Una altra fossa oberta. Una altra passa en el camí de tancar com cal la història de la repressió franquista a Balears. El Govern balear, a través de la conselleria de Cultura, Participació i Esports, que dirigeix Fanny Tur, ha procedit a obrir la quarta de les fosses hi s'hi varen soterrar els demòcrates assassinats durant la Guerra Civil (1936-1939) a mans dels franquistes revoltats contra la Segona República.
Quarta fossa
Els treballs començaren aquest dilluns. És la quarta fossa que l’Executiu de Francina Armengol ha obert per trobar els ossos, i entregar-los a les famílies, dels assassinats republicans. Al respecte la presidenta del Govern, Armengol, ha manifestat que “estem complint la paraula donada per tal que no caigui a l’oblit el patiment i el dolor de les famílies represaliades per les seves idees democràtiques”.
Aquesta fossa està localitzada al cementiri d’Alaró i és la quarta de les obertes després de les de Sant Ferran, Montuïri i Porreres. En aquesta última, la de Porreres, els treballs s’iniciaren l’any passat i en una primera fase es pogué entregar a les famílies –en un acte molt emotiu celebrat el mes de gener passat- les restes de 14 de les 55 persones allà soterrades que varen ser exhumades –sobre un total d’unes 130 o més persones que hi podria haver, segons les fonts documentals que manegen els historiadors; aleshores Armengol manifestà que “cada fossa que s’obri es tanca una ferida”. La d’Alaró és la primera de les onze intervencions que es faran enguany, seguint el Pla d’Actuació que aprovà el Govern balear. Al respecte de la feina que fa l’Executiu, la consellera Fanny Tur assevera que “el que estam fent és complir amb la nostra obligació de demòcrates i reconèixer aquelles persones que varen morir per defensar la democràcia”.
Respecte a la fossa ara oberta –la feina s’inicià el dilluns-, Tur confià que “puguem trobar els cossos d’en Pau i en Nofre Crespí”, pare –exbatlle republicà del poble- i fill, de 57 i 21 anys, assassinats pels falangistes en una carretera –la que uneix Alaró i Lloseta el 20 d’octubre de 1936- quan tornaven a casa d’una localitat propera, Mancor de la Vall. Pels testimonis orals que s’han passat de persona a persona al llarg de les dècades se suposa que foren soterrats en una fossa sense identificar oberta en el cementiri d’Alaró. La ubicació concreta de l’enterrament no es coneix. L’historiador local Marçal Isern és qui té més informació sobre el cas –ha col.laborat en la confecció del Mapa de Fosses Comuns de Mallorca- i indicà l’esplanada on creu que s’hi soterraren els cadàvers dels dos assassinats. La feina serà complicada perquè el 1979 el cementiri es va ampliar i les restes situades sota aquella esplanada podrien haver estat retirades.
Passi el que passa a Alaró, el Pla d’Actuació del Govern en relació a l’obertura de noves fosses preveu que la pròxima serà al poble de Santa Maria del Camí. Igualment, durant l’estiu es procedirà a intentar ubicar amb exactitud una altra fossa al cementiri de Sencelles. Així mateix, s’iniciaran les feines prèvies a l’excavació –que està prevista per a la pròxima tardor- per exhumar les restes dels assassinats a Llucmajor. Iguals feines prèvies es duran a terme a Deià, Montuïri, Marratxí, Calvià i Ses Figueretes, per posteriorment procedir als inicis de les excavacions a l’últim terç de l’any, si no hi ha res de nou.