A Castellar-l'Oliveral, una pedania-poble situada al sud de València, la memòria col·lectiva està tacada per dues paraules: horta i resistència. Els rècords i les mirades dels habitants més vells estan impregnades d'abusos urbanístics, de veure com d'ençà que va impulsar-se a la dècada de 1960 les grans infraestructures que connectarien la ciutat les expropiacions, les violacions de drets humans, els desallotjaments forçosos i les agressions a l'horta s'ha repetit fins a la caiguda del regnat de Rita Barberà a l'Ajuntament de València.
Víctimes d'una planificació que va ofegar entre vials de tren i carreteres els barris i les pedanies de la part meridional del cap i cassal, l'amenaça de les excavadores, dels desnonaments, de teixir de ciment el paradís d'horta que encara sobreviu a Castellar-l'Oliveral, torna a planar sobre els seus habitants. La sortida a exposició pública de l'avantprojecte del Ministeri de Foment d'ampliació de la V-30 posa en perill «finques i camps de la població», segons apunta a EL TEMPS, Empar Puchades, presidenta de l'associació de veïns i testimoni viu de les expropiacions que van realitzar-se durant la construcció del vell llit del Túria.
Xifrada en 145 milions d'euros i dividida en sis trams, l'ampliació de l'autovia ha despertat, de nou, totes les alertes dels veïns de la població. I més quan la redacció del projecte va realitzar-se a l'esquena de l'Ajuntament de València i del Consell. Ambdues institucions, contràries a aquesta inversió, han presentat les seues al·legacions particulars. Reclamen que en lloc d'invertir en carreteres s'atenguen les necessitats d'infraestructures ferroviàries que l'Estat espanyol té pendents amb València.
«Despropòsit mediambiental»
Conscients que aquest projecte pot posar fi a «l'horta mil·lenària» de la zona i frustrar els plans de regeneració dels camps i de la població impulsats pels mateixos veïns, l'Associació de Veïns de Castellar-l'Oliveral ha començat una batalla jurídica per tal d'evitar que un dels pocs paratges d'horta que encara queden a la part sud de València siga arrasat. I el primer pas ha estat presentar les seues al·legacions al projecte.
Al text, els veïns recorden les càrregues urbanístiques que va patir la pedania amb el Pla Sud, la V-30, la V-31 i la CV-500. Una sobreabundància de ciment que l'han convertida en una autèntica illa verda. Per això, rebutgen que «s'elimine la major part d'horta que encara existeix» quan els terrenys pels quals pretén Foment fer l'ampliació són Zona d'Especial Protecció Agrària. «L'aprovació de l'avantprojecte provocarà, a més, el desarrelament social i els desallotjaments forçosos de ciutadans, fent cas nul als seus drets fonamentals», critiquen a les al·legacions. De fet, qualifiquen les actuacions que volen dur-se a terme de «violació dels drets humans», argumentant-ho amb el que marquen les resolucions de Nacions Unides.
L'associació de veïns assenyala la contradicció entre el que estableix sobre aquest vial el Pla d'Infraestructures de Transport i Habitatge aprovat l'any 2012 pel Govern espanyol del PP i l'avantprojecte plantejat. «Al pla, s'afirma que les actuacions de transport per carretera se centraran en la conservació i manteniment viari, la millora de la seguretat viària i la millora de la capacitat. Aquest projecte, però, es denomina d'augment de la capacitat i de millores funcionals», desmunten les al·legacions.
L'entitat veïnal també dubta d'aquest projecte des d'un punt de vista del model de transport. De fet, manifesta que l'aposta pel cotxe privat contrasta amb les polítiques i la filosofia de prioritzar el transport col·lectiu que preconitza la conselleria d'Obres Públiques, Habitatge i Vertebració del Territori que dirigeix María José Salvador i la regidora de Mobilitat Sostenible que encapçala Giuseppe Grezzi. Amb els informes de tràfic desfasats i un Estudi d'Impacte Ambiental que no té en compte els nivells de contaminació per sobre del que marca la Unió Europea d'aquest vial, el Pla d'Acció Territorial de l'Horta i el Pla d'Infraestructura Verda -encara en període d'elaboració-, qualifica el projecte de «despropòsit ambiental» i es defensa una alternativa de millora dels vials i d'inversió ferroviària.
Doble amenaça
L'avantprojecte d'ampliació de la V-30 és només el primer cop per acabar amb el paratge d'horta meridional de la ciutat. «Als plànols està grafiada una ampliació de la pista de Silla. Aquesta contemplaria zones de l'Albufera de València com a zona de reserva i suposaria l'adéu dels mínims camps que deixaria l'ampliació de la V-30. Castellar-l'Oliveral quedaria tocat de mort», alerta Puchades.
Un nou colp a una població que no es rendeix. De la seua resistència i de la força del Consell i de l'Ajuntament de València contra el nou ministre que ocupe la cartera de Foment, dependrà la sort del paradís d'horta que es troba amagat entre vials al sud de la ciutat de València. I que una visió allunyada dels nous temps d'aposta pel transport col·lectiu i la conservació dels pocs enclavaments verds que va perdonar-los la vida la bogeria de la rajola, pot acabar esborrant-lo del mapa per sempre. El fantasma traumàtic que va partir la pedania de La Punta renaix.