S’ha convertit en un clàssic de la política balear. A la recta final de les legislatures amb govern progressista, l’ecologisme s’enfronta a l’esquerra governamental. Passà així en el primer Pacte de Progrés (1999-2003), en el segon (2007-2011) i passa ara.
La relació entre el Govern i els ecologistes no pot ser més tensa. No es pot parlar només de desavinences. Hi ha un enfrontament absolut per tres qüestions: la política turística, una possible i enorme nova urbanització a Palma i la ja famosa “esmena Nadal” a la Llei d’Habitatge que encara caldeja i que ha trencat la unitat del pacte d’esquerres, separant per una banda el PSOE, que votà en el Parlament amb la dreta (PP, PI i Ciutadans), per afavorir els interessos urbanístics i hotelers del tennista Rafael Nadal i la seva família i. per l’altra. els altres partits d’esquerra (Podem, Més per Mallorca i Més per Menorca) que s’arrengleren amb els ecologistes i votaren en el Parlament contra l’esmena referida.
Política turística
Els grups ecologistes més importants, el GOB i Terraferida, no paren de criticar la política turística del Govern, en mans de Més per Mallorca. Asseguren que no serveix sinó per atreure més i més turistes i, així, provocar saturació.
Ja l’estiu de 2016 el GOB fins i tot convocà un acte deprotesta davant la conselleria del ram. Una acció que va caure com un tro en el partit que la gestiona. Ulteriorment el mateix grup verd impulsà la creació d’una plataforma d’associacions i ciutadans, sota l’eslògan “Sense límits no hi ha futur”, per exigir al Govern que posés límits al creixement turístic. Des d’aquell moment una part de Més per Mallorca començà a pressionar la cúpula per fer alguna cosa que aturés la creixent pressió ecologista, sobretot perquè la formació també es defineix com a ecologista, característica ideològica que els grups verds no li reconeixen.
Fruit de la polèmica, l’esquerra acceptà fer la reforma de la llei turística per “ordenar” els lloguers turístics de pisos. El conseller, Biel Barceló (dimitit el desembre passat i substituït per Bel Busquets), no era partidari de la línia més dura (arrenglerada amb els ecologistes), que volia la prohibició d’aquesta activitat. Finalment es va acordar (entre els partits del pacte) una llei que permetria als Consells Insulars i a l’Ajuntament de Palma crear les zones on es podria dur a terme l’activitat i on no. Cadascuna de les institucions està en aquesta fase. El Govern ho ha venut com a mostra del seu compromís amb el turisme “sostenible” i de la voluntat de “posar límits”. Una decidida actitud que l’ha portat a fixar un “sostre de places turístiques”. Des de la Conselleria s’assegura que “gràcies a la gestió que hem fet” s’ha posat aquest límit, diu la responsable, Bel Busquets. S’ha convertit en una mena de mantra que repeteixen tant Més com el PSOE. Es ven com la gran mostra del compromís governamental amb les reivindicacions ecologistes. Tanmateix, les dues organitzacions civils d’aquest àmbit no s’ho creuen.
El grup verd Terraferida assegura que tot és una enganyifa de la Conselleria de Turisme i que el nombre de places turístiques no para d’augmentar, tant per mor dels hotels com pel lloguer d’habitatges turístics. La setmana passada insistia a negar el que diu la consellera Busquets. En una roda de premsa presentava un informe que, en síntesi, no atorgava la més mínima validesa a allò que diu el Govern: “El sostre [de places] fracassa: aquest 2018 Mallorca superarà la xifra marcada per la llei en més de 6.500 places. En el conjunt de Mallorca, Menorca i Formentera podria ser superior a 23.500 places abans que la llei turística faci un any”. I el grup ecologista explica que moltes llicències que s’havien demanat sota l’anterior Govern (el del PP, presidit per José Ramón Bauzà entre 2011 i 2015) “s’han tramitat en aquesta legislatura” en lloc de ser desestimades per l’actual Executiu, al mateix temps que s’ha provocat un efecte crida (de més llicències) quan “es va anunciar una futura reforma de la llei turística sense establir una moratòria”. Tot plegat ha conduït “al fracàs de la nova llei turística pel que fa a l’establiment d’un sostre real de places, tal com fa 13 mesos advertírem que passaria”.
Per molt que la consellera Bel Busquets defensi que la seva política és “ecologista” (vegeu en aquest sentit l’entrevista concedida a aquest setmanari publicada en el número 1.771) els verds ho neguen amb vehemència. Un dels portaveus de Terraferida, Jaume Adrover, així s’expressava en aquest setmanari (vegeu el número 1.768 d’EL TEMPS): “Els ecologistes en aquests moments no tenim cap formació política a la qual votar”. Una frase que va caure molt malament a Més. Significativament, quan Busquets parla del GOB i de Terraferida no esmenta els seus noms, es limita a referir-se a “l’ecologisme social”, per distingir-los del “polític” que seria Més. Mostra de fins a quin punt arriba l’enfrontament.
Urbanització sospitosa
El president del GOB, Amadeu Corbera, presentà en roda de premsa el passat 22 de maig un informe sobre una potencial nova urbanització a Palma, de 750 habitatges, en una antiga possessió rural que encara existeix a l’antic barri de pescadors del Molinar, situat al llevant de la capital. Segons el GOB, “aquesta possible operació” és “obscura” i “està viciada des del seu principi”, en la legislatura del segon Pacte de Progrés (2007-2011). “No entenem per què el PSIB la promou des de 2008”. Corbera es demanà “per què aquest projecte s’està arrossegant des de fa deu anys quan el context actual és molt diferent al que era aleshores: el projecte no suposa cap solució al problema de la manca d’habitatges, provocaria seriosos problemes de massificació a la barriada del Molinar, de fet l’acabaria matant, i contribuiria encara més a la saturació [de vehicles] a l’autopista” que uneix l’aeroport i Palma, una de les vies d’accés a la capital més col·lapsades. El president del GOB assegurava que “estam davant d’un projecte amb massa ombres perquè es pugui aprovar, el Govern no hauria de donar-li carta blanca, sobretot perquè hi ha persones vinculades que són investigades”, en referència al cas que s’està instruint a l’Audiència Nacional per presumpte desviament fraudulent de 12,6 milions d’euros durant el procés de desaparició de la Caixa d’Estalvis de Balears Sa Nostra.
El GOB relaciona l’operació urbanística de Son Borboy amb el PSIB-PSOE. Els ecologistes expliquen que el primer promotor d’aquest projecte fou José Miguel García, soci del famós Vicente Grande (ex propietari del Mallorca), un dels grans promotors immobiliaris mallorquins els anys daurats del maó. García, segons el GOB, “era membre de l’agrupació del PSOE de Palma-Ponent quan el Govern de Francesc Antich (...) donà inici al projecte”. Al cap de poc, García “traspassà els terrenys” a “una de les societats pantalla” d’un altre empresari força conegut: Martí Gual, “que figura a la llista Falciani” i que tenia “alguna de les seves empreses amb el domicili social a les oficines de Sa Nostra”. Per als ecologistes aquest és l’home que el Govern podria afavorir a través de l’obtenció d’una “ plusvàlua grandiosa” si autoritza finalment l’esmentada urbanització a Son Bordoy: “Del que parlam és d’una operació sospitosa i obscura des del principi, sempre amb gent que es pot relacionar amb el PSIB”. Aprovar el projecte, asseguren, “seria tant com tornar a donar carta blanca a la impunitat corrupta i urbanística que tant de temps ha governat Mallorca” i es demanen “si el PSIB-PSOE és presoner de les seves errades o és un actor interessat en aquest projecte”.
Les acusacions del GOB han estat molt mal encaixades pels socialistes. Consideren que és un “atac deliberat” contra Francina Armengol. La presidenta, d’entrada, no va voler entrar en la polèmica. Però la setmana passada, durant el plenari ordinari del Parlament balear de control a l’Executiu, no tingué altre remei que referir-s’hi, a preguntes de l’oposició. Visiblement contrariada, asseverà que “les acusacions que fa el GOB són absolutament falses” i, respecte al projecte, es limità a dir que “es valorarà en el moment que s’hagi de valorar en funció de l’interès general”.
És la primera vegada que els ecologistes es refereixen tan a les clares a possibles interessos perversos del PSIB en una operació urbanística. La irritació en el PSOE és màxima. José Hila, actual tinent de batlle d’Urbanisme de Palma, i que fou batlle durant els primers dos anys del present mandat municipal, animà el GOB “a anar a la fiscalia si té dubtes o sospites sobre Son Bordoy”.
Urbanisme a la carta
En el plenari del Parlament illenc de la setmana passada es va poder veure una imatge insòlita: el PSIB-PSOE votant amb el PP, el PI i Ciutadans, és a dir, amb tota la dreta, contra els seus socis esquerrans, Podem, Més per Mallorca i Més per Menorca, i contra el criteri dels ecologistes del GOB, a favor de l’anomenada “esmena Nadal” a la llei d’Habitatge. Una esmena que implica que el famós tennista Rafael Nadal i la seva família no hagin de seguir el procés burocràtic habitual per ampliar la Rafa Academy by Movistar que funciona fa dos anys a Manacor, un centre d’esports amb una residència annexa que també es vol ampliar a 350 habitacions i comercialitzar-lo com a hotel.
La família Nadal buscà el 2012 el favor del PP per iniciar les obres d’aquest gran complex amb privilegis urbanístics diversos. I l’obtingueren. Les relacions entre la família del tennista i el partit conservador són estretes. Rafa, com li agrada que li diguin, és amic i soci en negocis immobiliaris del fill del magnat eivissenc i exministre del Govern de José María Aznar, Abel Matutes, durant dècades l’home del PP a Eivissa. A més, té un oncle (germà de son pare) que és diputat del PP al Parlament balear. I, de sempre, la bona sintonia ha marcat les relacions entre el clan i l’Ajuntament de Manacor quan ha estat governat per la dreta. El 2015Més per Mallorca guanyà la batllia de la ciutat i començà a posar entrebancs a l’urbanisme a la carta que havia fet el PP a la família Nadal per poder construir el complex referit. Pocs mesos després d’haver pres possessió, el batlle de Més, Miquel Oliver, queia en una moció de censura acordada pel PP i el regionalista PI (Proposta per les Illes). Coses que passen. Els Nadal, feliços.
El complex es va inaugurar ara fa dos anys. Més que un centre de tecnificació pareixia un centre per a turisme esportiu. Fins i tot la residència per a esportistes havia mudat a hotel, al qual podia anar qualsevol. De fet, es comercialitzava a través de plataformes d’internet especialitzades en reserva de places a hotels. La conselleria, però, advertí que allò havia de ser una residència per a esportistes, no un hotel. Li feren cas. Però ara, dos anys més tard, els Nadal ja no en tenen prou amb aquell complex. Volen ampliar-ho tot. Inclosa la residència que canviarà d’ús per ser, ara sí a les clares, un hotel. El procés que ha de fer per llei qualsevol ciutadà diguem-ne normal en un cas així pot suposar fàcilment, segons ha explicat el GOB, “almenys vuit anys de tràmits”. És lent i complicat perquè l’Academy està situada en sòl rústic. S’ha de demanar una modificació del planejament urbà del municipi, s’ha d’acceptar i, després, tots els canvis urbanístics han de ser validats pel Consell de Mallorca, institució que està obligada a demanar una avaluació d’impacte ambiental —taló d’Aquil·les d’aquest tipus de projectes—, entre molts més tràmits.
“Tot això s’estalvien” els Nadal, diu el GOB. Allò de ser tractats com la resta dels mortals no va amb ells. No debades Rafa és amic del rei dimitit Juan Carlos, és multimilionari, molts polítics se’l rifen per fer-se un selfie amb ell... Així que també en aquesta ocasió ha trobat la comprensió política. La diferència amb el passat és que abans era el PP el que afavoria els seus interessos particulars, ara ho fan també el PI, Ciutadans i, estranyament, el PSIB-PSOE. La Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat, el titular de la qual és el socialista Marc Pons, s’encarregà de redactar l’esmena a la futura llei d’Habitatge que donaria el vistiplau a l’ampliació de la Rafa Academy i que estalviaria als promotors el llarg i farragós procés que hauria de seguir qualsevol altre ciutadà. Però que el mateix Govern fos el clar responsable d’aquest tracte de favor quedava una mica malament, així que el PSIB-PSOE demanà al PP que presentés l’esmena. En saber-ho, el GOB ho denuncià com una prova “d’urbanisme a la carta d’allò més vergonyós; això és un despropòsit que usa una llei de gran contingut social, per a més oprobi, per atorgar [als Nadal] un urbanisme d’elit a la carta”.
El GOB ha lamentat que, si bé “ara” Podem, Més per Mallorca i Més per Menorca hi han votat en contra en el plenari, en comissió votaren a favor de poder introduir l’esmena a l’hora de la votació final en plenari, la qual cosa ha permès la jugada del PSOE.
Des del PSIB s’intenta passar de puntetes sobre la qüestió. Francina Armengol es limita a valorar que “l’important és que el Parlament ha aprovat una llei important per al bé comú de tots els ciutadans, com és la d’Habitatge”. El diputat socialista que intervingué defensant l’esmena de privilegis per a la família Nadal, Damià Borràs, ho justificà així: “És una manera de garantir el turisme de qualitat” i d’intensificar “la desestacionalització turística”.