Quan Europa va obligar l'Estat a indemnitzar Otegi després d'haver "injuriat" la Corona

El 2011, el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar l'Estat espanyol per haver vulnerat el dret a la llibertat d'expressió del líder de l'esquerra abertzale, amb una indemnització de 23.000 euros. Otegi havia dit del rei Joan Carles I que era "el responsable dels torturadors".

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els investigats per cremar fotografies de Felip VI tenen jurisprudència europea sobre les "injúries a la Corona". S'emmarquen dins la llibertat d'expressió. Així ho va dictaminar el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg el març del 2011. Concretament, el que ho emparava era l'article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans, el que regula la llibertat d'expressió: "Tota persona té dret a la llibertat d'expressió. Aquest dret comprèn la llibertat d'opinió i la llibertat de rebre o de comunicar informacions o idees sense que pugui haver-hi ingerència d'autoritats públiques i sense consideració de fronteres".

Qui demandava l'Estat espanyol en aquell cas era el líder de l'esquerra abertzale Arnaldo Otegi. Els fets van tenir lloc el febrer del 2003, coincidint amb el tancament del diari Egunkaria. Durant la visita oficial del rei espanyol Joan Carles I, el llavors portaveu del grup parlamentari Sozialista Abertzaleak va dir que "el rei d'Espanya és el cap suprem de l'Exèrcit espanyol, és a dir, el responsable dels torturadors i el que protegeix la tortura i imposa un règim monàrquic al nostre poble a través de la tortura i la violència".

Per aquests fets, el novembre del 2005 el Tribunal Suprem va revocar una sentència prèvia del Tribunal Superior de Justícia del País Basc i va condemnar Arnaldo Otegi a un any de presó. El considerava autor criminalment responsable d'un delicte d'injúries greus al Rei, argumentant que la Constitució no empara "el dret a l'insult" ni "les expressions absolutament vexatòries". La sentència de l'alt tribunal espanyol assenyalava que la llibertat d'expressió no és "un dret il·limitat i absolut", sinó que existeixen límits, com el dret a l'honor.

Cinc anys més tard, Estrasburg no ho va veure així. El Tribunal Europeu de Drets Humans assegurava que la condemna imposada a Otegi era "particularment severa" i recordava que les seves paraules s'emmarcaven en un discurs polític. L'article 10 del Conveni només empararia condemnes com aquesta en casos excepcionals, com la difusió de discursos que inciten a l'odi o la violència, que el TEDH considerava que no era el cas. A més a més, l'Estat havia d'indemnitzar Otegi amb 20.000 euros per danys morals i 3.000 euros per les despeses del procés.

Condemna condonada i indemnització pagada

Quan Arnaldo Otegi va ser condemnat pel Tribunal Suprem, el novembre del 2005, encara no havia estat condemnat per intentar reconstruir l'antiga Batasuna. En ser la condemna inferior a un any i no tenir antecedents penals, el líder de l'esquerra abertzale no va haver d'ingressar a la presó. Mig any després, el març del 2006, el Tribunal Superior de Justícia del País Basc va ordenar la suspensió de la condemna durant tres anys.

No obstant això, el juny del 2007 va ingressar a presó per una altra condemna del Tribunal Suprem per enaltiment del terrorisme. Quatre anys abans havia participat dels actes d'homenatge a l'històric membre d'ETA José Miguel Beñarán, 'Argala'. Mentre estava empresonat, la condemna per injúries a la Corona li va ser condonada pel Govern espanyol el juliol del 2009.

Un any després de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans que condemnava l'Estat, just abans que acabés el termini per a fer-ho, el Govern espanyol va ordenar el pagament dels 20.000 euros que dictaminava Estrasburg. L'Estat espanyol acatava la sentència, en paraules del llavors ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón, "amb disgust".

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.