Entrevista a Carles Sechi

"A l'Alguer ningú no és hostil a la normalització del català"

Sardenya va aprovar a finals de juny una nova llei de protecció de les llengües pròpies que vol portar el sard i el català a l’escola, també com a llengua vehicular en algunes assignatures. El president de l’Obra Cultural de l’Alguer i exalcalde del racó catalanoparlant de Sardenya, Carles Sechi (l’Alguer, 1946) analitza la nova llei.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El Consell regional de Sardenya va aprovar a finals de juny la ‘Llei de protecció, formalització i promoció de la llengua sarda i de les altres varietats lingüístiques de Sardenya’. Com afectarà això al català de l’Alguer?

-La llei és un pas útil per tornar a suscitar interès entorn a la llengua. Entrem en una fase nova. Quan el 1997 es va aprovar la Llei de tutela de les llengües minoritzades a Sardenya i, el 1999, la llei de tutela a Itàlia, tot el moviment que havia treballat en suport de la normativa a favor de la llengua es va acomodar. Com si hagués guanyat el Mundial. I era el moment de fer exactament el contrari: organitzar-se per aplicar la norma. Havien aconseguit el resultat que volien i després van aturar les pressions, l’interès i les iniciatives. Això va crear un buit important i ha fet decaure l’interès pel tema de la llengua.

Per què?

-Sobretot perquè no se sabia qui l’havia d’aplicar, la llei.

I la llei nova, com despertarà aquest interès per la llengua?

-La nova llei és una revisió que es concentra sobretot en l’aspecte de l’ús i l’ensenyament de la llengua. Crec que això suscitarà un interès molt més gran. Naturalment, com a Obra Cultural de l’Alguer, fem una valoració positiva de l’aprovació de la llei.

La principal conseqüència serà que el català arribarà a l’escola?

-La llei preveu la transferència de les competències d’educació a la regió, que actualment són totalment en mans del ministeri italià. Al capdavall, aquest és l’aspecte més important del contingut de la llei perquè finalment les institucions escolars de l’illa, amb el suport institucional i econòmic de la regió s’encarregaran d’introduir l’ensenyament de la llengua en diferents nivells escolars, des d’infantil fins a l’ensenyament superior. Però la llei s’ocupa també de la formació dels ensenyants, que hauran de tenir competència lingüística demostrada de nivell C1 -cosa que abans no s’havia concretat mai. Ens hem d’adequar al criteri d’ensenyament de les llengües a tota Europa i això és un primer pas. No pots esperar que la llengua sarda a Sardenya o el català a l’Alguer es mantingui per transmissió oral, de pare a fill, com en generacions passades. Avui, per donar dignitat a una llengua, i sobretot per intentar que es pugui enfrontar amb la llengua de l’estat, l’italià, has de tenir un coneixement de la llengua que et doni l’oportunitat de parlar públicament en qualsevol àmbit.

S’ensenyarà simplement una assignatura de català (i sard a la resta de Sardenya) o també esdevindran llengües vehiculars de l’ensenyament?

-La llei obre la possibilitat d’introduir la llengua a través de l’ensenyament d’algunes matèries, com matemàtiques, ciències o el que sigui. Per això la feina més important és la formació dels ensenyants. Perquè avui, a l’escola pública, a Sardenya i l’Alguer, hi ha encara ensenyants que parlen la nostra llengua. Són professors de geografia, d’història, de matemàtiques, però ensenyen en italià. Aquests haurien d’aconseguir un certificat oficial -que no els costarà d’aconseguir perquè ja dominen la llengua- per poder ensenyar en les llengües de Sardenya. Això és el que avui, un cop aprovada la llei, ens hem de preocupar per treballar i aconseguir.

Però tot depèn de la voluntat de l’Estat italià de transferir o no les competències d’Educació?

-La llei 482 de l’Estat Italià ja deia que s’havia de transferir a Sardenya els recursos destinats a projectes escolars i l’Estat ha decidit transferir tots aquests diners al govern regional de Sardenya. Ara la llei fa un pas més important que és la transferència de competències de l’Estat a la regió.

I segur que l’Estat ho transferirà?

-Sí, ho farà. També ho ha demanat i ho tindrà la regió de Friül-Venècia Júlia. El problema no serà la transferència de competències de l’Estat. El problema més gros serà la formació del professorat. Crec que s’haurà d’obrir un diàleg per treballar en col·laboració amb les dues universitats, la de Càller i la de Sàsser.

La llei parla també de mitjans de comunicació en llengua pròpia.

-Sí. Com a Consell regional de Sardenya tenim un contracte de col·laboració amb la RAI, la ràdio i televisió italiana. Això derivava de la llei 482 de l’Estat Italià que ja preveia l’ús de les llengües minoritàries a Itàlia a través de les freqüències regionals de la RAI. A Sardenya la RAI ja té un contracte signat, i sostingut econòmicament, per la regió de Sardenya perquè es puguin introduir continguts en llengua sarda a la RAI 3.

Vol dir que això ja està avançat i el sard i el català podrien tenir hores a RAI 3 aviat?

-Està avançat però no està concretat perquè ara manquen periodistes preparats per treballar-hi. Si vols arribar a tota la gent has de competir amb la llengua italiana en la informació. També està prevista en la llei la col·laboració amb les universitats i amb altres institucions i associacions culturals. Fins i tot cal la col·laboració de l’església, que en la societat sarda té una gran consideració i pot jugar un paper important. Es podria arribar a un acord entre la diòcesi de l’Alguer i la Conferència Regional per avançar. A Càller ja estan a punt de fer missa en sard, gràcies al paper de monsenyor Giovanni Becciu, que va ser nomenat cardenal el mes passat i és una figura de prestigi del món del Vaticà i una figura de prestigi en el món de la llengua i la cultura sarda. Hem de fer servir tot el que sigui possible, des del món de l’art a la cançó passant pel cine, l’espectacle o el teatre. El teatre escolar és molt útil per millorar la fluïdesa de la llengua, l’accent, etcètera. També crec que seria important incidir en l’ús públic de la llengua. Sobretot cal emprar la llengua en les institucions perquè això envia un missatge a la gent i dona prestigi a la llengua.

Vostè que ha estat alcalde i porta anys defensant el català a Sardenya, creu que la llei serà un impuls important al català a l’Alguer?

-El fet és que a l’Alguer ningú no és hostil a la tutela i la normalització de la llengua i de la cultura, però tots esperen que siguin uns altres que ho facin. Sempre trobes la solidaritat de paraula però no trobes la col·laboració de gaire gent. Hi ha joves que manifesten interès però no veig aquella militància, aquella determinació de participar que és necessària per poder aconseguir resultats. Això és el que condicionarà el camí que encara hem de fer.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.