Marga Prohens, presidenta del Govern balear, ha iniciat l’estratègia política tradicional d’anar contra Madrid. Quelcom que han fet tot els seus antecessors quan hi ha hagut diferents colors polítics a les Illes i Espanya.
Prohens ha enviat una carta al president Pedro Sánchez que és tota una delcaració de per on anirà el mandat presidencial baleàric, quant a les seves relacions amb Madrid. Per suposat aprofita per expressar-li la seva preocupació per les «amenaces» , segons ella veu en els pactes del PSOE amb els sobiranistes, contra «la igualtat de tots els espanyols davant la llei» i a tal efecte demana convocar laconferència de presidents per parlar-ne. Aquesta és la part, es podria dir- d'obediència a Feijóo.
Després inicia el desplegament de l'agenda balear de la qual a ben segur en farà bandera durant els pròxims anys.
Primer de tot exigeix obrir el debat sobre el nou sistema de finançament autonòmic. Una reivindicació ja clàssica que, recordem-ho, el febrer de 2016 la seva antecessora en el càrrec, Francina Armengol, i el president d'aleshores la Generalitat valenciana, Ximo Puig, acordaren "exigir" de forma "immediata" al Madrid de Mariano Rajoy. Quasi vuit anys després, tot segueix com estava. Prohens anuncia en la missiva que en la futura negocació defensarà el mateix que Armengol: que es tengui en compte la necessària compensació de la insularitat, l’increment poblacional, la població flotant, el principi d’ordinalitat i el màxim respecte a la nostra autonomia fiscal i tributària.
En relació a la insularitat i també com feia Armengol, la presidenta illenca demana a Sánchez "donar resposta a les reivindicacions dels ciutadans" que al seu entendre seria desplegar tots els mecanismes prevists en el Règim Especial que s'aprovà el febrer de 2019, inclòs el règim fiscal que s'assegurà que es desenvoluparia després de les eleccions d'aquell any i al qual encara se l'està esperant.
També reclama ajudes al transport públic, nous convenis de carreteres i de tren així com un conjunt d'altres peticions que en conjunt es podrien anomenar com l'agenda balear de Prohens davant Madrid, de la qual destaca la petició que el Govern espanyol intercedeixi per Baleares davant la Unió Europea perquè aquesta reconegui les necessitats especials de les "illes mediterrànies".
Tot plegat pareix un calc del que exigia a Madrid Armengol entre 2015 i 2018. És a dir, mentre ella era presidenta balear i Mariano Rajoy president espanyol. Quan a mitjan d'aquell 2018 Pedro Sánchez es convertí en president, les coses començaren a canviar. A pesar que la mallorquina deia sempre que exigiria el mateix sempre "governi qui governi" a Madrid, la realitat va ser que durant la pandèmia anà virant cap a una major sintonia amb Sánchez, del qual inicialment en desconfiava. Per exemple: el Règim Especial que al paper d'Armengol fou un "avanç històric", el PI-Proposta per les Illes el va deixar en evidència, ni era tant com deia la presidenta ni, sobretot, era permanent -d'aquí que ara Prohens exigeixi que no tingui data de caducitat- i que bona part de les inversions l'únic que feien era canviar de canal, s'imputaven al Règim tot i que haguessin arribat d'altres maneres igualment.
Prohens fa ara d'Armengol igual que Armengol va fer de Francesc Antich, quan entre 1999 i 2003 a Madrid governava José María Aznar, i Antich féu en el seu moment de Gabriel Cañellas, que va ser el primer president balear, entre 1983 i 1995, el qual sempre explotà de forma magistral la queixa davant de Madrid, en aquell temps amb el govern del PSOE de Felipe González.