Gairebé cada setmana Vox i el PP protagonitzen a les Illes algun episodi en contra del català i, sovint, també l’arrodoneixen amb alguna estrambòtica decisió. Aquests últims dies s’ha complert una vegada més el guió.
L’episodi relacionat amb la catalanofòbia s’ha viscut al Parlament balear, on la confluència dels vots del PP i Vox ha servit, una vegada més, per perjudicar la llengua pròpia. Aquesta vegada ha estat en forma de rebuig a una Proposició no de Llei (PNL) per a la implantació dels estudis de Filologia Catalana a la seu de la UIB (Universitat de les Illes Balears) a Vila, la capital eivissenca, amb els vots en contra de PP i VOX.
Aquesta proposta va ser presentada pel PSIB-PSOE -defensada pel diputat Carles Bona- a la Comissió d’Educació de la Cambra balear. Es tractava d’una mera declaració per instar al Govern a que començàs a avaluar els costos del projecte que es demanava que s’estudiàs implantar abans que finalitzi el mandat governamental i la legislatura parlamentària. Però ni això.
La PNL va tenir els vots a favor dels representants del PSOE, Més per Mallorca del Grup Mistx però els contraris de la majoria formada pel PP i Vox. Per tant, va ser rebutjada.
Per un altre costat, segons ha dit Més per Mallorca, Vox ha registrat aquesta setmana una moció al Parlament per eliminar el requisit i el mèrit de coneixement de la llengua catalana a la funció pública. El PP encara no s’ha manifestat al respecte, però els sobiranistes temen que votar-hi a favor sigui part «del preu» que els de Marga Prohens hauran de pagar a canvi que a ultradreta voti a favor dels pressupostos.
En el capítol destinat a les estrambòtiques decisions de Vox que el PP accepta, aquesta setmana adquireixen protagonisme estel.lar dos municipis mallorquins. Calvià i Bunyola.
Calvià és el segon municipi de Mallorca i de Balears en població, ja que compta amb 53.000 habitants, només per sota de la capital, Palma, que en té 426.000, i per sobre de Vila d’Eivissa, amb 50.000, Maó, amb 30.000, Manacor, amb 45.000, Santa Eulària, 40.5000.... Com es recordarà, PP i Vox ja hi han reformat el reglament municipal per eliminar el català com a llengua vehicular de l’ajuntament.
Ara la majoria política calvianera ha pres l’estrambòtica decisió de no celebrar Sant Jordi sinó que , segons ha anunciat l’ajuntament a través de les xarxes socials, el 23 d’abril celebrarà Saint George, patró d’Anglaterra. Una diada que combinarà amb el dia del llibre espanyol. D’aquesta manera, argumenten, s’honorarà al turista britànic. Cosa que, en realitat, no podrà ser perquè, en realitat, tal i com comentava el dBalears, Saint George no és el patró del Regne Unit sinó només d’Anglaterra. Per una altra banda, també el dBalears.cat es fixava en que l’anunci de l’Ajuntament de Calvià a les xarxes incorporava una foto de la bandera de Gran Bretanya, la qual -igualment com passava amb el patró- no és la d’Anglaterra. Però aquests detalls no interessen gens als ultradretans, pels quals allò important és que el 23 d’abril de celebrarà a Calvià Saint George en honor dels turistes britànics i la festivitat espanyola del llibre, res de Sant Jordi.
I per si en mancava alguna altra, es coneixia també aquesta setmana que la majoria municipal de PP i Vox de Bunyola (poble mallorquí d’interior, al peu de la Serra de Tramuntana, de 7.000 habitants) ha decidit, a proposta del partit ultra, erigir una placa en homenatge als «caiguts» durant la Guerra Civil. És vera que la placa no farà referència a cap ideologia concreta,però amb la paraula elegida -»caiguts»- és impossible no evocar la mateixa que apareixia a totes les façanes d’edificis oficials durant el franquisme: «Caídos por Dios y por España».
La pretensió de Vox també inclou erigir una nova creu en el mateix lloc on hi havia la que s’hi construí durant la dictadura en honor dels «caiguts» del bàndol franquista durant la Guerra Civil. Aquesta creu, després de dècades de polèmica, finalment va ser retirada el 2021.
Des de Memòria de Mallorca s’ha advertit al consistori que la placa i la possible creu xocarien amb les lleis estatal i balear de Memòria Democràtica.