Els crítics

«La gran preocupació de la novel·la ha estat el llenguatge»

La fins ara poeta Eva Baltasar (Barcelona, 1978) s’ha llançat a la narrativa amb la sorprenent ‘Permagel’, la història d’una lesbiana amb pulsions suïcides escrita amb una prosa que combina pols narratiu i alè poètic. Un llibre que ha seduït la crítica i, al mateix temps, va per la quarta edició. Un fet que l’autora considera “un petit miracle”.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

—La lectura de Permagel es fa curta, deixa amb ganes de més. Almenys a mi m’ha passat. La bona notícia és que el llibre forma part d’una trilogia.

—Sí, però la protagonista es queda a Permagel. Les dues novel·les que segueixen parlaran de dues dones i històries diferents. Boulder explorarà la vida d’una dona diluïda en la convivència en parella. Hi estic treballant. I també amb Mamut, però no en puc avançar res.
 

—Hi ha novel·les que es construeixen a partir d’una bona història. Permagel em sembla que s’ha construït a partir d’un personatge molt potent.

—És un personatge que he deixat fluir bastant. Va sorgir una mica per casualitat, vaig veure que em trobava a gust, era una dona que tenia molt clara en la meva ment. És una novel·la en la qual no passen grans coses, es conta el que passa pel seu cap, els records, les emocions... Suposo que s’ha creat ell sol, tan potent, no hi havia aquesta voluntat de definir el personatge, vaig deixar que parlés. I del que em vaig preocupar va ser de la manera de dir, de la manera com ella s’expressava. A això li vaig dedicar hores, a la feina de poeta. Dir les coses que siguin fàcils però alhora siguin boniques. Crec que això forma part del que dona força al personatge.   

—Ara en parlarem, de la forma, però  en la literatura en català aquest tipus de personatges àrids i amb aquella mirada àcida sobre l’entorn solen ser masculins. Aquest és una dona.

—Només podia ser així. Escric des del meu jo de dona i m’hauria costat molt construir un personatge masculí. No m’hi he posat mai. Aquesta mirada sobre la societat i sobre l’entorn és una mica també la meva, no exactament igual. Llavors, és una mirada femenina, però ha sorgit de manera natural.

—Personalment no crec en les novel·les feministes, però sí en una narrativa que siga capaç d’explicar uns altres models de feminitat, com ara Permagel.

—Sí, però no és una qüestió buscada. Jo tampoc hi crec, en la literatura feminista: Permagel és la història d’una dona i de les dones que l’envolten, els personatges masculins són molt tangencials. Però ha fruït d’aquesta manera, reflecteix el que és la meva vida tot i que no sigui una autobiografia. Llavors, clar, posar la novel·la al calaix de la literatura feminista... Les etiquetes no m’agraden, són molt reductores. Ara bé, si hi ha algú que agafa la novel·la per donar veu a un col·lectiu, sempre que la raó sigui bona...

—El to em sembla un encert. Hi ha un rerefons amarg, però també un cert humor àcid i una progressió dramàtica que colpeix els lectors. No és fàcil apegar tots aquells elements.

—Jo et diria que sí! [Riu.] La gran preocupació de la novel·la era el llenguatge. La resta, aquesta mirada amarga i una mica pessimista jo la tinc, com també la ironia i el cinisme. M’hi he expressat com soc jo. D’altra banda, el dramatisme vital existeix: tot funciona i, de cop i volta, la vida t’esclata a les mans, com una bomba. No ha estat aquesta la gran dificultat de la novel·la, sinó la manera de dir.
 

—Anem a això, perquè vostè té una experiència poètica prèvia que deriva en la prosa de Permagel, directa però alhora colpidora. Fa gust de llegir.

—Doncs me n’alegro molt. Hi ha clubs de lectura que no sabien com introduir la poesia i han pensat en Permagel com un calçador per iniciar la gent en el llenguatge poètic. Porto molts anys fent poesia, tinc un bagatge. I això es nota, és inevitable.

—És satisfactori veure com una novel·la que és llegidora però molt elaborada té una resposta comercial positiva?
—És fantàstic! [Riu.] L’intent ha estat que, tot i el to poètic, fos un llibre llegidor. I sembla que ha funcionat. Quan passa això és fantàstic, és com un petit miracle.

Permagel
EVA BALTASAR

Club Editor, Barcelona, 2018
Novel·la, 187 pàgines

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.