Els crítics

L’altra Barcelona

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Barcelona, com totes les metròpolis, té un nombre considerable de veïns que viuen en l’exclusió social. El perfil de les persones sense llar, segons la fundació Arrels, resulta escruixidor: el 90% són homes, el 10%, dones; la mitjana d’edat és d’uns 42 anys; el 54% són d’aquí; un 60% té estudis secundaris i un 12%, superiors; gairebé el 80% pateix trastorns crònics físics o mentals; un 50% ha estat víctima d’algun delicte o agressió; la seva esperança de vida és de 58 anys de mitjana. Arrels Fundació calcula que, en l’actualitat, hi ha més de 3.400 persones sense llar a Barcelona, 14.000 a Catalunya i 410.000 a Europa. Aviat és dit. 

Sis personatges. Homenatge a Tomás Giner, ideat i dirigit per Juan Carlos Martel Bayod, s’acosta a aquesta problemàtica social a partir d’un cas particular. La recerca de dades biogràfiques d’un tal Tomás Giner —ànima inquieta i errant— es contextualitza en un doble marc més ampli: 1) en els canvis històrics de la ciutat de Barcelona, marcats per l’especulació urbanística que es produí abans i després dels Jocs Olímpics de 1992, i 2) en la indigència que pateixen els sectors socials més vulnerables de les nostres ciutats. Si bé tot comença com una investigació sobre Giner, acaba amb una denúncia d’una injustícia que clama al cel. 

L’actor Marc Rodríguez presenta i condueix els testimonis de persones reals que, en algun moment de la seva vida, diuen haver conegut o tractat Giner: Jesús Marcos, Enric Molina, Valerio N’Dongo, Martí Ruiz Carreras i Hans Üdo Braendle. Al costat seu, altres veus (Carme Sansa, Jaume Sisa i Javier Mariscal), en aquest cas presents en format audiovisual, completen el testimoniatge per fer plausible la seva etapa bohèmia. La suposada participació fugaç de Giner en els assaigs de Sis personatges en cerca d’autor de Luigi Pirandello, dirigit per Ricard Salvat, permet la pirueta metateatral a què al·ludeix el títol i que també té un paper en el muntatge. 

Sis personatges. Homenatge a Tomás Giner
Dramatúrgia: Joan Yago
Teatre Lliure, 13 de juny
Idea i direcció: Juan Carlos Martel Bayod

Malgrat aquest ardit de ficció, en què es fa passar per real un personatge imaginari, allò que s’imposa a Sis personatges són les experiències verídiques de les víctimes de la misèria i el rebuig. A diferència del teatre social d’inspiració boaliana, l’obra es planteja com una recerca documental, combinada amb el testimoniatge dels qui han viscut, en la pròpia pell, la marginació. S’hi alternen les confessions, més o menys dramàtiques, dels sensesostre amb seqüències de vídeo sobre el Raval, en què s’esmenten episodis rellevants de la història política i social recent, i també dades desoladores sobre la problemàtica de la indigència.

Sis personatges porta a l’escena la vulnerabilitat, la invisibilitat, el menyspreu, la marginalitat i l’aïllament, tan inhumans, en què viuen els clochards de l’altra Barcelona, la maleïda. No ho fa des de la talaia, sinó que duu a escena els mateixos protagonistes, amb motxilles carregades de xacres, perquè expliquin, sense recels, què els dugué a la misèria, com viuen i com se senten. Davant de l’abast del fenomen, la dramatúrgia i la direcció denoten no únicament la perplexitat i l’estupor, sinó també una comprensible necessitat de denúncia. Tot i la fredor de les xifres, l’espectacle acaba amb la projecció d’una altra dada que resulta un cop de puny a les consciències: el 2017, a la captivadora Barcelona, van morir-hi 57 sensesostre abandonats als carrers.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.