La recollida selectiva és el procés de separació de residus urbans i el seu dipòsit en distints contenidors per garantir-ne el reciclatge. Un costum que hem adquirit darrerament, amb més o menys compromís; però que, segons les dades de la Generalitat de Catalunya, no es fa de manera suficient. El reciclatge encara no arriba a les xifres exigides per Europa. Cal posar-se al dia. I és per això que ara s’estudien noves maneres de dur a terme aquesta recollida i poder, així, millorar els resultats, encara ben lluny dels desitjats. Si bé el compromís ciutadà i l’educació ambiental han donat resultats, encara cal fer més.
Al Principat s’han aprovat distintes lleis des que el 1980 es va recuperar l’autogovern. L’evolució ha estat evident al llarg de les darreres dècades. Des de fa sis anys, però, Catalunya està estancada en el 40% de la recollida selectiva. Ara, l’objectiu és arribar al 50% l’any 2020. I no serà fàcil. Però tampoc impossible.
Segons argumenta l’Agència de Residus de Catalunya, els darrers anys no s’ha avançat prou. Entre més coses, perquè “malgrat l’increment del cànon de disposició dels rebuigs, en alguns àmbits, portar els residus a abocador fins ara encara era més barat que reciclar”. També esmenten que “el trasllat del cost de la gestió dels residus als ciutadans no és ni total ni transparent ni just”. Alhora, la major part de sistemes de recollida selectiva són poc eficients, no afavoreixen la individualització del servei ni la corresponsabilitat dels generadors. I, a més, l’exemple de municipis petits, que estan adoptant sistemes més eficients, “no es visualitza arreu del país”. I és que, sovint, la invisibilitat condemna exemples perfectament exportables.
Per a l’any 2020 hi ha una sèrie d’objectius prioritaris en la prevenció i gestió de residus. Es pretén reduir la petjada de carboni associada a aquesta gestió. També les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle associats a la deposició, el tractament biològic i la combustió de residus municipals en un 30% respecte de l’any 2012. Per a això, també s’han de reduir, com a mínim en un 15% en pes la generació primària total de residus de Catalunya, municipals, industrials i de la construcció respecte al 2010 i en un 50% el malbaratament alimentari respecte al mateix any. L’economia circular europea així ho exigeix. I a Catalunya, per bé que s’han fet passos per afavorir l’economia circular, encara se n’han de fer més.
Com fer-ho? La resposta és senzilla: innovant. Però una cosa és dir-ho i una altra és aplicar-ho. Tot i que n’hi ha possibilitats en una societat cada vegada més digitalitzada i adaptada als procediments innovadors. Si la Unió Europea demana un mínim de recollida selectiva i que els ciutadans separen els residus que ells mateixos generen, caldrà trobar les formes per incentivar aquesta pràctica que fins ara no ha estat del tot aconseguida i que cada vegada és més exigent. Perquè el planeta així ho requereix.
És en aquest sentit que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (ÀMB) desenvolupa un pla de subvencions als ajuntaments per incorporar-hi noves tecnologies. Per exemple, els contenidors intel·ligents. Parlem d’uns dipòsits que només es poden obrir mitjançant una targeta personal de l’usuari. Tot i que el sistema encara no controla si el material que s’hi introdueix és el procedent —hauria de fer-ho en un futur—, sí que restringeix el llançament de fem en alguns dies per tal que els ciutadans separen els residus i els llencen quan vulguen als contenidors adequats. Un sistema incentivador, també educatiu i orientador per al ciutadà, que ha de saber com tractar correctament les deixalles que genera.
Diversos municipis de l’ÀMB ja funcionen amb aquest sistema, que permet, també, als ajuntaments obtenir dades. Com per exemple els horaris de màxim ús dels contenidors i així poder realitzar una planificació més gran per al tractament de residus, per la recollida i per la gestió en general. El sistema pretén avançar en un futur cap al pagament d’impostos per generació de residus, per tal d’incentivar encara més la separació del fem i la màxima responsabilitat possible del ciutadà a l’hora de generar deixalles.
Hi ha més sistemes a banda dels contenidors intel·ligents. El de recollida porta a porta és més simple i funciona en diversos indrets. Un mètode que també ofereix la novetat de poder deixar en la porta els dipòsits seguint un calendari organitzat que permet recollir les fraccions sol·licitades, amb la prèvia separació. El sistema ja funciona des de fa dècades en alguns municipis petits i en alguns nuclis de grans ciutats.
Línies de treball arreu del país
En altres municipis de baixa xifra d’habitants ja s’han desenvolupat campanyes que han contribuït a l’objectiu de la recollida selectiva de deixalles. Per exemple, Riudecanyes, al Baix Camp, localitat d’un miler d’habitants. Amb la recollida porta a porta en quatre fraccions i sis vegades per setmana s’ha arribat a l’objectiu del 60% de recollida selectiva. Sempre promoguda per l’Administració pública, però amb el compliment i la implicació imprescindible de la ciutadania. Al cap i a la fi d’ells depèn, finalment, que es complesca l’objectiu. El sistema de Riudecanyes necessita una taxa econòmica de contribució. Alhora, la nul·la participació dels veïns és penalitzada, atès que paguen igualment pel sistema malgrat que no en fan ús. Per evitar la generació excessiva de residus, al mateix temps, es paguen taxes en funció del volum generat.
No és només un sistema que funcione en nuclis petits. En barris com el de Sarrià, a Barcelona, hi ha una zona de recollida manual sense contenidors de restes ni de materials orgànics, amb un calendari setmanal establert porta a porta. La pràctica ha arribat a un 58,2% de recollida selectiva. Per aconseguir l’objectiu, a Lleida, una ciutat ben poblada, s’han establert 520 àrees amb els cinc contenidors per al reciclatge per a tot tipus de residus. Cap àrea no queda més lluny dels 150 metres d’un domicili particular. I, com en molts altres llocs, també s’ha iniciat el servei de recollida comercial per incentivar els comerços i les empreses particulars que també hi participen. Perquè el futur del planeta també depèn de la seua responsabilitat.
Més fórmules. A Vilablareix, a la comarca del Gironès, s’ha establert un pagament per participació. Amb tres milers d’habitants, el 2013 es va iniciar la pràctica de la recollida porta a porta, que arribà a l’espectacular xifra del 87,6% de recollida selectiva. Tot, també, amb un horari setmanal establert de recollida de deixalles.
Al webresidusrecursos.cates poden observar les bones pràctiques ciutadanes per a la millora de la gestió de residus a Catalunya. Amb el compromís de les administracions per la millora en aquest aspecte, l’Agència Catalana de Residus busca adaptar-se a les exigències europees en una matèria que necessita la cooperació activa i compromesa de tots els ciutadans.
A Europa, els cànons per la generació de residus aniran augmentant de manera progressiva. Les institucions continentals ja ho han anat alertant. Per això, posar-se al dia per evitar el pagament excessiu d’impostos ecològics requereix un comportament cívic i respectuós amb el medi ambient per part de tota la ciutadania. Qualsevol mesura de minimització de l’impacte i de separació de deixalles ajudarà no només a pagar menys. Sobretot, contribuirà a un futur més net, més respirable i més digne per a tots.
La cooperació entre la ciutadania i les administracions, amb la combinació del compromís amb la innovació, serà determinant per complir amb aquests objectius.