Carner, el millor homenatge

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

S’acaba de publicar la impecable edició crítica de la poesia de Josep Carner que ha fet el professor de la Universitat de Barcelona Jaume Coll, que és el millor especialista en el tema. Aquest és només un primer volum −abasta les poesies que publicà Carner entre 1904 i 1924− i la resta de la poesia es publicarà en els quatre volums següents. Per fi, tota la poesia de Carner en una edició fiable. Però el programa complet és encara més ambiciós: es publicarà tota l’obra de Carner −poesia, narrativa, assaig, teatre, epistolari, traduccions−, la qual cosa vol dir editar “vuit volums d’aproximadament dos milers de pàgines cadascun”. Certament aquest és un projecte faraònic perquè també és faraònica l’obra que va escriure Carner amb la diferència, però, que mentre que les piràmides, fetes de pedra i d’egocentrisme, constitueixen un valuós testimoni històric, les grans obres literàries −Carner inclòs, és clar− estan fetes de paraules vives que parlen del que som i del que sentim els homes. Dels que ens han precedit i de nosaltres. Editar pulcrament aquestes paraules és el millor homenatge que es pot fer al nostre millor poeta. Però el llibre que comentem no és només un homenatge com ho podria ser una edició de bibliofília, sinó que és un instrument útil per llegir i entendre la poesia de Carner.

Navegar, però, pels textos que havia escrit Carner, com ha fet Jaume Coll, no és gens fàcil: Carner publicà en mitjans molt diferents −llibres, revistes, opuscles−, alguns amb tirades molt curtes. Cal, doncs, d’entrada, localitzar tots els poemes, la qual cosa deu ser esgotadora atès que la quantitat de textos és enorme. Molts es podien considerar perduts perquè ningú n’havia investigat el rastre. I molts, ara, ens seran, feliçment, accessibles. Només cal pensar que, com diu l’editor, “el següent volum contindrà més de cinc-cents poemes desconeguts”. Només per això, el volum ja val la pena. Però, a més, Carner va revisar −o reescriure− constantment els seus poemes i en va anar publicant les noves versions. Cal, doncs, establir també la genealogia de cada text. Però això és útil?

Em sembla que sí. Atès que l’autor és Carner, fer accessible tot el que va escriure ja és una aportació literària −i cultural− de primer ordre. Però, a més, si hom veu tot el procés que va seguir un determinat poema podrà constatar què buscava i què aconseguí el poeta en cada versió. El sentit del poema es pot revelar, aleshores, amb unes garanties que, d’altra manera, es reduirien a divagar entre hipòtesis. A partir d’ara comptarem, doncs, en la mida que és humanament possible, amb tot el que creà Caner. I hi podrem accedir amb una valuosa informació del context −del mateix poeta, del seu entorn, dels seus editors− en què es produí. Amb solvència.

Potser val la pena precisar el que en podríem dir “instruccions d’ús” d’aquest llibre. Si el llegeixen ordenadament, de la primera plana a l’última, els recomano només que comencin pel poema −o pel llibre− i que després es llegeixin aquell fragment de la introducció que hi fa referència. I retornin després al poema. En qualsevol cas, llegir-lo ordenadament, és a dir, íntegrament, garanteix el descobriment d’alguns textos del jove Carner que potser desconeixien fins els lectors més carnerians. És evident que són poemes molt inferiors als posteriors grans poemes de Carner, però, fins i tot així, el lector hi trobarà “aspectes que reconeixerà com a propis de la manera carneriana” d’escriure. És a dir, hi trobarà una notable qualitat estètica.

L’altra possibilitat és deixar el llibre en un lloc accessible i, quan es llegeixi un poema o un llibre de poemes, el consulti. Versió a versió fins a desembocar a la versió definitiva, o constatant, com dèiem, el context en què Carner el va escriure. El viatge és apassionant. I, sobretot, revelador.

Llibres de poesia 1904-1924
Josep Carner
Edició de Jaume Coll
Edicions 62
1.006 pàgines

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.