Mor el bisbe Setién a 90 anys

El bisbe Setién i l'Església basca durant la Transició

José Maria Setién Alberro (Hernani, 1928) ha faltat a Donosti als 90 anys. Qui fora arquebisbe de Sant Sebastià entre inicis dels setanta i el 2000, es va fer popular per la seua aposta pel diàleg durant els anys més conflictius al País Basc. Tot seguit reproduïm alguns fragments de la conferència 'L'Església basca durant la Transició', que dins del Congrés Històric va pronunciar el 2004 en la gala dels Premis Octubre el bisbe emèrit de Sant Sebastià José Maria Setién. Un discurs que reflecteix a la perfecció el seu pensament.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Vull recordar que en l'"abans" polític de la mort de Franco, al País Basc es va viure una doble problemàtica nascuda de la falta de llibertat política i del desig o voluntat de superació de la "dictadura franquista". El règim de Franco no reconeixia, en efecte, les llibertats pròpies d'un règim democràtic recolzat en els drets humans. Aquesta situació era comuna al País Basc i a la totalitat de l'estat espanyol. Però al País Basc se sentia, a més, la falta de llibertat derivada de la repressió de tot allò que poguera ser interpretat com a manifestació de la identitat sociopolítica i cultural pròpia del poble basc i tot això, amb una projecció especial sobre el clergat que era vist com un dels agents més significatius i eficaços contra la unitat d'Espanya, com el franquisme ho entenia.

[…]

Des de la perspectiva pròpia de la identitat i dels drets polítics dels bascos, derivats de l'afirmació de la seua pròpia identitat, sorgí un aspecte que havia de tenir gravíssimes conseqüències per al poble basc i per a la totalitat de l'Estat espanyol. Va ser el fenomen d'ETA. Hem de tenir en compte que el fet d'incorporar una dimensió política al problema que suposà i encara suposa ETA per a Euskadi i per a tot l'Estat, hauria de ser objecte d'un qüestionament de greus conseqüències per al mateix País Basc, però també per a la resta d'Espanya. S'havia d'incorporar a la violència d'ETA la dimensió pròpia d'un conflicte polític existent entre el País Basc i l'Estat espanyol, o havia de reduir-se aquella violència a la forma de "terrorisme" brutal, sense contingut polític en relació amb l'estat espanyol, tot i que poguera tenir-lo en la perspectiva general d'una "revolució" internacional o mundial d'origen marxista i anticapitalista?

[…]

La tesi de la suposada legitimació de la violència d'ETA fou, per una altra banda, objecte de greus acusacions contra l'Església, a partir de l'apreciació d'aquesta que la violència etarra tenia un component polític. Es tractava del conflicte de caire polític existent al País Basc, nascut de la manca de reconeixement, de l'Estat espanyol, dels drets polítics inherents a la plena identitat sociopolítica del poble basc. Un conflicte la solució del qual seria necessària per a aconseguir la pau, com l'Església l'entenia, recolzada en el ple reconeixement dels drets humans de les persones i dels pobles. La mateixa motivació seria utilitzada també posteriorment per imputar a l'Església una objectiva complicitat amb el terrorisme d'ETA.

[…]

Des de la mateixa clau de l'exercici real dels drets socials o col·lectius, ha d'interpretar-se i valorar-se l'actuació de l'Església basca en relació amb els drets relatius a l'afirmació i tutela de la identitat sociocultural del poble basc. És de tots conegut el rebuig del règim franquista a tot allò que fóra suport o col·laboració amb els posicionaments "nacionalistes" bascos, com a conseqüència de l'entesa "rojoseparatista" que s'oposà al "movimento nacional". La defensa de l'euskera era una de les manifestacions fonamentals de la identitat basca, a la qual el poble basc no estava disposat a renunciar. Però l'euskera havia de ser cultivat no sols en l'àmbit familiar, sinó també als centres naturals i espontanis d'una normal socialització de l'idioma. Aquests centres havien de ser, entre d'altres, l'escola i l'església. […] No és estrany que la Constitució espanyola no poguera ser vista, pels qui hi participaven, com un instrument juridicopolític que haguera de garantir la transició cap a una democràcia que assegurara els drets humans fonamentals dels ciutadans bascos. No únicament drets individuals, sinó també els col·lectius o, si així es vol, els seus drets "nacionals". Malgrat que l'article segon reconeguem i garantira el dret a les autonomies de les nacionalitats i regions integrants de la "indissoluble unitat de la nació espanyola", la Constitució espanyola, com estava formulada, no podia resoldre, per si mateixa, la "qüestió basca" entesa com una qüestió política. […]

L'aplicació de l'Estatut d'Euskadi fou, sens dubte, un factor important d'estabilització democràtica al País Basc. Ara bé, tampoc l'Estatut no va dur -tot i la seua acceptació- la pacificació i normalització democràtiques que s'esperava. ETA continuà amb les seues accions terroristes, que suposaven gravíssimes lesions comeses contra una pau que es volia recolzada, no sols en el reconeixement jurídic dels drets humans fonamentals, sinó també en la seua tutela eficaç en la realitat. La lluita contra el terrorisme d'ETA es va acompanyar de greus lesions comeses per les forces de l'ordre públic contra els drets humans que un estat de dret havia d'assegurar.

[…]

Llibertat, justícia i pau foren els valors permanents anunciats i erigits per l'Església en relació amb la transició de l'Estat espanyol cap a la democràcia. Desgraciadament, encara queda molt per recórrer en aquest camí. La situació actual no deixa de ser, especialment a Euskadi, particularment important amb vistes a una "normalització" juridicopolítica que assegure la pau democràtica que tots desitgem. Però el seu estudi i la seua valoració exigeixen un tractament que va més enllà del que se m'ha demanat. Amb tot, el que acabe de dir espere que puga ser il·luminador per al present, i, així, que ens puga ajudar també a buscar els camins adequats per a tenir llibertat, justícia i pau en el futur.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.