Els Crítics

Maleïda llibertat

La discussió és servida: Detroit: Become Human és un videojoc o una pel·lícula interactiva?

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Ja ens ho havíem preguntat a nou videojoc de David Cage: Fahrenheit/Indigo Prophecy, Heavy Rain, Beyond: Two Souls... Però és que aquesta mecànica, gènere o digueu-li com vulgueu, ja té anys. I fórmules com les de Telltale —exploració, elecció i seqüències de QuickTime Events— han demostrat la seva eficàcia.

Si podeu, us recomano jugar Detroit amb una PS4 Pro i una pantalla 4K. Però si, com jo, teniu una PS4 normaleta i un televisor FullHD, tampoc haureu vist abans uns gràfics tan realistes en una consola. Un hiperrealisme inquietant que atrau la nostra empatia.

Al contrari que a molts videojocs, aquí l’argument ho és tot. Som a Detroit, novembre de 2038. La tecnologia ha evolucionat força en alguns camps com ara la robòtica. I els androides, que sols es distingeixen externament dels humans per un petit cercle lluminós en una templa, ho fan tan bé que ens estan prenent la feina.

La gent està molt ressentida i tracta els androides d’una manera no gaire diferent de la que, dos-cents anys abans, tractava els esclaus d’origen africà.

Conduïm tres androides que la narració va alternant: Kara és una criada domèstica que té cura d’una nena, Alice, amb un pare addicte i maltractador. Markus té cura d’un artista discapacitat. Finalment, Connor és l’androide més avançat de tots, i treballa per a la policia com a CSI.

No us explicaré res més, perquè us espatllaria la història... o les històries. Perquè ja al començament, l’androide Chloe ens permet configurar el nivell de dificultat: des d’un de massa fàcil fins a un altre que inclou la permadeath. O sigui, que els personatges poden morir i la història continua. No passa res, si morim, sortim i reiniciem el nivell.

Hi ha tantes opcions que mai jugareu a la mateixa història ni desbloquejareu totes les accions possibles. Al final de cada episodi el “Flowchart” ens mostrarà una línia temporal ramificada en diferents camins i accions.

Evolucionarà la humanitat cap a alguna forma d’androide? On hi ha la frontera entre humà i no humà? Som veritablement lliures? El temor flota a l’imaginari: HAL 9000, la sèrie Westworld, la nissaga Terminator, o Alaska mateix, quan cantava a La rebelión de los electrodomésticos: “Me da miedo entrar en la cocina / me da miedo lo que pueda ver / la tostadora se ha vuelto asesina / el lavaplatos no me puede ver”.

Abans de la primera hora de joc, Cage us farà rentar plats tot fregant el pad del joystick. Poca conya, eh?

Sega Mega Drive Classics

XO, PS4. 29,99 euros

Per als nostàlgics de la gran consola de Sega, Mega Drive ­—1990-1997— una tria de 50 dels millors títols. La Mega Drive va ser substituïda per la Saturn el 1995, va competir amb un altre gegant: la Super NES, de Nintendo. Ara, amb multijugador local i en línia, possibilitat de guardar en qualsevol moment, de rebobinar, personalitzar controls... I títols com els primers Sonic, les nissagues Golden Axe, Shinobi, Wonder Boy, Streets of Rage. Pura nostàlgia.

Aragami Shadow Edition

Win, macOS, PS4, XO. 29,99 euros

Arriba l’expansió d’aquest magnífic títol del gènere sigil, obra de l’estudi espanyol Lince Works. L’expansió Nightfall té un preu de 9,99 euros. El joc amb l’expansió 29,99. Gran ambientació al Japó, estètica cell shading, i un extraordinari joc de llums i ombres que ens permetrà moure’ns sense ser advertits per l’enemic mentre anem eliminant orbs. Tenim habilitats com el salt ombrívol —un teletransport—, kunais per abatre enemics llunyans, siluetes per distreure la IA... I un mode cooperatiu ideal per a Nightfall.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.