És el matí del 4 de juliol, el dia en què Dolors Bassa i Carme Forcadell surten de la presó d’Alcalá Meco en direcció al Centre Penitenciari de Puig de les Basses, a Figueres (Alt Empordà). A només quaranta quilòmetres, hi ha el poble de l’exconsellera Dolors Bassa, Torroella de Montgrí. Des de fa mesos els llaços grocs omplen els carrers: estan pintats a la calçada, pengen dels arbres i acoloreixen els balcons.
A la plaça de la Vila, centre històric d’una trama de carrers medievals, ombrívols i estrets, hi ha un cartell que diu “Dolors, igual que sempre has estat al nostre costat, ara nosaltres volem estar amb tu. Et volem lliure!”. De la Casa de la Vila penja la foto de Dolors Bassa al costat d’un cartell de “Llibertat Presos Polítics”.
El carrer que limita aquest centre històric per la banda de llevant és el passeig de Catalunya. Molt a prop de la plaça del Lledoner, des d’on el carismàtic Montgrí es mostra immens i inaccessible, hi ha un banc amb quatre homes grans. Són Isidro Ullastres, Rosendo Masferrer, Josep Ortiz i Severo Novalls. “Això sembla el banc del ‘si no fos’”, diu Rosendo tot murri.
“Ja està bé que torni a prop de casa —comença Josep, referint-se a Dolors Bassa— però és hora que la deixin en llibertat. A la Dolors i a la resta.”
Rosendo en reconeix la part bona: “Ja hem guanyat molt..., està més a prop”. Però afegeix que “no els haurien d’haver tancat mai a la presó”.
L’Isidro, que va en cadira de rodes i porta el llaç groc a la camisa, dona el seu parer: “Això que han fet ara —portar-los a prop de casa— és una cosa que s’ha de fer sempre. No és cap regal perquè hagi canviat el Govern espanyol, no”. I encara afegeix: “Que no enganyin els de Ciutadans, que diuen que és perquè ha canviat el Govern. És una cosa que haurien d’haver fet fa dies”.
Tots coneixen la Dolors Bassa, els seus pares i la seva família. “És una noia molt sincera i amable”, diu en Rosendo. “Esperem que ara es resolgui”, rebla en Severo: “Ni a la presó no havien d’anar. Això s’arregla enraonant”.
Es deixen fer una fotografia a la qual s’afegeix un amic sense demanar res. En Rosendo encara pregunta si el retrat els portarà problemes. “No crec”. “I ens apujaran la pensió?”, pregunta un altre, sorneguer.
Passeig avall, no gaire lluny del “banc del si no fos”, hi treballa el fill de la Dolors Bassa, Josep Surroca. Reconeix que l’acostament li produeix dues sensacions ben diferents. “D’una banda, continuen a dins i això és el pitjor. Que siguin a Figueres, ara ens estalviarà tot el viatge, el temps perdut i la despesa. La mare de la Dolors, que acaba de fer 87 anys, podrà anar més sovint a veure-la, perquè el viatge se li feia massa llarg”.
D’altra banda, no sap encara quines seran les condicions de les visites. Li han dit que molt semblants a les anteriors però encara no ho saben del cert. “No ens han passat el reglament”, diu. La filla d’en Josep, la neta de la Dolors, havia d’anar per primera vegada a veure-la a la presó el dia 16 de juliol. Ja tenien concedit un vis-a-vis. Espera que a la presó de Puig de les Basses també ho puguin fer.
Però el trasllat té un regust amarg: “No és una victòria”.
A la tarda hi haurà una concentració convocada per l’entitat que aplega i dona suport als familiars dels presos, l’Associació Catalana de Drets Civils. Serà a les set a la presó de Puig de les Basses, al costat de Figueres. Josep no hi podrà anar perquè treballa.
Entre els carrers que comuniquen el passeig i la plaça de la Vila, Joaquim Sànchez, s’atura un moment. “Em sembla fatal l’acostament perquè alguns es poden relaxar de sobte pel fet que està més a prop i això, aquest relaxament, és negatiu perquè està més a prop de casa però no és a casa, que és on ha de ser”. La presó per a Dolors Bassa, Carme Forcadell i la resta, diu, és “injustícia espanyolista”. Sànchez creu que mereixen la llibertat i, si l’acostament relaxa la situació i allarga la presó, encara és pitjor.
Al costat de la papereria Elias, la Nàdia celebra l’acostament però qualifica la presó de Bassa de “molt injusta”. I ho argumenta: “L’únic que va fer el Govern és posar unes urnes que el poble va demanar en eleccions. Per tant només han complert amb el seu compromís electoral. És molt greu tancar-los a la presó per això”.
Puig de les Basses
Molts torroellencs aniran a la manifestació de Puig de les Basses a la tarda. La presó de Figueres és dalt d’un turó que el sol castiga amb duresa i, precisament avui, la tramuntana no suavitza.
Dolors Bassa i Carme Forcadell arriben a Puig de les Basses a les 16.25 h exactament, en un furgó de la Guàrdia Civil seguit d’un cotxe del mateix cos policial. El comboi havia sortit d’Alcalá-Meco sobre les 8.30 h del matí i, després de parar a Zuera (Saragossa), es va dirigir directament a Puig de les Basses.
A aquella hora ja hi havia un centenar de persones esperant sota el sol de justícia l’arribada de les preses. Però no va ser fins a les set que començà la manifestació. Entre 3.000 i 5.000 persones es van concentrar al voltant de la rotonda que connecta la carretera de Llers amb el camí exclusiu al centre penitenciari i a les 7 començaven a caminar cap a la presó. Un camí de pujada de vora un quilòmetre i mig, al llarg del qual van cridant missatges com “Dolors i Carme, us volem a casa”, “Llibertat presos polítics” o “Us volem aquí fora”.
La marxa era heterogènia i diversa: algunes famílies amb nens, grups d’amics, matrimonis i gent gran. Dues noies carretejaven una enorme —i aparentment pesada— pancarta suportant-la sobre els muscles. “Avui, rai, que no fa tramuntana”, deien rient. “Som les noies d’Esquerra de Bescanó i venim a donar suport a les preses”. “Avui —diu l’altra— no ha vingut cap noi. Deien que tenien feina. Com si nosaltres no en tinguéssim”.
Un matrimoni gran amb un gosset puja tranquil·lament la pesada rampa d’accés al centre penitenciari. “Venim de Figueres, que està molt a prop. Tot és poc per donar suport a aquesta gent que està tancada injustament”. Molt a prop, dues dones expliquen que eren a Port de la Selva, de vacances. “Hem deixat la tovallola i hem vingut aquí així que hem sentit que hi havia concentració de suport”.
El camí fa pujada i el sol encara escalfa de valent, tot i ser les 7. Un bon equip de l’organització obliga els espontanis a mantenir ben visible la capçalera de la manifestació.
Pocs metres abans d’encarar l’última recta que porta directament a les portes de la presó se’ls afegeixen el conseller de Treball, Afers Socials i Família, Chakir el Homrani, i la consellera de Cultura, Laura Borràs, entre més membres del Govern.
En arribar a les portes del centre penitenciari, els manifestants se situen a la gran rotonda on tenen la parada els autobusos de línia que arriben a Puig de les Basses. En un petit escenari d’esquena a la presó, parlen, per ordre, diversos representants dels partits polítics i les associacions convocants.
Natàlia Sànchez, de la CUP, comença dient que “avui és un dia que podem estar contentes perquè Dolors Bassa i Carme Forcadell estan a l’Empordà”, però, adverteix, “les volem lliures i les volem lliures immediatament”. Va agrair als manifestants la seva presència per transmetre “escalf i estima a totes les famílies que han patit el segrest de les presoneres, a les famílies que han hagut de patir aquesta tortura” i va insistir en un argument que tots els que van intervenir destaquen: “L’acostament no és cap regal. La llibertat o és plena o no és”. Sànchez va deixar un últim missatge als manifestants: “No podem aturar-nos fins que siguin completament lliures, tots i totes. I fins que no vinguin totes les nostres exiliades”.
Sergi Sabrià, d’ERC, va recordar que, des de l’antiga presó d’Alcalá-Meco, Dolors Bassa li havia confessat que trobava “molt a faltar la tramuntana i el Montgrí”. I va reblar: “No pararem fins que puguem pujar tots junts al castell de Montgrí”.
De Carme Forcadell, Sabrià va recordar que li havia demanat que les reivindiquessin “cada dia com a dones i com a polítiques” i que allò que les havia “portat fins a la presó no sigui en va”. Per això Sabrià va concloure amb una promesa: “No pararem fins que aconseguim que no sigui en va”.
Marta Felip, alcaldessa de Figueres pel PDeCAT va assegurar sentir-se sorpresa: “Mai no hauria pensat que en aquest centre que vam inaugurar fa quatre anys amb tanta il·lusió pogués mai tenir tancades la Dolors i la Carme”, amb un “frau de llei”. Després va afirmar que “Figueres els acull i Catalunya els farà lliures. El seu lloc és a fora i hem d’aconseguir que siguin fora per poder caminar i arribar fins a la badia de Roses i el Montgrí”.
Montse Bassa, germana de l’exconsellera empresonada, va haver de començar diverses vegades perquè els manifestants no paraven de cridar “No esteu sols”. Després va explicar que, parlant amb “les dones dels companys que són des d’avui a la presó de Lledoners”, van comprendre que avui “són ells els que han plorat perquè han entrat a Catalunya i no són a casa”.
Per acabar van ser Pep Cruanyes, en nom de l’Assemblea Nacional Catalana, i Clàudia Pujol, en nom d’Òmnium Cultural, qui van parlar als concentrats davant de Puig de les Basses. “Aquest trasllat —va dir Cruanyes— no és una concessió. Fins ara no s’han respectat els drets més elementals dels presos i dels seus familiars. Ara han aplicat la llei i res més. De fet —va recordar— poc després d’anunciar l’acostament van imposar una fiança de més de 2,1 milions d’euros als presos. Això demostra què volen i què pretenen”, rematava Cruanyes.
Ell mateix va recordar que “fa uns mesos, la Carme i la Dolors, quan els van preguntar què recordaven amb més emoció de la legislatura, van dir totes dues que l’aprovació de la llei de reparació de les víctimes del franquisme”. Segons Cruanyes, aquella llei “es va aprovar per fer justícia amb aquelles persones que havien estat jutjades injustament; es va fer la reparació però ara elles es troben en la mateixa situació”. Fins i tot, va destacar, els “tornen a aplicar delicte de rebel·lió”. L’espanyol, va dir Cruanyes, “no és un Estat de dret sinó un Estat autoritari que vulnera els drets: han tret la pols al vell manual de repressió política i el tornen a aplicar”.
Clàudia Pujol, en representació d’Òmnium Cultural, va instar el Govern de Pedro Sánchez a retirar totes les acusacions sobre els presos polítics.
En acabar els parlaments, la consellera de Presidència, Elsa Artadi, recorda a EL TEMPS que “això no és una victòria sinó l’estricte compliment de la llei”. Evidentment, “estaran millor aquí, més a prop dels seus familiars”, però destaca que l’acostament no era una reivindicació “ni dels familiars ni de les institucions ni dels seus companys”. Que la reivindicació és la seva llibertat i “no pararem fins que els presos i les preses siguin fora”.
Artadi va destacar que Bassa i Forcadell són “dues dones, exemples de diàleg, de consens i empàtiques que estan tancades en una presó” i que, “per ser a Figueres, no deixa de ser una presó”.
Mentrestant, a Lledoners...
El brunzit de l’arribada imminent dels presos a centres penitenciaris catalans se sentia soterradament des del primer dilluns de juliol. Les filtracions inflamaven els grups de WhatsApp des de les primeres hores: amb voluntat política, i amb la llei permetent-ho, el trasllat dels electes reclosos a Estremera a presons catalanes era qüestió de dies, si no d’hores. Aquells últims moments abans que es consumés, diversos líders independentistes consideraven que, malgrat l’alleujament que suposava per a les famílies, el trasllat era insuficient: “Cal alliberar-los”, repetien. Tot això, malgrat que, pel fet de trobar-se en presó preventiva, la seva excarceració depèn del jutge, i no de les institucions penitenciàries via permisos i beneficis, que ara són competència de la Generalitat.
Els Comitès de Defensa de la República de la comarca del Bages es van posar mans a l’obra. El groc s’estenia als voltants de Lledoners, el centre on s’esperava d’un moment a l’altre l’arribada de les cares visibles de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, l’exvicepresident Oriol Junqueras i l’exconseller Raül Romeva. El dia del trasllat de Joaquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull no estava decidit mentre s’escrivien aquestes línies, tot i que es contempla també imminent. Dimecres, els més matinadors que s’havien situat al davant de la presó bagenca van poder ser testimonis de l’arribada dels primers quatre presos als Lledoners. Un fort dispositiu de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra n’assegurava l’ingrés sense incidents.
Un cop dins, alguns dels concentrats aprofitaven per anar a fer un mos, mentre d’altres, com un grup de persones castellanoparlants vingudes de Tona (Osona), es decidien a fer temps davant del centre penitenciari fins l’arribada de la marxa convocada per l’ANC i Òmnium. En va, val a dir, ja que des que transcendí que el president de la Generalitat, Quim Torra, vindria a visitar els reclusos, i els organitzadors de l’acte i la policia autonòmica acordaren situar la concentració a centenars de metres de la porta de Lledoners, cosa que no agradaria als assistents i als que havien de fer fora.
La visita de Torra s’allargà ben bé dues hores i, amb ell, el tercer tinent d’alcaldia de Barcelona, Jaume Asens, van acompanyar els Jordis. “Es troben bé. Cansats del viatge, però bé”, diria Asens als periodistes en sortir del recinte penitenciari. A fora, centenars de persones cridaven “passarem” al cordó policial que els retenia ben bé a mig quilòmetre de Lledoners. Alguns d’ells provaven d’atansar-s’hi a través del bosc que rodeja la presó, amb un èxit desigual. Un grup de tres noies i un noi, perduts, van ser, potser, els que van arribar més a prop dels presos, sense que això impliqués cap desgavell pel funcionament del centre, atès que s’ho miraven des de la reixa.
El nebot de Cuixart, Pol Leiva, seria l’encarregat de fer d’apagafocs d’un moviment de solidaritat amb els presos que expressa el seu cansament per la gesticulació i el simbolisme, cridant-los que marxessin a casa. Per a molts, l’objectiu era treure’ls d’allà. En tot cas, i com a mínim, des de dimecres les famílies no hauran de fer centenars de quilòmetres per veure els seus.
