Un Picasso visigòtic

Al detectiu de l’art Alain Moreau (París, 1945) li passa el mateix que a Picasso, s’explica millor amb imatges que no pas amb paraules. És per això que gairebé no té obra escrita sobre les seves obsessions preferides: Alonso Cano i Velázquez, Picasso i les arrels del cubisme, l’escultor Mateo Hernández... entre d’altres.

Ara, arran de dues exposicions barcelonines −Picasso-romànic, al MNAC i Cubisme i guerra al Museu Picasso−, em visita escandalitzat per exhumar una mostra que ell mateix va organitzar el 1995 a la galeria Espai. Què en queda, d’aquella exposició muntada a base de pòsters i fotocòpies? Un recull de premsa a http://enigmacampdevanol.blogspot.com.es, i un cartell amb un fotomuntatge de Moreau: els ulls de Picasso en un cèlebre autoretrat de 1907 damunt una estranya pintura.

Es tracta del mural preromànic de l’església de Sant Cristòfol, a Campdevànol. Bé, no pas del mural original, pintat cap al segle VIII −i considerada una de les pintures més antigues de Catalunya−, tapiat al segle XII, desemparedat poc abans que Picasso −suposadament− el veiés, i copiat durant el seu veloç procés de deteriorament per l’arqueòleg Ramon d’Abadal el 1908-1909. Al final de la Guerra Civil, en explotar un magatzem de pólvora que hi havia al soterrani de l’església, el fresc va desaparèixer. El dibuix de D’Abadal també ha desaparegut, però se’n conserva alguna reproducció en estudis de l’època.

Picasso, segons Moreau, va passar per Campdevànol camí de Gósol l’estiu de 1906. Va anar de Barcelona a Ripoll en tren, i d’allí fins al remot indret pirinenc en carro. No es pot descartar que veiés el gran mural visigòtic −dos metres d’alçada per cinc d’amplada− que representa l’expulsió d’Adam i Eva del Paradís.

Moreau argumentava −i encara sosté− que Picasso no havia tingut gaires oportunitats de veure pintura romànica, abans de pintar Les demoiselles d’Avignon (1907). També argumenta que l’influí molt l’art ibèric, tot just acabat de descobrir, aleshores. I Altamira. Però no pas encara el romànic o l’art africà: Zervos dedica, sota el guiatge de Picasso, el 1942, més de quaranta pàgines a demostrar que no hi ha cap influència de l’art negre en l’art del malagueny.

D’altra banda, l’expulsió del paradís i l’ingrés en un bordell són el principi i el final d’una història. A l’Edèn no hi havia relacions sexuals ni mort, i al bordell filosòfic −així l’anomenava l’artista− picassià, la mort està íntimament relacionada amb el sexe.