Moció de censura

Pedro Sánchez acarona la presidència

El candidat socialista serà investit president espanyol aquest divendres si Mariano Rajoy no dimiteix el càrrec i dona pas a una convocatòria electoral. En una jornada parlamentària intensíssima, marcada pel tens cara a cara entre Pedro Sánchez i Albert Rivera, els diputats de Nova Canàries, EH Bildu, Compromís, PDeCat, PNB, ERC i el grup confederal d’Units Podem comuniquen el seu vot afirmatiu a la primera moció de censura que pot culminar amb èxit.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La Grossa va eixir a primera hora de la vesprada, quan el penebista Aitor Esteban, amb posat de xiquet de Sant Ildefons, va treure la boleta del sí a la moció de censura mentre cantava que, amb aquesta decisió, el PNB “respon a la demanda majoritària de la societat basca”. Amb el vot favorable dels jeltzales, els socialistes arrodonien la majoria absoluta que permetrà fer fora el PP. La primera moció de censura de la història —se n’havien presentat tres més, l’última de les quals, la de Pablo Iglesias contra el mateix Mariano Rajoy— que pot culminar amb èxit.

La suma és eterna: PSOE, Podem, IU, En Comú Podem, En Marea —aixoplugats al grup confederal Units Podem—, ERC, PDeCat, PNB, Compromís, EH Bildu i Nova Canàries. De fet, els dos escons de l’esquerra abertzale i el del canari Pedro Quevedo no són estrictament necessaris. En total, 180 vots a favor i una abstenció d’última hora, la de la camaleònica Coalició Canària, sempre amable amb el Govern de torn, siga quin siga. Amb una hora de retard —o alguna més­— van decidir abandonar Rajoy. L’octubre de 2016, en la seua segona investidura, l’encara president fou investit amb una majoria simple de 170 vots. L’abstenció de 68 diputats socialistes va ser-ne la clau.

Desaparegut de l’hemicicle tota la vesprada —no va retornar del restaurant on va dinar— tot i que era la persona censurada, Rajoy descarta dimitir el càrrec. No vol convocar unes eleccions en què el PP podria enfonsar-se ni tampoc no vol donar pas a una nova ronda de converses del rei Felip VI que concloga de la mateixa manera: amb una investidura de Sánchez que, d’aquesta manera, només s’ajornaria unes poques setmanes i tan sols requeriria de majoria simple. El canvi polític és una realitat i ja remou els ciments de la política espanyola.

A la sessió matinal, el valencià José Luis Ábalos i Pedro Sánchez han contraposat les raons gürtelianes de la moció amb un Rajoy que, a la tercera petició de dimissió de Sánchez, ha deixat clar que no pensava abandonar el càrrec. “En política, un president se’n va perquè perd la confiança del Parlament o a través d’unes eleccions”, ha proclamat, a més de remarcar en diverses ocasions que Sánchez no sols no n’ha guanyada cap, d’elecció, sinó que ha obtingut “els dos pitjors resultats de la història del PSOE”. Rajoy ha arribat a sol·licitar la seua dimissió com a líder socialista, una defenestració que ja va propulsar al seu dia Susana Díaz però que se li va girar en contra amb el seu efecte bumerang. Sánchez és a un pas La Moncloa. Qui ho havia de dir.

 

Rivera vs Sánchez

Aprofitant l’absència de Rajoy, que ha declinat participar durant la resta del debat malgrat tenir-hi dret, el cara a cara entre Sánchez i el president de Ciutadans, Albert Rivera, ha estat el més àcid del dia. De lluny. Un intercanvi de colps sense contemplacions que no fa gaire també semblava inversemblant. L’encaixada de mans tan solemne d’ara fa dos anys i dos mesos, quan tots dos van presentar un acord d’investidura a la sala Constitucional del Congrés, semblava la protohistòria. La política ha fet un gir de 180 graus. Aleshores, Sánchez va privilegiar la relació amb Ciutadans per sobre de Podem i de les forces catalanes i basques. Ara, en canvi, el to és tot un altre.

De fet, el to del secretari general del PSOE és diametralment oposat al de fa pocs dies, quan va etzibar que Quim Torra, el nou president català, era “el Le Pen espanyol”, o quan va proposar un enduriment del delicte de rebel·lió present al codi penal. Avui, en canvi, les diferències principals les ha mantingudes amb Rivera, a qui percep com el gran rival electoral, per bé que —segons ha afirmat Sánchez mateix des de la trona— un líder renovat del PP coartarà les expectatives de creixement de Ciutadans.

La topada dialèctica amb Rivera ha estat de dimensions col·lossals. “No s’equivoque, l’adversari és el separatisme i el populisme, no el constitucionalisme”, ha asseverat mentre reiterava que seria un Govern “de 22 partits” que ha qualificat —manllevant el símil d’Alfredo Pérez Rubalcaba— de “Frankenstein”. Rivera acusa Sánchez de voler “desmantellar la igualtat entre els espanyols”. “És legítim que vulga ser president d’Espanya, però no gràcies a aquells que volen liquidar Espanya”, ha expressat. Rivera ha dit que, demà, Ciutadans votarà “sí a Espanya” i que, si la moció reïx, “tractarem d’evitar que els seus socis liquiden aquest país”. A un dels seus socis, ERC, els ha recomanat que “aprofiten aquests mesos per a violar drets i assenyalar la gent, perquè d’ací a poc arribarà un Govern que farà respectar la Constitució a Catalunya”.

Sánchez no ha estalviat atacs a Ciutadans, però. “Vostè viu molt  bé a costa de la confrontació territorial, em recorda l’època d’Aznar”, ha evocat. “Vostè absorbeix i bufa alhora, diu una cosa i la contrària”, li ha recriminat. També ha censurat que proposara Ramón Jáuregui, Nicolás Redondo Terreros o Javier Solana com a presidents “instrumentals” sense tan sols haver-los-ho consultat. “De segur que ha assajat aquest discurs davant l’espill”, li ha propinat més tard. Res a veure amb el croxet —de KO— de Pablo Iglesias, que emocionat pel compliment del seu somni d’un Govern amb el suport dels grups “plurinacionals”, ha qualificat Rivera de “joseantonià”. “El seu discurs és més propi d’un feixista que no d’un demòcrata”, ha conclòs.

 

L’amabilitat d’Iglesias, l’expectació catalana

Si el canvi de relació entre Sánchez i Rivera és obvi, no ho és menys el de Sánchez i Iglesias, fins al punt que el líder de Podem, visiblement exultant, li ha demanat perdó per les errades que puga haver comès en el passat. Aquest dimecres demanava un govern de coalició que a la trona no ha sol·licitat, però no obstant això, ha desitjat que l’executiu tinga continuïtat i que puga fer justícia. Per exemple, “amb un ministre de l’Interior que li retire la medalla a Billy el Niño”.

Així, tot i que Sánchez i Ábalos havien programat al matí una censura seguida d’estabilitat que conduïra a unes eleccions, de vesprada Sánchez ha considerat que la legislatura estava “esgotada”. Ha insistit que preveu aprovar uns nous comptes de 2019 —“els de 2018 ens els menjarem amb patates, senyor Rajoy, però ja no hi haurà corruptes a taula”, ha exclamat Iglesias, responent l’acusació matinal del president eixint— però que cal trobar una data per a fer eleccions. “No tinga pressa”, ha vingut a dir-li Iglesias.

De la seua banda, tant Carles Campuzano (PDeCat) com Joan Tardà (ERC) amb prou feines sí han pogut extreure cap compromís del president entrant. Bones paraules, propostes de diàleg però cap referència als polítics presos ni als que són a l’estranger. Sánchez, de fet, ha lamentat la “fractura social” existent a Catalunya i han dit que, primer de tot, han de parlar “catalans amb catalans”. Això sí, el secretari general socialista ha apuntat que “els conflictes polítics han de resoldre’s per la via política”.

Campuzano, en un atac d’orgull, ha recordat el PP que “qui ataca Catalunya, acaba pagant les conseqüències”. Campuzano ha recordat el silenci de Sánchez davant l’onada repressiva que ha patit Catalunya i ha reblat que “en democràcia, qualsevol idea és defensable”. De la seua banda, Tardà ha matisat que el vot d’ERC “no és un sí a Sánchez, sinó un no a Rajoy”. Amb tot, ha reconegut les diferències entre el PP i el PSOE a nivell estatal i autonòmic: “No és igual el govern de Zaplana que el de Ximo Puig, ni el de Jaume Matas que el de Francina Armengol, i no és igual un govern del PP amb el suport de Ciutadans que un del PSOE amb el suport de Podem”. En relació a Catalunya, el republicà ha afirmat que “després de l’1 d’octubre, res ja no serà igual”, a més de plantejar-li a Sánchez si vol passar a la història com Tony Blair o com John Major. “Demostre la seua talla política”, li ha demanat Tardà. Però Sánchez, més enllà de les apel·lacions al diàleg amb el nou executiu de Quim Torra i d’insistir que l’Estatut català actual —retallat pel Tribunal Constitucional— no ha estat votat per la ciutadania, no ha volgut comprometre’s més.

Al seu torn, Joan Baldoví, en representació de Compromís, s’ha preguntat “quant han costat els 400 casos de corrupció del PP” i ha advertit que, davant la situació creada, “no s’hi val posar-se de perfil: o s’està amb la decència o s’està amb la corrupció”. Un altre dard enverinat a Ciutadans, a qui Baldoví ha suggerit que “deixen de mirar les enquestes i les calculadores i pensen més sobre allò que li convé als espanyols”. “Tant de bo el senyor Rajoy puga tornar a la seua plaça de registrador de la propietat de Santa Pola”, ha acabat Baldoví. Primerament, però, haurà d’eixir del restaurant on va marxar a dinar aquest 31 de maig de 2018 que ja ha passat a la història.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.