En aquesta lluita de David contra Goliat, els especialistes en màrqueting asseguren que, estratègicament, els negocis menuts també poden sostreure clients a les grans companyies. Els discursos de l’emprenedoria tendeixen també a encoratjar, tot apel·lant a l’esperit de la creativitat, la innovació i el risc, a constituir petites empreses, eficaces i competitives. Cal fer gala, tanmateix, d’un reguitzell de qualitats personals (autoconfiança, energia, entusiasme, perseverança, lideratge) i habilitats de gestió (esperit comercial i innovador, intuïció i experiència, capacitat de decisió, optimisme desbordant).
Fairfly de Joan Yago ironitza amb molt d’humor sobre les camàndules dels discursos de l’emprenedoria que han envaït la política econòmica i fins i tot educativa. Quatre amics que treballen en una empresa d’alimentació catalana decideixen, en ser amenaçats per un ERO que afecta la plantilla, llançar-se a la piscina i crear la seva pròpia empresa, dedicada a unes exòtiques farinetes per a nadons. Inicialment, els mou el digne propòsit de canviar el món, però, quan obtenen els primers beneficis, comencen les desavinences, les mesquineses i els senyals que seran protagonistes d’una situació bis, per dir-ho en termes pedrolians.
Des d’una perspectiva satírica, Yago ha escrit un text ple de picades d’ullet a l’espectador sobre la cultura de l’emprenedoria, la bombolla de les empreses emergents, les modes alimentàries o les tècniques de màrqueting. Amb uns diàlegs i una sintaxi efectius, també en les el·lipsis, fa avançar la comèdia a un ritme vibrant. El dispositiu còmic parteix de la hipòtesi, a l’estil del conte de la lletera, sobre la viabilitat de muntar una empresa del no-res en un brutal sistema capitalista que ho degluteix tot. Si alguna crítica podem fer al text és que, vist el planeta en què vivim, potser la sàtira s’ha quedat curta i resulta, al capdavall, condescendent.
Ben dirigida per Israel Solà, Fairfly disposa de quatre intèrprets joves i energètics que fan espurnejar la comèdia en un treball d’equip de primera categoria. Queralt Casasayas, Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher i Vanessa Segura estan esplèndids en els seus papers, que ni fets a mida. Es mouen amb naturalitat i dinamisme en un espai escènic central, que situa el públic a quatre bandes. Sense superfluïtats, recreen de manera versemblant espais i moments a l’entorn d’una escenografia austera, minimalista: una taula, quatre cadires i uns quants objectes d’ambientació.
Multipremiada el 2017 després d’estrenar-se al Tantarantana, Fairfly és una comèdia fresca, directa i mordaç sobre la fal·làcia de l’emprenedoria i la retòrica insidiosa de l’imperatiu de l’èxit, tant professional com personal. Darrere d’aquests discursos carregats de consells i fórmules per reeixir en la vida, s’amaga un missatge d’individualisme extrem, que renega de la dimensió col·lectiva de l’existència. Crònica dels nostres temps gasosos, l’obra neix de la inquietud de la companyia La Calòrica per dur a escena les problemàtiques de l’actualitat més candent. Propostes com aquesta són indispensables en l’edulcorat teatre català d’avui. Si són capaces de posar-hi un pessic més de malícia crítica, encara millor.
Fairfly
Autor: Joan Yago
La Villarroel, 30 de maig
Direcció: Israel Solà