Perfil

Amlo, el tribú de la plebs

Salvador d’esquerres o dirigent autoritari? Andrés Manuel López Obrador, el guanyador de les eleccions a la presidència de Mèxic, vol acabar amb la guerra contra el narcotràfic. Però l’elegit pel poble també desperta pors.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els vots d’Antonio de la Cruz Monteja valien 83 euros. Això és el que li van oferir si votava el partit dels anteriors governs, el PRI, en les eleccions a la presidència de Mèxic de l’1 de juliol. “S’aprofiten de la pobresa”, deia de la Cruz, un indígena dels chontals de l’estat de Tabasco. Abans de les eleccions el partit també oferia tractaments dentals gratis o sacs plens de dacsa. Així ha governat el Partit Revolucionari Institucional (PRI) durant més de 70 anys.

Si el candidat del PRI es trobava en un destret, els preus dels vots pujaven. Però els caps del partit mai no havien ofert tants diners com fins les darreres eleccions. Era un últim intent desesperat per evitar el que era inevitable: que Andrés Manuel López Obrador, de 64 anys, a qui tothom anomena Amlo, guanyara les eleccions. Per primera vegada des de la revolució mexicana de ja fa cent anys un populista d’esquerres governarà el país. Precisament Mèxic, la segona potència econòmica més important d’Amèrica Llatina, s’oposa a la tendència de dretes que predomina al continent.

Però el nou president mexicà no és només d’esquerres. Molts el consideren autoritari, un home que s’assembla a l’antic cap d’estat veneçolà Hugo Chávez. Alguns veuen en l’elecció d’Amlo com a president el pas de Mèxic cap a una “democràcia plena”, com comenta l’historiador Lorenzo Meyer. Altres, per contra, temen un règim autoritari d’esquerres. L’expresident Vicente Fox va anomenar Amlo un “profeta fals”, un “potencial dictador”.

Aleshores, qui és aquest home que ja va intentar, en va, ser president? I quines conseqüències tindrà la seva presidència en el país més important d’Amèrica Central?

Podem trobar una resposta als pantans de l’estat de Tabasco, on va començar la carrera política de López Obrador en els anys setanta. Amb 24 anys va ser nomenat director de l’Institut Nacional Indigenista de Tabasco. Llavors estava afiliat al PRI. “Al principi érem escèptics perquè era molt jove”, recorda de la Cruz. Però aleshores, López Obrador va reunir els indígenes i els va oferir dessecar junts els pantans i aconseguir així nova terra de cultiu. “Va organitzar el finançament i va proveir una excavadora”, recorda de nou de la Cruz. En l’antiga zona humida avui dia creixen dacsa i arbres fruiters.

“Amlo vivia amb la seva família a l’Institut, caminava descalç, com nosaltres, i no era corrupte”, diu de la Cruz. Encara que el PRI li havia aconseguit el càrrec ell no participava del règim de la camarilla del partit. De matí rebia visitants i escoltava les seves preocupacions, i a la tarda governava el país. “Volia democratitzar el PRI”, diu el seu antic combatent José Ángel Gerónimo Jiménez.

Gerónimo conduïa el vehicle, un Dodge, amb què López Obrador recorria la província. Avui és professor en una universitat a Villahermosa, la capital de Tabasco. “Ens aturàvem en algunes cantonades, Amlo cridava un parell de persones i donava un discurs”, recorda. “A vegades hi venien menys de deu persones de públic. Però parlaven d’ell a les seves famílies i amics.”

Avui, l’antic polític de la província ompli els carrers i places de tot el país sense cap esforç. Una tarda de divendres, en campanya electoral, es presentava a Xochimilco, un bari humil al sud de la Ciutat de Mèxic. Ja fa temps que ha girat l’esquena al PRI; fins i tot va deixar el PRD (Partit de la Revolució Democràtica), d’esquerres, que ell mateix va cofundar, per conflictes amb la direcció del partit. Des del 2011 dirigeix el seu propi partit, Morena (Moviment Regeneració Nacional), amb què ha guanyat les eleccions.

Els militants locals havien construït un post al qual la gent pot anar i afiliar-se al partit. Esperaven en cues llargues. Se sentien cantar i tocar uns mariachis i hi havia cotó de sucre i famílies senceres grans que volien veure el seu ídol. López Obrador arribava amb dues hores de retard, alguns col·laboradors li obrien un passadís entre la multitud. Portava una camisa blanca i els cabells platejats llueixen al sol. El discurs preelectoral girava sobretot entorn a un tema: la lluita contra la corrupció.

Amb veu penetrant denunciava la “màfia en el poder”. “La corrupció és la font de la pobresa i la desigualtat!”, cridava. Prometia reduir a la meitat els sous dels governants, vendre l’avió del president i transformar l’ostentosa residència en un centre cultural. “Llogaré una casa normal a prop.”

López Obrador s’aprofitava hàbilment del seu estil de vida senzill en la campanya electoral, del fet que viu en un barri de classe mitjana i condueix un Volkswagen. Però la humilitat és genuïna, asseguren els coneguts. Ni tan sols té targeta de crèdit. El poden trobar per simple casualitat a l’autobús de l’aeroport i conversar amb ell. En aquestes sortides prescindeix d’un aparell de seguretat gran. “La seva presència humil no és cap posa”, diu el seu biògraf José Agustín Ortiz Pinchetti. “No li interessen les coses materials.”

A l’escenari a Xochimilco, el discurs de López Obrador culminava amb l’exclamació “no mentir, no robar, no trair el país!”. Les paraules agradaven i els espectadors l’ovacionaven.

No sorprèn que els anteriors presidents hagin governat com a reis. En pocs altres països d’Amèrica Llatina els governants fan patent una postura tan imperial. El cap d’estat Enrique Peña Nieto està involucrat en un escàndol de corrupció, a causa de l’adquisició d’una propietat de luxe; la seva dona, una antiga actriu de telenovel·les, porta una vida de princesa. L’empresa de construcció brasilera Odebrecht, que ha comprat polítics arreu de tota Amèrica Llatina, presumptament també va subornar membres de l’anterior govern de Mèxic.

No obstant això, Amlo no vol demanar comptes al seu predecessor. “Si dono un bon exemple com a president serà suficient per acabar amb la corrupció!”, cridava a la multitud. Una ingenuïtat curiosa, però sembla que no perjudica el candidat.

Compta amb un instint ben fi per a l’ambient entre el poble. Prefereix confiar en el seu instint polític que amb assessors. Així va aconseguir guanyar punts amb una proposta que per a altres candidats segurament hauria significat el final: va prometre una amnistia per a traficants de drogues, volent combatre així la violència desbordant.

Més de 200.000 persones han mort en la guerra contra el narcotràfic des del 2006. “La política de seguretat dels dos últims governs ha fracassat”, diu l’historiador Meyer. El guanyador de les eleccions deixa oberta la qüestió sobre com vol tractar amb els càrtels de la droga. Però explicava que els qui cultiven marihuana d’ara endavant segurament seran exempts de penes i ordenarà que l’exèrcit retorni de la guerra contra el narcotràfic.

Els seus oponents advertien que més tard es podrien posar en llibertat milers d’assassins i de traficants de drogues. Però molts mexicans estan cansats des de ja fa més de deu anys de la violència, les campanyes de por no surten efecte; i fins i tot els EUA, que donen suport a la guerra contra el narcotràfic amb diners i armes, gairebé no feien crítiques. Probablement també es deu al fet que López Obrador prescindeix en gran part d’arguments anti-americans. Ell reacciona a les provocacions de Donald Trump de forma discreta; no treu profit de la indignació sobre la construcció planificada del mur i els atacs verbals de Trump als mexicans. Com a candidat, també va fer campanya electoral a Los Angeles, Chicago i a altres ciutats dels EUA amb una gran comunitat mexicana; la majoria dels mexicans que viuen als EUA li donaren suport.

No obstant això, la seva disposició a un enorme ego i a l’autoritarisme podrien frustrar l’esperança d’un ressorgiment democràtic.

Polimnia Romana va ser assistenta personal de López Obrador durant cinc anys, però després va trencar tota relació amb ell. Aquesta veterinària ha estat candidata a regidora per un partit de l’oposició en un barri humil de Ciutat de Mèxic. “López Obrador pensa que pot canviar les coses tot sol”, diu. “L’empeny una voluntat de poder desenfrenada, no escolta els consells que li donen.”

Polimnia Romana

El va conèixer quan era alcalde de Ciutat de Mèxic. El 2006 el va acompanyar en la campanya electoral d’aleshores a president. Llavors va perdre per poc davant de Felipe Calderón, que més tard, com a president, va tramar la guerra contra els càrtels. López Obrador no reconeixia el resultat electoral, així que va acampar amb els seus seguidors al centre de la Ciutat de Mèxic durant setmanes.

En la campanya electoral, Romana era la directora de les “gaseles”. Així es va anomenar l’equip de sis dones expertes en aquest esport de combat que llavors eren responsables de la seguretat dels polítics. Va viatjar amb ell a tort i a dret per tot el país. A López Obrador li agrada jactar-se que va ser l’únic candidat que va visitar totes les 2.500 comunitats locals mexicanes. El balanç que dona Romana d’aquella marató de viatges és decebedor: “Amlo no escolta la gent”, diu. “Molts dels seus representants del partit a la província són corruptes, però a ell no li interessa.”

Tot això és del que es queixen fins i tot antics amics d’Amlo al seu estat origen, Tabasco. El guanyador actual va establir aliances amb polítics que haurien sigut acusats per corrupció i favoritisme, critica l’indígena Antonio de la Cruz. Però la seva admiració (i la de molts altres d’aquí) fa que no el debilitalen.

Davant la casa dels pares de López Obrador, els seus admiradors van col·locar, recentment, un bust del seu ídol. S’hi pot llegir: “la cara de l’esperança”. Dona igual què els ofereixin els governants, assegurava de la Cruz Monteja. “Aquesta vegada aquí ningú vendrà els seus vots”. I així, López Obrador va guanyar les eleccions.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.