Universitats

«El sistema dels associats es va pervertir amb mútua complicitat»

Josep Batista és vicerector de Personal Docent i Investigador de la Universitat de Barcelona

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La figura de professor associat estava concebuda com un professional expert en una matèria que acostava la realitat del món laboral a les aules, però ara es fa servir d’una altra manera. És una perversió del sistema?

 

No és una perversió però sí que s’ha produït una certa distorsió. Hi ha una sentència del Tribunal Suprem molt bona respecte al tema dels associats. Què diu la LOU? Que agafaràs un professor associat per la seva expertesa professional. “El contracte es podrà celebrar amb especialistes de reconeguda competència que acreditin exercir la seva activitat professional fora de l’àmbit universitari”. Claríssim. “La finalitat del contracte serà la de desenvolupar tasques docents mitjançant les quals aporti els seus coneixements i experiència professionals”. I “el contracte serà temporal i amb dedicació a temps parcial” i “la duració del contracte serà trimestral, semestral o anual i es podrà renovar per períodes d’igual duració sempre que se segueixi acreditant l’exercici de l’activitat professional fora de l’àmbit acadèmic universitari”. Un associat podrà participar “en l’activitat de formació general o especialitzada dirigida a l’obtenció del títol de grau o de màster” però “no pot vincular-se a l’ensenyament del doctorat”.

Però algunes coses no es compleixen.

Què ha passat aquí? Jo porto dos mesos en el càrrec però ja he vist unes quantes coses. He vist que al llarg del temps, d’aquests deu anys d’increïble penúria, algunes d’aquestes condicions es van deixar d’aplicar. N’hi va haver que estaven contractats d’associats i, en un determinat moment, perden la feina que tenien fora de la universitat. Per culpa de la crisi. Teòricament, per llei, no els podíem contractar però la universitat els ha contractat. Per què?...

Molts professors associats denuncien que el sistema s’ha pervertit tant que hi ha professors associats que treballen fora de la universitat però en qüestions que no tenen a veure amb la matèria que imparteixen.

Això és una altra cosa. Les persones associades, la gran majoria, es van contractar per la seva expertesa en el seu lloc. A la pràctica n’hi va haver alguns que no. N’hi va haver que havien perdut la feina, se’ls va demanar que presentessin un contracte de feina i el que van presentar no tenia res a veure —res de res— amb la matèria. No els havia d’haver contractat. La llei ho diu clar. Ha de ser per la seva expertesa. N’hi ha que són repartidors de paqueteria. O dones de fer feina.

I ara, fins i tot, hi ha gent que es fa autònoma per poder tenir un contracte i poder ser professor associat.

Això és la perversió. Què és el que jo he proposat? Quan vaig entrar vaig reunir la gent de les Oficines d’Afers Generals i els vaig dir que havíem de marcar un temps zero. A partir d’ara només es podran contractar els associats sota el paraigua que marca la llei. Aquest any la UB no contractarà cap associat nou que no tingui el criteri que marca la llei. Però el problema és amb la gent que ja tenim.

Però aquests contractes es renoven cada any, com a màxim.

Es renoven. Però hi ha gent que ja va concursar. La gent que entra nova ha de guanyar la plaça per concurs, però a la gent que ja tenim, els renovem contracte. Però la llei ho diu clarament: renovaràs sempre que tinguis aquests condicionants. Però en l’època de la penúria es va fer. No en són molts. No tenim molta gent...

D’associats n’hi ha uns 2.300 a la UB...

Associats, sí. Però el problema no el tenen tots. El problema més greu és el de les persones que no estan acreditades a res i no tenen feina.

Acreditat?

Un professor, per fer carrera acadèmica, ha de doctorar-se i, un cop doctorat, ha d’aconseguir l’acreditació de lector i després la d’agregat.

D’acord.

Els associats que no tenen feina a fora de la universitat ­—o que tenen feines que no són adients­— representen unes 200 persones i escaig del total de 2.300 associats (prop d’un 10 per cent). D’aquestes 200 i escaig, n’hi haurà uns 80 que sí que estan acreditats, aquests no tindran problema perquè els acabarem incorporant a la carrera acadèmica: a la convocatòria de concurs d’oferta pública de 2019-2020 intentarem repescar tots els que puguem. Haurà de ser en 2019-2020, perquè a l’actual de 2018-2019, acabarem la bossa de professors interins i això ens permetrà que el següent any tinguem un paquet de places important sense compromisos del passat. Per tant, aquests associats es podran presentar. Segur que uns cinquanta els podrem repescar. I en dos anys els recol·loquem a tots.

I la resta dels 200 i escaig?

Aquests són els que em fan por. Els professors associats que no tenen una acreditació i no tenen feina. Més o menys 170.

Aquests són la prova que el sistema s’havia pervertit?

Aquests van entrar com a professors associats, van entrar amb una feina i l’han perdut, però se’ls va renovar. A mi no m’agrada parlar de perversió perquè la perversió es va fer amb mútua complicitat.

Ells s’hi van presentar, és clar. Per què la UB no va fer places?

No es podien fer places perquè la taxa de reposició era zero.

Uns anys ha estat zero ­—i això volia dir que no es podia cobrir el lloc de cap de les jubilacions de professorat­— però d’altres no ha estat zero i la UB no va voler convocar places.

No. No és cert. La UB no va treure places a concurs perquè no podia. El problema és que aquests professors associats no estan acreditats i, per tant, no poden, optar a plaça.

Però aquests contractes són frau de llei.

Sí, però perquè hi havia complicitat entre tots dos. El vicerector o la vicerectora, en el seu moment, els havia de fer fora. Per què els va acabar assumint i van inventar coses rares? Perquè l’altre també tenia necessitat de tenir feina. Però ara tenim que hi ha uns 170 associats amb aquestes característiques. A Educació, prop de 40; a Economia i Empresa, uns 30... El problema és que no tenen feina fora i no estan acreditats, amb la qual cosa no sé quin contracte els podrem fer.

En tot cas tenim 170 persones, segons vostè, sense cap altra feina i cobrant no arriba a 500 euros. I fan 18 crèdits, mentre que un permanent en fa 24. Això és una precarització...

Hem de pensar i inventar com fer-ho.

De moment tenen més de 2.000 professors associats signant actes i fent feina més enllà de les classes que no haurien de fer.

La llei no diu que no es pugui fer. Els associats poden signar actes.

Però hauria de ser aquell advocat de prestigi que arriba, fa la seva classe i prou.

El problema són els 175 que us explicava. Perquè, ara com ara, en tot el territori espanyol no hi ha possibilitat de contractar-los d’una altra manera. Places de lector? No poden entrar-hi. Places d’ajudant? Tampoc...

Però amb l’excusa de salvar-los o no, no poden anar augmentant la massa de professors que cobren 500 euros i no té cap més feina.

Això és una altra cosa. Anem a explorar la possibilitat de canviar el nivell de salari. A priori, la UB no pot passar d’un tipus 1 de professor associat a un tipus 4 de cop.

Això seria passar de pagar 500 euros a 1.200 euros.

És impossible, perquè el capítol I, que és el que gestiona l’activitat laboral de la UB, té un topall que el marca el ministeri amb les famoses lleis de control pressupostari. No ens permet que el Capítol I faci un canvi així. Hi ha la possibilitat de canviar alguns. Els que tenen feina se’ls podria canviar el tipus de contracte i gestionar-los com a contracte conveni. Això vol dir que hi ha professors associats ­—però que no són associats­— que treballen per la Generalitat i aquí podem fer un conveni marc que permet que la UB ingressi a la seva nòmina i això s’anomena professor a conveni. El pagament d’aquestes nòmines no es fa pel Capítol I sinó pel Capítol II, que són encàrrecs de conveni. Si sóc capaç de rebaixar diners del Capítol I de personal passant contractes a convenis, reduiré el capítol I i permetrà reanalitzar els contractes i passar-los del tipus 1 al 2. Això seria una primera acció. Una altra cosa és que la CRUE intenta convèncer al govern que els topalls del capítol 1 de les universitats siguin una mica mòbils. Si això passa, tot l’equip rectoral voldria refer una mica els contractes.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.