Mundial de Rússia

Ultres en fora de joc

Després dels incidents protagonitzats per les graderies radicals a l'Eurocopa de França del 2016, el Mundial de Rússia d'enguany s'albirava com un dels campionats més violents. I més amb els hooligans russos desitjosos de derrotar als anglesos per consagrar-se en el panorama ultra internacional. El blindatge policial i militar de l'esdeveniment futbolístic, però, ha evitat fins al moment cap incident. La violència firm s'ha quedat fora de joc.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El marcador no s'havia alterat després de 53 minuts de joc. Però un retruc per l'aire canviaria la història de l'esport més popular del planeta. La mà prodigiosa del davanter Diego Armando Maradona avançava a Argentina en el partit. Minuts després, ocorreria una altra proesa futbolística. El mateix Maradona agafaria l'esfèric des del mig de camp per regatejar fins a cinc rivals i passar als annals del futbol com a un heroi d'un país entregat a les seues botes. Era la revenja esportiva d'una Argentina que quatre anys abans havia perdut les Maldives, en un enfrontament polític que va guanyar Anglaterra. El conjunt albiceleste es convertiria en campió del món l'any 1986.

Abans d'aquell partit, però, va produir-se una altra batalla. Si al camp van registrar-se diversos incidents per part dels hooligans del River Plate, la coneguda com a barra brava de Los Borrachos del Tablón, fóra de l'estadi va haver-hi una autèntica guerra entre els radicals argentins i els anglesos. Les barres braves argentines, ajudats per un grapat d'escocesos, van atrapar als hooligans britànics en el Passeig de la Reforma, a Ciutat de Mèxic. Encapçalats per El Abuelo (el temible líder dels radicals del Boca Juniors, La Doce), van apallissar diversos grups d'ultres anglesos. Aquella batalla, que va comptar amb la participació d'altres barres braves, va consagrar els argentins al món hooligan internacional. De fet, si una graderia radical vol gaudir de l'honor i del respecte de les altres ha de guanyar Anglaterra en el seu terreny.

Amb el Mundial celebrant-se a Rússia i els ultres centreeuropeus erigint-se en els més perillosos del món, la cita futbolística era l'ocasió ideal per marcar terreny davant de la resta de hooligans. No hi havia cap oportunitat millor per ocupar definitivament les regnes de les graderies radicals. D'ideologia neonazi, el seu líder és Alexander Shprygin, que té prohibida l'entrada als estadis del Mundial. Batejats com Union Fans Rússia, els hooligans russos formaven part de la Federació Russa de Futbol. Però les seues actuacions van fer insostenible la seua presència. Els ultres russos, de fet, ja havien mostrat la seua violència extrema a l'Eurocopa de França del 2016. Marsella fou testimoni d'uns enfrontaments que van deixar centenars de ferits, vint detinguts i imatges de colps, sang i agressivitat desmesurada als estadis.

Aquell esdeveniment futbolístic, de fet, era considerat com la prèvia d'una competició mundial que ha deixat en fóra de joc, de moment, els ultres de totes les seleccions. El blindatge policial i militar de les seus del Mundial ho ha impedit. No debades, l'autoritari Vladímir Putin es juga el prestigi internacional amb aquesta celebració esportiva. I les batalles campals entre bandes ultres enfonsaria l'estratègia de projectar una imatge positiva a l'exterior.

Les alarmes, de fet, s'havien encès al món del futbol pels darrers moviments i aldarulls que havien protagonitzat els ultres russos. L'Eurocopa de França del 2016 no havia estat l'únic precedent. Al contrari. A Bilbao, van registrar-se el febrer passat diversos actes vandàlics dels hooligans de l'Spartak de Moscou, denominats com a Gladiators Firm 96. Coneguts pels seus càntics racistes, dominen tècniques paramilitars. La seua violència va causar la mort d'un ertzaina en aquells aldarulls extremadament perillosos.

Els hooligans russos de l'Spartak de Moscou, un dels més radicals de tot el contingut

El seu objectiu de posar fi al regnat dels hooligans anglesos va impulsar una aliança entre els russos i els argentins. Tot i que les barres braves no acostumen a viatjar més enllà de les fronteres argentines, els ultres russos van desplaçar-se fins a Buenos Aires per demanar-los ajuda. A la cita, van acudir diversos representants de les aficions radicals del Dinamo de Moscou i del Zenit. També de l'Estella Roja de Belgrad, els Delije, amb els quals estan agermanats des de fa anys. Els dirigents centreeuropeus van reunir-se amb els seus homòlegs de San Lorenzo de Almagro, Nueva Chicago, Vélez Sarsfield i Boca Juniors. L'històric cap de La Doce, Rafael Di Zeo, va ser de la partida en la trobada.

Amb aquella jugada, els ultres russos volien assegurar-se el suport d'unes graderies radicals caracteritzades per l'odi forassenyat contra els equips rivals, l'extremisme descarat i la manca absoluta d'escrúpols. Els components de les barres braves arrosseguen, de fet, antecedents penals per delictes molt greus. Narcotràfic, vandalisme i, fins i tot, homicidi són paraules que estan relacionades amb el dia a dia d'unes bandes fortament perilloses.

D'haver-se demostrat fóra dels estadis aquesta aliança, els hooligans de Rússia hagueren complit el pla d'actuar contra els ultres anglesos en la prèvia d'un partit aparentment menor, l'Anglaterra-Panamà, que va acabar amb un resultat escandalós a favor de l'equip entrenat per l'exdefensa del Middelesbrough, Gareth Southgate. Estava previst que una entesa entre russos, serbis i argentins plantara cara als anglesos. Una batalla desigual, ja que els russos són uns professionals del món ultra. No beuen, ni es droguen. I entrenen, com si es tractara de futbolistes, a camp obert. L'única ferramenta per atacar els seus rivals és el seu cos. No empren armes blanques ni de foc com sí que acostumen a utilitzar les barres braves argentines.

En declaracions a la cadena pública britànica BBC, els mateixos hooligans de l'Europa de l'Est van confirmar les seues intencions. El capitost de la secció més temuda dels ultres russos, els Orel Butchers, va assenyalar que durant la cita futbolística europea de França eren «200 professionals contra 2.000 amateurs». «Busquem honor, orgull en la lluita», va confirmar les intencions dels hooligans russos en el present mundial.

Avís 'albiceleste'

Un dels pocs incidents que s'han produït al Mundial de Rússia ha estat protagonitzat per seguidors argentins. Després de la humiliant derrota de l'Argentina de Messi contra el jogo bonito de Croàcia, diversos radicals argentins van apallissar durant uns minuts un aficionat croat. També dos grups de barres braves van enfrontar-se abans del partit. Els serveis de seguretat han expulsat de Rússia 24 radicals.  

La graderia ultra croata, al seu torn, va plantar-se contra la seua pròpia selecció durant l'Eurocopa del 2016. El combinat balcànic compta amb el suport dels seus propis radicals, els Uvijek Vjerni -sempre fidels, en català-, que no estan adscrits a cap equip de la lliga local. Les graderies radicals del Dinamo de Zagreb o els hooligans del Cibalija també viatgen amb l'equip croat. Ara bé, els més destacats són els ultres de l'Hajduk. Denominats Torcida Split 1950, es tracta d'un dels grups més violents i longeus del futbol continental.

La grada radical de la selecció argentina| EL TEMPS

Amb el mateix nom, Torcida, es coneix a l'afició de la selecció brasilera. Habituada a l'agressivitat verbal als estadis, els hooligans del combinat carioca són extremadament violents. O, si més no, quan s'integren les graderies radicals del Flamengo, el Corinthians i el Sao Paulo. Estan acostumats a emprar armes blanques i de foc. Les imatges d'ultres fregant la mort són habituals al Brasil.

Una altra selecció amb radicals que acumulen un historial farcit d'episodis violents és Colòmbia. Les barres braves pròpies es mesclen amb la delinqüència organitzada del país. Sense anar més lluny, fa uns mesos van detenir el narco que va protagonitzar suposadament l'assassinat del defensa Andrés Escobar, que va marcar-se un gol en pròpia durant el Mundial dels Estats Units, l'any 1994. Va ser tirotejat a la seua tornada a Medellín, una de les ciutats més sanguinàries del món.

D'ideologia nazi, racistes, homòfobs i antisemites, els ultres polonesos també estan dintre del dream team de les graderies radicals més temibles. No debades, la seua forma de funcionar imita les tècniques emprades pels seus homòlegs russos. Està prohibit combatre emborratxats i entrenen en boscos colpejant-se els uns als altres. Alemanya i, en menor mesura, França compten, al seu torn, amb radicals perillosos.

Amb països com Tunísia, Egipte o Marroc tenint grups ultres destacats, el Mundial de Rússia ha evitat que els hooligans imposen el seu joc violent. El seu marcador, de moment, no registra cap triomf important, ni pràcticament cap gol. Però la seua participació en la cita futbolística no s'ha acabat. «Òbviament, tractarem de fer alguna cosa. 100% segur», va declarar a la BBC el capitost dels ultres russos. Tot un avís. El partit contra els hooligans al Mundial encara no ha arribat al minut 90.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.