Montse Venturós Villalba (Berga, 1985) és alcaldessa del seu poble des juny de 2015, quan va ser investida després que la seua formació, la CUP, fora la més votada del municipi, amb 2.248 vots i sis regidors. El seu nom, però, va transcendir més endavant, quan va ser assenyalada per no despenjar l’estelada que llueix la façana del consistori que ella mateixa presideix. Se li exigia llevar el símbol durant les eleccions catalanes de setembre de 2015, les de la victòria de Junts pel Sí. No ho va fer, i està acusada de desobediència, fet pel qual el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l’ha condemnada a sis mesos d’inhabilitació per exercir el seu càrrec. Encara hi pot presentar recurs.
Com ha rebut la notícia? S’ho esperava?
La notícia era molt esperada. Sobretot tenint en compte el caràcter absolutament antidemocràtic de l’Estat i la judicialització de la política.
Evidentment, vostè ha desobeït a consciència.
Sense cap mena de dubte. Des del primer moment hem entès que el debat que s’està conflictivitzant en seu judicial és bàsicament polític. I en aquest sentit, la confrontació és política i en cap cas judicial. Llavors, es mostra una vegada més la manca d’independència entre els diferents poders de l’Estat i l’herència postfranquista. Les acusacions de l'Estat van adreçades a aquelles persones, pobles i associacions que qüestionen l’statu quo i els privilegis de l’Estat.
Té la possibilitat de presentar recurs. Ho farà?
Ara tenim deu dies per presentar-ho. Aquesta qüestió l’hem d’estudiar. Hi ha la qüestió processal, i nosaltres ja hem dit que no acatarem en cap cas una sentència absolutament antidemocràtica i que inhabilita, no una alcaldessa o persona, sinó els vots de tot un poble. D’una majoria de persones que, democràticament, mitjançant les urnes, van votar el que van votar. Llavors, no s’inhabilita l’alcaldessa, sinó la voluntat del poble de Berga.
Si presenta recurs, la inhabilitació no seria immediata.
Aquesta sentència no és ferma, pel que cap la possibilitat del recurs en un termini de deu dies. Si el presentem, la sentència tardarà més a ser ferma i si no, ho serà immediatament.
D’alguna manera, presentar un recurs implica una certa contradicció si el que es vol és no acatar la sentència.
Exacte. Una cosa és com ho treballem a nivell polític i una altra a nivell judicial. Jo sóc una persona que estudia cada cosa a cada moment, en funció de la situació política i del que pugui anar canviant, i hem de pensar així les estratègies. Ens reunirem amb la junta de portaveus municipal per estudiar con afrontarem la sentència a nivell col·lectiu. També hi ha una plataforma que ha convocat una assemblea per pensar estratègies de no acatament a aquesta sentència.
Perseverarà, doncs, en la desobediència.
Exacte. La intenció és desobeir. Caldrà veure com ho formulem de manera col·lectiva. No reconeixem els jutges dels tribunals espanyols. Així ho vam fer saber en el judici. Vam presentar una estratègia de defensa i de ruptura judicial perquè no hi ha un reconeixement quan les qüestions que s’estan estudiant són de caràcter polític i en cap cas s’identifiquen amb una criminalitat en l’àmbit judicial.
Més enllà dels advertiments dels jutges, ha rebut amenaces policials per l’estelada penjada a la façana de l’Ajuntament?
No.
I ciutadanes?
Sí. N’hem rebut cartes anònimes, correus electrònics, missatges per xarxes socials... Això ho estem rebent des de febrer de 2016, quan es va saber que ens citaven a declarar per primera vegada per haver mantingut l’estelada penjada al balcó de l’Ajuntament. N’hi ha amenaces d’anònimes com de persones que donen el seu nom. Sempre de ciutadans, i no precisament de Berga. Arriben cartes de molts llocs diferents.
Encara mantenen l’estelada a la façana del consistori.
Sí. Amb una pancarta per l’alliberament dels presos polítics.
I el 21 de desembre també la van mantenir.
Sí. I no vam tenir cap tipus de requeriment per part de la junta electoral central. Hi ha també la disconformitat pel fet que en alguns comicis se’ns avisa per retirar-la i en uns altres no.
També hi ha altres municipis catalans amb estelades a l’Ajuntament.
Per exemple Navàs, també governat per la CUP, al Bages, i que per les eleccions de 2015 els Mossos d’Esquadra van anar a retirar l’estelada del balcó. I la mantenen encara.
Per què, en tot cas, s’ha arribat tan lluny en el cas de Berga?
Penso que som capital de comarca i s’ha anat a buscar transcendència. Com en el cas de l’1 d’octubre, que s’han anat a investigar molts alcaldes i al final van haver de rebaixar la xifra i es van centrar en els de les capitals de comarca. M’imagino que ha de ser una cosa així.
Si tot això prospera, quina pena l’esperaria, a més de la inhabilitació com a alcaldessa?
Serien sis mesos d’inhabilitació, tres mesos de multa a raó de 6 euros al dia, per tant un total de 540 euros de multa més els costos judicials.