Formentera és la més petita de les illes Balears. És un territori de poc més de 83 quilòmetres quadrats sobre el qual viuen 12.124 habitants, segons les dades oficials de 2016. La representació política al Parlament autonòmic és tan sols d’un diputat sobre els 59 que el formen. Podria considerar-se que una aportació tan petita ha de ser per força marginal, tenir escàs o nul pes. Tanmateix, el seu únic escó ha estat tradicionalment el més desitjat perquè se’l considera capaç de desequilibrar, potencialment, la majoria política cap a la dreta o l’esquerra.
Per aquest motiu, els dos partits majoritaris, PP i PSOE, tenen en aquest escó un dels seus objectius estratègics a totes les eleccions autonòmiques. Tant és així que sovint no han dubtat a amagar les respectives sigles a la petita illa per fer part d’aliances amb forces locals ideològicament properes, que es queden l’escó en cas de victòria, per evitar que l’adversari sumi el preuat diputat.
Per a 2019 podria tornar a tenir una gran importància el disputat diputat formenterer. L’esquerra —PSOE, Podem, Més per Mallorca, Més per Menorca i Gent per Formentera— va assolir el 2015 un nombre acumulat de 34 diputats. La majoria absoluta està en 30. Tots aquests partits creuen que perdran alguns diputats per la lògica erosió que pateix qui governa. Aleshores el de Formentera pot esdevenir essencial perquè l’esquerra mantingui el Govern i no hagi de buscar un pacte amb la formació regionalista PI, de centredreta.
Un diputat d’or
El diputat de Formentera el va guanyar el PSOE el 1983, el 1987 i el 1991. Quatre anys més tard, en plena crisi socialista tant a tot l’Estat com a Balears i Formentera, l’Agrupació Independent Popular de Formentera (AIPF), que agrupà el PP i un grup de dreta insularista, va aconseguir el preuat escó. Al cap d’un altre quadrienni, la Coordinadora d’Organitzacions Progressistes (COP), formada pel PSOE, Esquerra Unida i grups locals progressistes i nacionalistes, aconseguia el representant. El 2003 tornà a ser de l’AIPF i la dreta el mantingué el 2007. El 2011 l’esquerra el recuperà a través de la coalició entre PSOE i Gent per Formentera, aliança que el revalidà el 2015.
L’escó formenterer adquirí una gran rellevància quan el Diario de Mallorca descobrí el 1999 un pla del PP per alterar el cens de la petita illa —a base d’inscriure-hi argentins descendents d’illencs— i que, gràcies a això, el futur diputat, el que havia de sortir a les eleccions autonòmiques d’aquell any, fos de la dreta. No li serví de res. A l’hora de la veritat, l’aliança entre el PSOE i els altres grups progressistes i nacionalistes, la COP, guanyà el diputat: 1.536 vots contra els 1.183 de la dreta. Això sí, en el recompte oficial es va conèixer que el 90% dels sufragis dels censats a l’estranger se n’anaren a la formació dretana. El cas acabà en els tribunals. El 2005, finalment, el Tribunal Superior de Justícia de Balears determinà que tant Jaume Matas com la seva vicepresidenta, Rosa Estaràs —avui eurodiputada—, no havien comès cap delicte.
El disputat diputat formenterer no ha tornat a ser tan protagonista com aleshores. Però continua essent molt important.
Els partits i la representació
Formentera té una vida política intensa, fruit de la qual és l’existència de quatre formacions, dues d’àmbit estricte de l’illa. Compromís per Formentera és el partit més petit. Va ser fundat el 2015 per un grup de gent que provenia del desaparegut Grup Independent d’Eivissa (GIF). Es defineix com una “formació oberta a qualsevol ideologia” i defensora dels interessos dels formenterers. Es tracta, doncs, d’un partit de vocació insularista i que, si bé no s’identifica ideològicament, se’l considera de centredreta.
Per una altra banda, tant el PP com el PSOE tenen delegacions insulars i no sempre s’han presentat amb les seves sigles. El partit conservador feu el 2011 una coalició amb el GIF que s’anomenà Sa Unió. Les dues mateixes formacions ja s’havien aliat amb anterioritat, amb el nom d’Agrupació Independent Popular de Formentera (AIPF). La llarga tradició d’aliança dretana, però, es trencà a les últimes eleccions, les de 2015. La mala relació entre els dos partits els portà a no renovar l’acord i a concórrer per separat a les urnes. En el cas de la formació socialista, es va presentar el 1999 i 2003 en coalició amb Esquerra Unida, Els Verds i grups locals progressistes i nacionalistes en l’aliança que es digué Coordinadora d’Organitzacions Progressistes (COP). El 2007 aquesta entesa es va trencar, i en van quedar dos grups d’esquerra: per una banda, la delegació local del PSIB i, per l’altra, tota la constel·lació de sigles i grups independents progressistes i nacionalistes que fundaren Gent per Formentera (GxF).
Aquesta formació (GxF), que es defineix com d’esquerres, ecologista i nacionalista, és un partit insularista que té per objectiu fonamental la defensa “dels interessos dels formenterers”. Ha tingut tant d’èxit popular que ha deixat arraconat el PSOE local, primera força progressista durant molts anys. GxF és avui la formació hegemònica de l’illa a les eleccions locals i al Consell. Si bé es presenta en coalició amb els socialistes a les eleccions autonòmiques i l’escó l’ocupa GxF i forma part del grup parlamentari socialista, almenys així ha estat el 2015 i el 2011.
La petita illa té un sol Ajuntament, el de Sant Francesc Xavier, el qual actua alhora com a Consell Insular. A les últimes eleccions locals, les de 2015, dels 7.092 censats amb dret a vot només s’acostaren a les urnes 3.757, un 52% del total. Els votants triaren, per una àmplia majoria, Gent per Formentera, que va obtenir 1.817 sufragis, el 49,7% del total, i 9 dels 17 regidors en joc. Per la seva banda, el PP, amb 768 paperetes i el 21%, només pogué sumar 4 escons. Pitjor li va anar al PSOE, que es quedà amb 541 vots, el 15%, i 2 regidors i alhora consellers de la institució insular. I, finalment, Compromís, amb 460 sufragis, el 12,6%, igualà els socialistes amb 2 representants. O sigui: majoria absoluta per a Gent per Formentera, que des d’aleshores té Jaume Ribas com a batlle i president del Consell.
A les eleccions autonòmiques, al Parlament balear, Gent per Formentera i el PSIB-PSOE acordaren —com s’ha dit— una aliança preelectoral que obtingué 2.005 vots, un impressionant 60% de tots els sufragis emesos. Molt per sota quedà el PP, amb 904 paperetes, el 26,7%, i Compromís, amb 383 i l’11,3%. L’únic diputat al Parlament, és obvi, se’l quedà GxF, i des de la constitució de la Cambra Balear de la present legislatura forma part del grup parlamentari socialista, d’acord amb el pacte de coalició que signaren les dues formacions.
.jpg)
El futur
La diputada de Formentera, Sílvia Tur, de GxF, no té dubtes respecte a com aniran les eleccions de l’any que ve, les locals i les autonòmiques. “No hi haurà canvis, tornarem a guanyar amb tota seguretat a l’Ajuntament [de Sant Francesc] i al Consell, i per descomptat també guanyarem a les eleccions al Parlament tant si fem coalició altra vegada amb el PSOE com si no”, explica, confiada, a aquest setmanari.
La formació insularista formenterera encara no ha decidit si renovarà o no l’aliança amb els socialistes per concórrer als comicis al Parlament. La diputadano vol avançar què pot passar. “No sé que passarà, cal esperar a veure què decidim quan sigui l’hora de prendre la decisió”. Significa això que hi ha problemes de relació entre ambdues formacions? Tur s’hi repensa abans de contestar, tria bé les paraules i explica que “hem tingut diferències, en algunes coses no ens hem entès… però bé, quan s’hagi de decidir ho decidirem”.
Passi el que passi amb la coalició entre GxF i PSIB-PSOE, la diputada està convençuda, com ho està el seu partit, que “l’any que ve no hi haurà grans canvis a les eleccions” i que, en conseqüència, “tenim assegurat” seguir governant el Consistori i el Consell així com obtindran el diputat al Parlament. L’anàlisi que fa GxF és que el resultat a les municipals de 2015 és prou eloqüent, que no hi ha cap raó per disminuir suports i que, en conseqüència, serà el partit amb més suport. I com que, en ser un sol escó, el que està en joc se’l queda la formació que té més vots (encara que sigui per una diferència d’un sufragi), els de GxF donen per descomptat que renovaran el diputat, tant si és amb un acord amb el PSOE —al qual exigiran més— com si es presenten tot sols.