Escac a l’art

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La Fundació Miró de Barcelona presenta “Fi de partida. Duchamp, els escacs i les avantguardes”, una extensa mostra amb peces mestres de les principals avantguardes del segle XX. L’exposició, comissariada per Manuel Segade −director del CA2M de la Comunitat de Madrid−, està basada en una curiosa premissa: la presència dels escacs en l’art del segle XX.

I és que aquest joc és alhora figuratiu, abstracte i conceptual, escultòric i cinètic, simbòlic i relacional. Dit això, els responsables de la mostra estiren massa el xiclet argumental: qualsevol obra que incorpori quadrats blancs i negres compta com a bona, qualsevol peça de Marcel Duchamp que s’hi pugui incorporar, també, i si de passada hi ha algun miró, doncs benvingut sia.

No negaré que, amb aquesta excusa, s’hagin portat meravelles de Kandinski, Sonia Delaunay i fins i tot Mercè Rodoreda −uns divertiments a la manera de Kandinski−. I que s’hi exposi una corbata signada per Duchamp en regal a Joan Miró, o la capsa verda −La Mariée mise à nu par ses célibataires, même, del 1934−, o la Boîte-en-valise de Duchamp mateix... Però no sé ben be què hi fan, aquí.

També hi ha detalls, com afirmar que Salvador Dalí era un gran aficionat als escacs, que no són gaire exactes. Dalí amb prou feines sabia moure les fitxes, era Gala la que jugava bé, la que jugava amb Duchamp en la fugida dels nazis, a Arcachon, el 1940.

Però no importa. També hi ha nombroses peces relacionades amb els escacs que paguen una o més visites a la Miró. Un Duchamp fauvista, La partie d’échecs (1910) ens dona la benvinguda, gairebé al costat de Le soldat à la partie d’échecs (c. 1915-1916), que podria estar ara mateix al Museu Picasso..., o Trébuchet (1917), un dels primers readymades de Duchamp.

O escacs dissenyats per artistes com Max Ernst, Man Ray, Takako Saito i George Maciunas i fins i tot Yoko Ono. Per cert, la seva peça és magistral: un tauler blanc amb totes les fitxes també blanques, gran al·legat pacifista per a una època de guerra freda i confrontació nuclear. Llàstima que ningú hagi pensat en els escacs que va dissenyar Dalí...

A la recta final de l’exposició és de justícia destacar, d’una banda, l’exposició col·lectiva de 1944 a la galeria Julien Levy de Nova York: “La imatgeria dels escacs”; de l’altra, la performance escaquístico-sonora que Duchamp va mantenir amb John Cage el 1968, de la qual es conserva una filmació en vídeo realitzada per Shigeko Kubota. Mai no s’havia enregistrat d’una manera tan clara el relleu generacional de l’art contemporani.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.