Àlex Ladrón de Guevara

"No és bo caure en la tendència que vam veure a Canal 9"

Àlex Ladrón de Guevara (València, 1981), és director de València Extra, un diari digital implantat a la província de València, nascut fa dos anys i ara rellançat, que aposta per la informació en català i pels continguts audiovisuals. Una mostra que el panorama comunicatiu en llengua pròpia cada vegada està més consolidat. La família creix.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-Van nàixer fa dos anys però van presentar-se fa poc.

Ens vam presentar a l’abril, al Centre Octubre de Cultura Contemporània de València. El que vam presentar és la renovació de la imatge corporativa i una nova secció en paper, infantil, que llançarem prompte. El diari va nàixer el juny de 2016 i vam escollir la data coincidint amb el primer any del Govern del Botànic, després de 20 anys de govern del Partit Popular.

-Vostè n’és el director.

Sí. Jo vaig nàixer el 1981 a València i vinc del món audiovisual. Vaig estar a Canal 9 un temps. Després vaig estar uns anys a Madrid i quan vaig tornar a casa, observant un poc el panorama audiovisual i comunicatiu del País Valencià, vam veure un forat en la informació de proximitat en valencià. Tot i que, cal dir, tenim una pestanyeta per donar l’opció de llegir les notícies en castellà. Però tot l’audiovisual el fem en valencià. I els continguts infantils que estem preparant també són íntegrament en valencià.

-Com definiria el seu diari?

Som un diari digital d’informació amb la intenció de traure paper. Nosaltres formem part de la xarxa AMIC, l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació. A Catalunya hi ha molta més consciència de mitjans de comunicació. N’hi ha molts més, de totes les tendències. I hi ha la consciència per mantenir-los. Consideràrem, per això, que havíem de formar part de l’AMIC. I vam copsar una tendència entre distints diaris per arribar a la gent del carrer. Nosaltres hem complit dos anys i no tothom ens coneix. I perquè ens coneguen, cal fer alguna cosa en paper. Així, vam decidir llançar una revista de subscripció gratuïta, oferint un contingut que no està en web. Al web el que oferim és actualitat diària del País Valencià. I a la revista volem oferir un valor afegit amb continguts d’anàlisi, d’actualitat, entrevistes... Des d’un altre punt de vista. Un dels protagonistes de la revista, del primer número, serà Pere Fuset, regidor de Festes a l’Ajuntament de València. Però no parlarem d’ell com a regidor, sinó com a persona.

-Quina temporalitat tindrà el paper?

En principi, semestral. Es titularà +Extra i arribarà als carrers la primera setmana de juliol.

-Quin és el vostre àmbit territorial?

De moment, la província de València. Volem també arribar als lectors d’Alacant i Castellò. Però, òbviament, som un equip de cinc persones a la redacció i encara no tenim cap inversor privat potent ni cap grup editorial fort al darrere. I així tot costa molt més, clar. Ens hem guanyat la confiança de tots gràcies al treball que anem fent. Ens agrada molt innovar. Hem llançat, per exemple, un nou format d’entrevistes que ha agradat molt, de tipus audiovisual. Cada vegada intentem aportar més i és així com, a poc a poc, anem obrint-nos dins d’un món en què és molt complicat que la gent confie en tu, tant a nivell informatiu com publicitari.

-Qui és el propietari de València Extra?

Som dos socis i jo en sóc un.

-I quina és la línia editorial que marqueu?

Evidentment, una línia progressista. No hi ha cap dubte quan entres al diari i el llegeixes. Però no ens tanquem a res. De fet, les nostres columnes d’opinió estan obertes a tots els grups parlamentaris -de les Corts valencianes i de distints ajuntaments- perquè en participen, malgrat que no estiguen en sintonia amb nosaltres, òbviament. No és bo caure en la tendència que hem vist a Canal 9 els últims 20 anys. Per això també felicite a À Punt, perquè dona veu a tothom.

-Què us va animar llançar-vos a aquesta aventura?

Considerem que cal informació de proximitat a València. No hi ha cap diari que estudie a fons els barris a la ciutat de València. I els barris donen molt de joc. Patraix, Russafa o Benimaclet són barris que tenen moltíssima vida social, cultural i reivindicativa. També el Cabanyal. I estan un poquet abandonats, perquè els diaris més autonòmics o nacionals abandonen les qüestions locals. Prima la immediatesa nacional. Cal recuperar la informació amb profunditat. L’actualitat de l’Horta, per exemple, també està molt abandonada. Tenim una quantitat de cultura, de festes populars, que la gent no coneix... Donar l’oportunitat a la gent perquè vegen vídeos ofereix una finestra més al contingut de proximitat que ha d’arribar a la gent. A mi m’agrada molt la política, òbviament. Però també és important oferir continguts d’essència valenciana. Compartir tots els valors que tenim. Els últims deu anys hem viscut massa la corrupció a nivell autonòmic i ens hem oblidat de moltes coses.

-Escriviu en català i castellà.

Escriure en dues llengües és doble feina, però l’audiovisual el tenim només en valencià. Encara no ens coneixen molt, però busquem implantació. A Requena ho fem amb continguts festius. Encara que siga un territori de parla castellana, és positiu que es puguen apropar a la llengua. Canal 9 no deixava de banda la informació de les comarques interiors castellanoparlants. I nosaltres tampoc no hem de deixar de fer-ho, sense renunciar a la nostra identitat. Entre més coses, perquè els pobles valencians de parla castellana tinguen l’opció de poder anar entenent-la a poc a poc.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.