El preu de la pau lingüística que ha comprat Marga Prohens pel costat espanyolista ultradretà és de 750.000 euros. Que és la quantitat de la partida que inicialment preveu el projecte de pressupost del Govern per a 2024 per a l’anomenada Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística, que gestionarà en exclusiva la formació d’extrema dreta.
Aquesta va ser una de les condicions del pacte entre el PP i Vox signat el mes de juny: suprimir l’Oficina de Drets Lingüístics i substituir-la per l’anteriorment citada. D’aquesta manera, el partit d’extrema dreta s’assegurava un important xiringuito per col·locar-hi prou de la seva gent per fer no se sap què, excepte propaganda contra el català i a favor d’una major castellanització social.
És cridaner que Vox s’hagi procurat aquesta estructura administrativa de propaganda quan havia fet bandera de la crítica cap a tot allò que titllava de «xiringuitos de l’esquerra i el nacionalisme» com a entendre seu ho eren, entre d’altres, l’Oficina de Drets Lingüístics, l’Institut Balear de la Dona...
Malgrat el que deia el pacte de juny entre les dues formacions dretanes, no se sabia quina quantitat disposaria aquesta nova oficina que els ultres volen destinar a lluitar contra el català. El setembre passat, Vox amenaçà al Govern que, si no imposava de forma immediata la castellanització a les aules a través de la segregació lingüística, votaria en contra dels pressupostos. Finalment, hi hagué un acord sense que res canviàs substancialment en relació amb el previst en el pacte inicial de juny.
Ningú va entendre el canvi d’actitud de la formació ultra. Una possible explicació la va donar en aquest setmanari —enmig d’aquella crisi de relació entre PP i Vox— Joan Huguet —del PP, antic president del Consell de Menorca, vicepresident del Govern, president del Parlament, senador... —, quan deia que, segons la seva opinió, la suposada topada entre els dos partits per mor del català a l’ensenyament el que amagava en realitat era la intenció de Vox d’assegurar-se, a canvi d’aturar la pressió per aquella pretesa «llibertat d’elecció de llengua» a l’ensenyament, una partida pressupostària important per al seu xiringuito: «Crec que el que està fent és exigir al PP (...) amb la vista posada en els pressupostos. Pens que cerca treure qualque cosa dels comptes i forçarà la màquina en aquest sentit, per ventura se li haurà de donar alguna satisfacció, però no veig que vulgui forçar fins a la ruptura; no tendria cap sentit».
Talment va ser. Deu dies després d’haver fet Huguet aquestes declaracions, PP i Vox segellaven la pau. Sense que hagués canviat res substancial sobre el que ja tenien pactat des de l’acord de governabilitat de juny. Altres tres dies més tard, el Govern presentava el projecte de llei de pressupostos i tot quedava clar: 750.000 per al xiringuito de la ultradreta. Amb la possibilitat, és clar, que durant la tramitació parlamentària dels comptes públics els dos partits augmentin aquesta xifra.
Oficina per oficina. La partida inicial de 750.000 euros per a l’oficina ultradretana per fer no se sap què, a banda de propaganda espanyolista i contra el català, contrasta fort ferm amb els escassos 150.000 que tenia assignats l’Oficina de Drets Lingüístics per treballar per assegurar que no hi hagués abusos per raó de llengua contra els catalanoparlants.
Aquesta Oficina, que estava integrada dins de la Direcció General de Política Lingüística, disposava de tres funcionaris i es dedicava a emetre material d’informació per sensibilitzar sobre el dret dels ciutadans a no ser discriminats per adreçar-se en català a les diferents instàncies amb les quals s’hagin de relacionar en la seva vida quotidiana. Totes les despeses sumades arribaven als citats 150.000 euros anuals, incloent-hi les de personal.
A què es dedicarà la nova Oficina, la de Vox, amb la gran quantitat de doblers de què disposarà? Segons va dir el partit ultradretà mateix, «l'objectiu de la nova Oficina serà defensar la llibertat d'ús i opció lingüística i fomentar la protecció tant del castellà com de les modalitats lingüístiques de les diferents illes, que des de fa més de trenta anys pateixen l'aplicació d'una normativa pancatalanista. Una imposició que dificultava l'ús de la llengua cooficial, l'espanyol. La nova Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística investigarà les denúncies sobre discriminació de l'espanyol». Amb poques paraules: a fer propaganda contra la normalització del català i a promocionar el castellà en tots els àmbits socials.
La formació d’extrema dreta assegura que aquesta Oficina tendrà capacitat de sancionar administracions públiques, empreses, particulars... si no fan el que ella determina quant a usos lingüístics, però això no és possible d’acord amb la legislació vigent.
Per a l’Obra Cultural Balear, la nova Oficina és una «molt mala notícia», perquè el que persegueix no és altra cosa que la «imposició del castellà i la persecució de la llengua catalana i dels ciutadans que volen fer ús en llibertat de la llengua pròpia de les Illes Balears».
El sindicat STEI-Intersindical ha criticat durament la generosa dotació pressupostària per a aquesta Oficina de Vox perquè «no és més que una oficina política»
Més per Mallorca ha «condemnat» que el Govern hagi suprimit «l’Oficina de Drets Lingüístics, amb una inversió de 150.000 euros anuals, i atorgui 750.000 euros a l’Oficina d’Imposició del Castellà de Vox». A parer del líder de Més, Lluís Apesteguia, el que fa Prohens amb el canvi d’oficines és «retallar els drets lingüístics i atacar la llengua pròpia en contra del 88% dels votants d’aquesta terra».
Per als sobiranistes de Més, la supressió de l’Oficina de Drets Lingüístics i la creació de la citada oficina que controlarà la formació ultradretana suposa «un dels majors atacs a la llengua catalana en quaranta anys» i alerta que ataca directament «la normalització lingüística i l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears».
A més, Apesteguia recorda que el PP de Prohens va assegurar que si governava reduiria càrrecs i disminuiria la «despesa política ineficient», i ara, en canvi, el que fa és «tot el contrari»: han eliminat una oficina que costava uns 150.000 euros a canvi de crear «un comissariat polític que suposarà una despesa, com a mínim, de 750.000 euros» a l’any.