ha portat el líder de Més a qualificar la presidenta com «una versió 2.0 de (José Ramón) Bauzá», en referència a l’expresident del Govern balear entre 2011 i 2015, famós per haver convertit el seu mandat en un continu atac contra el català i que acabà enfonsat a les urnes.
Per a Apesteguia, l’actual pacte de PP i Vox és un atac contra els acords «bàsics de país» que al seu entendre han funcionat durant les últimes dècades i per això cal que Més es prepari, amb «força renovada» després de l’assemblea i les noves incorporacions a la direcció, per donar la batalla: «Lluitarem contra l’extrema dreta», sentencia.
La renovació del lideratge d’Apesteguia coincideix amb el desè aniversari de Més per Mallorca. Des de 2013 existeix amb aquest nom el que va néixer com un experiment electoral dos anys abans, liderat pel PSM, el Partit Socialista de Mallorca.
Deu anys. El 2010, el PSM va fer un pacte de coalició per concórrer a les eleccions següents al Parlament, el 2011, amb el grup Iniciativa Verds, una formació creada entre una escissió d’Esquerra Unida que es va dir Iniciativa d’Esquerres i les restes —una dotzena de militants que quedaven— d’Els Verds de Mallorca.
Al cap d’uns mesos, Entesa per Mallorca, una part d’una escissió anterior del PSM, que havia abandonat aquest partit el 2007 —quan decidí aliar-se amb Esquerra Unida per a les eleccions d’aquell any—, va sumar-se als altres dos per anar als comicis de 2011.
La coalició electoral va adoptar el nom de les sigles sumades, és a dir PSM-IV-ExM. A pesar de la majoria absoluta del PP, els dirigents del PSM valoraren l’experiment de forma positiva —la candidatura va obtenir 36.149 vots i 4 diputats al Parlament— i proposaren convertir-lo en una sola formació.
El mes de febrer de 2013, les militàncies de tots tres partits es reuniren en una assemblea conjunta que va aprovar per una molt àmplia majoria la consolidació de l’aliança, la publicació d’un document titulat «Crida» adreçat a altres formacions i independents que volguessin sumar-s’hi i, també, el nom comú que adoptarien des d’aleshores, Més per Mallorca.
A partir de llavors les tres direccions orgàniques treballaren per preparar la que seria l’assemblea constituent de Més per Mallorca, que es va celebrar el 26 d’octubre de 2013, ara ha fet deu anys. En aquells moments, la direcció del PSM era inqüestionable i, de fet, el seu secretari general, Biel Barceló, va resultar elegit coordinador general de Més, el màxim càrrec de la formació. Fina Santiago, d’Iniciativa, es convertia en la teòrica número dos de Més.
Amb vista a les eleccions al Parlament de 2015, la nova marca va eixamplar el ventall polític amb la incorporació d’Esquerra Republicana, el juny de 2014. Juntament amb altres adhesions d’independents i de grups polítics locals de caràcter nacionalista i d’esquerres, es va configurar la candidatura per a aquells comicis. Entre 2013 i 2015 Més va tenir una intensa activitat protagonista en totes les mobilitzacions contra la política lingüística del govern de José Ramón Bauzá.
L’èxit en aquella cita amb les urnes de 2015 portà Biel Barceló a ser el nou vicepresident del Govern i Fina Santiago consellera de Benestar Social. Allò donà una empenta decisiva a la fusió real entre les tres formacions per crear un sol partit. Tot i així, l’experiment transità per crisis internes —com, entre d’altres, la sortida d’Esquerra Republicana, tot i que posteriorment s’hi tornaria a reincorporar— i, també, per episodis de disputes domèstiques a l’hora de confeccionar les llistes electorals —com les primàries per a les eleccions al Parlament de 2019. Tanmateix, a pesar de tot, el procés seguí endavant.
El desembre de 2018, el PSM i les altres dues formacions aprovaren la cessió formal de tot el poder de decisió orgànic a Més. Les tres sigles anteriors quedaren en situació formal de «congelació», és a dir, disposen d’entitat jurídica pròpia, però no tenen activitat.
Les urnes de 2019 confirmaren el manteniment del Govern balear d’esquerres, així com les majories del mateix signe a les principals institucions baleàriques amb l’excepció del Consell d’Eivissa. A finals d’aquell any, Antoni Noguera, que havia estat batlle de Palma entre 2017 i 2019 i que en aquell moment ocupava el càrrec de primer tinent de batlle, fou elegit com a nou coordinador general de Més per Mallorca.
Sota la direcció de Noguera Més va intensificar el procés de fusió entre les tres bases fins al punt de no retorn. Malgrat aquest èxit del seu mandat orgànic, quan a l’octubre de 2021 se celebraren les primàries per elegir els principals caps de llista per a les eleccions de 2023, el sector de Noguera fou derrotat inesperadament. L’encara líder de Més, malgrat que havia dit que volia ser el futur cap de llista al Congrés espanyol, anuncià just després de la victòria d’Apesteguia que abandonaria la política quan s’acabàs el seu mandat municipal. Així ho va fer.
En els últims dos anys, amb el lideratge del nou cap, Més per Mallorca ha actuat sempre com un sol cos orgànic i avui ja ningú cita mai la formació com la suma de tres partits diferents.