Expectació preocupada

Més d’un mes després de la moció de censura que col·locà Pedro Sánchez a La Moncloa, el tracte del Govern central amb el de les Illes és, si més no, estrany. Els partits progressistes illencs entenien que almenys en gestos es notaria tot d’una, i per a bé, el relleu a Madrid. No ha estat així. Fins i tot la presidenta, Francina Armengol, ha hagut de muntar una rebel·lió, a mitges amb el Govern de Canàries, per exigir —i aparentment aconseguir— que el ministre de Foment, José Luis Ábalos,rectifiqués un anunci que era terrible per als interessos polítics de l’Executiu de Palma. A això se  suma el fet que Sánchez hagi dit que s’ajorna la reforma del finançament autonòmic —cosa que va deixar perplexa Armengol—, que del Règim Especial de Balears (REB)no se’n sap res i que el nombre d’alts càrrecs illencs a l’organigrama del Govern central és baix i d’escàs pes polític.

Alts càrrecs
De portes enfora tot són bones paraules i suposada “satisfacció” perquè el Govern espanyol ha nomenat tres alts càrrecs del PSIB. La primera va ser Carmen Orte, nova directora general de l’Institut de Majors i Serveis Socials (IMSERSO), dependent del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social que encapçala Carmen Montón. Orte, catedràtica de Psicologia de la Universitat de les Illes Balears, és secretària general d’una de les agrupacions de Palma del PSIB. La segona fou Isabel Oliver, nova secretària d’Estat de Turisme del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, presidit per Reyes Maroto. Oliver és membre de la comissió executiva del PSIB i diputada autonòmica. I la tercera, la setmana passada, Aina Calvo, exbatllessa de Palma, adversària d’Armengol a les primàries, retirada de la política i ara nomenada directora de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament.
La consigna d’expressar la “satisfacció” és la norma en el PSIB. Tanmateix, quan es parla de forma més distesa amb alguns socialistes sense càrrecs, les cares denoten altres sentiments. No es vol menysprear cap dels tres nomenaments, però les capades i les aixecades de sella sovintegen. Perquè a l’espera de si “cau alguna altra cosa”, diu un antic càrrec socialista, “de moment no és molt de poder” el que ha donat Sánchez al PSIB.
En efecte, la direcció de l’IMSERSO no passa de ser un nomenament de tercer o quart nivell, i la  secretaria d’Estat,  si bé jeràrquicament està just per sota de la ministra, ja no té el poder que tingué anys abans. És cert que a les Illes aquest càrrec interessa als hotelers —saludaren amb “optimisme” el nomenament d’Oliver—, de fet, quan s’ha de formar el Govern, sempre estan pendents de qui serà l’elegit per ocupar-lo. Ara bé, a la pràctica, el poder polític real del càrrec és discutible. Aquest setmanari va demanar a la titular, Isabel Oliver, quin és el seu poder, si té potestat de bon de veres per imposar quelcom als governs autonòmics en matèria de turisme: “Jo mai no imposaria res, per descomptat”, contestà. I hi afegí: “El meu càrrec és sobretot de coordinació amb les autonomies, i això és important perquè ja m’han dit alguns (consellers de Turisme) que fa anys que no es reuneixen amb el ministeri”. Aleshores, significa això que aquesta secretaria d’Estat està òrfena de poder efectiu? La resposta la dóna somrient: “Fins ara havia sentit criticar el Govern de Pedro Sánchez per no crear un ministeri exclusiu de turisme i ara pareix que per a tu ni tan sols mereix una secretaria d’Estat... L’important és la capacitat de coordinar [els governs autonòmics] i enfortir la Marca Espanya tot i que cada autonomia té la seva pròpia marca”. Sembla evident que, encara que no es vulgui reconèixer en públic, l’esmentada secretaria d’Estat té poc poder polític real.
El tercer nomenament, el d’Aina Calvo, ha sorprès força a Palma. Perquè Calvo i Armengol han estat adversàries a les primàries, estan molt allunyades —de fet Calvo es retirà de la política el 2015 per ocupar la seva càtedra de pedagogia a la UIB— i responen a perfils polítics i ideològics radicalment diferents, de  manera que resulta difícil creure que hi hagi “satisfacció” entre la cúpula socialista balear per aquest nomenament.

El 75%
El Govern balear, juntament amb el canari, havien aconseguit que l’Executiu central del PP es comprometés a aprovar, perquè entrés en vigor aquest 1 de juliol, l’augment del descompte per als residents del 50% al 75% dels bitllets aeris i marítims entre Canàries, Balears, Ceuta i Melilla i la península. L’assumpte va merèixer reunions entre les administracions canària i balear, així com contactes amb els líders de les dues places africanes, per fer un front comú davant de qui era aleshores ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro. El moment clau era l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat. La posició desequilibrant dels nacionalistes canaris a l’hora d’aprovar  aquesta llei els donà un instrument de pressió magnífic per assolir el que volien. I entre altres coses imposaren a Montoro i a Mariano Rajoy aquest augment. Al continent segurament no es pot apreciar del tot la importància que té per a un resident als dos arxipèlags, o en els enclavaments espanyols al nord d’Àfrica, aquest descompte, però ho és i molt. Per tant, per als governs autonòmics, és una matèria molt sensible.
El dimecres dia 27 de juny, el ministre de Foment, José Luis Ábalos, sorprengué la diputada canària Ana Oramas, de Coalició Canària, quan li contestà en el Congrés una pregunta dient que “el descompte no es podrà fer efectiu com a mínim fins d’aquí a sis mesos” per raons tècniques. L’anunci  va caure com una bomba en els dos arxipèlags. A Palma, Armengol s’irrità fort ferm perquè “estàvem davant una actitud molt preocupant tant pel descompte en si com pel que podria suposar en el tracte de futur que ens dispensaria el Govern de Sánchez”, diuen fonts de la Conselleria d’Hisenda. La presidenta illenca despenjà el telèfon i parlà amb el seu homòleg canari, Fernando Clavijo, i tots dos acordaren plantar-se a Madrid. Així ho comunicaren telefònicament al ministre Ábalos, que els cità pel dimarts següent, dia 3 de juliol. El ministre digué que rectificava. Després de la reunió, Armengol anuncià que el descompte seria immediat: “S’aprovarà en el Consell de Ministres de dia 13 o 20” de juliol, assegurà.
Si Madrid compleix, la història del 75% acabarà així, bé, però haurà deixat un amarg sabor de boca entre els socialistes illencs que segueixen, amb relació a Madrid, en una situació que es podria definir d’expectativa preocupada.

Finançament i REB
Quan Pedro Sánchez anuncià que la reforma del finançament autonòmic no seria possible durant aquesta legislatura perquè “no hi ha temps”, el Govern de Palma quedà estupefacte per la sorpresa. Ningú no entenia res. Durant anys el PSOE havia reivindicat una reforma immediata per solucionar els problemes evidents que té l’actual sistema i, de fet, criticà amb duresa en moltes ocasions el Govern del PP perquè estava endarrerint el procés reformador. I ara, de cop i volta, Sánchez deia això. El Govern es quedà, més que preocupat, irritat. Però optà per la bona cara i millors paraules.
“La negativa del president Sánchez ens deixà com a mínim estranyats, però nosaltres preferim confiar més en la matisació posterior que hi ha hagut per part de membres del Govern, com per exemple d’Ábalos, quan diuen que s’ha d’anar fent passes encara que no hi hagi una majoria política per aprovar la reforma”, explica la font consultada a la Conselleria d’Hisenda illenca. Afegeix que “de moment estam instal·lats en aquesta esperança i totes les opinions [en públic, del Govern] expressen moderació i prudència, a l’espera de les reunions que tinguem amb el Ministeri d’Hisenda per veure què ens diuen”. És la norma: no dir res en públic negatiu contra el Govern central. Tothom la compleix escrupolosament.
Quan tindran lloc aquestes trobades? “No hi ha dates encara, has de tenir present que acaben d’aterrar als despatxos. Per exemple, el nostre interlocutor més habitual és el secretari general de Finançament Autonòmic i Local, el qual va ser nomenat divendres passat [pel 29 de juny], així que deixem que aterri i després veurem què diu”.
Si fa no fa el mateix pensen a la Conselleria d’Hisenda sobre el futur Règim Especial de Balears (REB): “Estem igual, a l’expectativa de reunir-nos amb els nostres nous interlocutors a Madrid i veure què ens diuen”. De moment es vol mantenir alt l’optimisme, a pesar dels endarreriments del REB. Palma i Madrid havien arribat al compromís, fet públic, que abans del 31 de març passat havia d’existir un projecte. No va ser així. Igual que passa amb la reforma del finançament, la nova situació política i la dificultat de sumar prou escons per votar aquesta llei en el Congrés omple d’incertesa el futur de la iniciativa. No obstant, al Govern no volen perdre la calma i diuen que cal esperar. Això sí: adverteixen que “no renunciarem a res i lluitarem igual que quan era el PP” qui ocupava el Govern central.
Quant de temps durarà la prudència i la voluntat de no aixecar la veu  contra el Madrid socialista? No hi ha terminis exactes. Però sí una fita a partir de la qual tot pot canviar, per a bé o per a mal. La futura reunió entre Pedro Sánchez i Francina Armengol. Que no té data. “Confiam que sigui aviat, però és ver que es reunirà [Sánchez amb els presidents autonòmics] per ordre d’aprovació dels Estatuts, cosa que ens col·loca a la cua, però esperam que faci via perquè la veritat és que nosaltres tenim pressa per solucionar l’assumpte del REB i per saber coses exactes sobre la reforma del finançament. Crec que la reunió serà decisiva i tot s’aclarirà”, transmet la font d’Hisenda consultada, que afegeix que el Govern està resignat a rebre les crítiques del PP —que dia sí dia també l’acusa de servilisme davant de Pedro Sánchez— i també de Ciutadans i del PI —els altres dos partits opositors— perquè està del tot convençut que, quan es vegin cara a cara el president i la presidenta, el panorama quedarà net de niguls.
I si no fos així? “Aleshores, no ho dubtis, igual que la presidenta i la consellera  han fet sentir la seva veu davant el Madrid del PP, la farien sentir amb igual força davant del Madrid del PSOE”.