El penat més distingit

A quina presó aniria Urdangarín?

Iñaki Urdangarín ha estat condemnat en ferm per part del Tribunal Suprem. L'estratègia defensiva per evitar la presó mitjançant la reducció de pena a menys de dos anys per delicte ha fracassat, i ara haurà d'esperar la decisió de l'Audiència de Palma respecte a l'execució de la condemna.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Iñaki Urdangarín, cunyat del rei espanyol, ha estat condemnat en ferm per part del Tribunal Suprem a cinc anys i deu mesos. La suma dels delictes castigats supera el quinquenni de reclusió. Per tant, d'acord amb la pràctica consuetudinària de la justícia espanyola, el famós exjugador d'handbol i 'aconseguidor' de diners públics hauria d'entrar a presó en els pròxims dies o setmanes. Quan ho ordeni l'Audiència de Palma, que és l'estament al qual correspon executar la sentència.

 

Més de cinc anys

El Tribunal Suprem ha rebaixat només sis mesos dels sis anys i tres mesos als quals el va condemnar l'Audiència de Palma -en sentència de març de 2017- en primera instància. El tribunal ha desestimat la pràctica totalitat del recurs presentat per la defensa d'Urdangarín. Només l'ha atès en un apartat referent a la falsificació documental: el Suprem rectifica el que la sentència inicial donava per fet i per això li ha rebaixat els cinc mesos referits. És molt important que la disminució de pena no hagi estat superior. Perquè l'estratègia per no entrar a presó passava justament per uns pocs mesos més de minva en la pena ferma.

El 2017 fou condemnat per falsedat en document públic i malversació a dos anys i vuit mesos de presó, per frau a l'Administració pública a set mesos, per tràfic d'influència a un any i un altre any per cada un dels dos delictes contra l'Hisenda Pública. L'esperança d'Urdangarín era que el primer dels delictes fos rebaixat més de vuit mesos. Per què? Doncs perquè aleshores cap dels delictes tindria una pena superior als dos anys i podria haver demanat -com es fa quan les condemnes de cada delicte per separat no supera aquest termini- no es fes efectiu l'ingrés a presó. Era, ja s'ha dit, una esperança remota. Però esperança al cap i a la fi. Si més no hagués tingut la possibilitat d'implorar la clemència de l'Audiència de Palma. És vera, però, que per casos de corrupció no se sol tenir aquesta deferència -per exemple Jaume Matas hagué de complir nou mesos de presó-, de tota manera qui sap que podria haver passar. Ara tant se val, perquè Iñaki Urdangarín no tendrà ni tan sols la possibilitat de demanar la gràcia ja que el delicte més penat segueix per sobre dels dos anys. Per poc, però supera la xifra de temps fatídica.

Sense aquesta via, li queda la petició d'un indult i demanar la suspensió de l'entrada a la presó a l'espera de la resolució. O bé pot recórrer al Tribunal Constitucional en empara i demanar-li que mentrestant decideix ordeni que se suspengui la condemna, és a dir no hagi d'entrar a presidi. De forma habitual, però, el Constitucional no sol interrompre l'execució de la condemna; i tampoc és versemblant que se li concedeixi aquesta interrupció a pesar que pugui demanar l'indult.

Així les coses, no li quedarà altre remei que presentar-se davant l'Audiència Provincial de Palma quan sigui citat, en els pròxims dies -no hi ha termini però sol ser en una o dues setmanes- perquè li sigui lliurada la resolució ferma del Tribunal Suprem i fer front, si fos el cas, a la petició de la fiscalia d'entrada immediata a presó. Per delictes que sumats superen els cinc anys els magistrat solen decretar l'empresonament. Ara bé, la norma no és rígida.

 

La presó

En cas que entri a presó, a quina presó aniria? Cal suposar que no serà una presó diguem-ne normal. El destí penitenciari d'Urdangarín podria ser un dels dos establiments més luxosos que existeixen, comparats amb la resta, com són el de Maó i el de Santa Cruz de la Palma (Canàries): són petits -menys de 60 reclusos-, no presenten gens gens ni mica de conflictivitat, ofereixen absoluta tranquil·litat, tenen instal·lacions modernes, cel·les individuals... Sí, és ver, no se pot sortir per anar a beure un cafè al bar de la cantonada, però no tenen res a veure amb les grans presons. Ara bé, el seu principal problema és que són illes i que les connexions des de la suïssa Ginebra -on se suposa que Cristina de Borbó i els fills del matrimoni seguiran residint- no asseguren una fàcil comunicació. I, a banda, les dues illes són petites i la presència de tan insigne presoner aixecaria curiositat i, a més, seria impossible que passés desapercebuda la germana del rei quan anés a visitar el marit.

Una altra presó ha guanyat últimament més punts per ser la potencial residència temporal del germà del cap de l'Estat. La de Brieva, a Àvila. És de dones, però té un pavelló aïllat de les recluses que ha acollit vips pocavergonyes, com Luis Roldán, aquell gran director de la Guàrdia Civil que s'hi passà deu anys. És un pavelló molt ample, com una mena d'apartament -amb cuina inclosa- en el que Roldán va estar molt còmode. Només es queixà, això sí, del fred, que per Àvila és d'allò més rigorós durant l'hivern. Cap problema: el ministeri de l'Interior hi ha fet reformes per valor d'1,6 milions d'euros en els últims dos anys per dotar l'establiment, i en especial el pavelló esmentat, d'un bon sistema de calefacció i s'han modernitzat totes les seves infraestructures. A més, Brieva assegura discreció, facilitat d'atorgar seguretat absoluta a Urdangarín, visites de Cristina sense ser perseguida per càmeres de tv i, per suposat, qualsevol possible relaxació de les normes de la seva estada a l'establiment seria impossible que transcendís a l'opinió pública.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.