XII Legislatura

Torra substitueix els consellers presos i exiliats

Alba Vergés, Laura Borràs, Damià Calvet i Maria Àngels Chacón entren a l'executiu i Artadi canvia de cartera. Amb les noves incorporacions es corregeix el biaix de gènere de l'equip de Govern. Mentrestant, el Govern presentarà una querella contra el president espanyol, Mariano Rajoy, per no haver permès el nomenament dels consellers desitjats per Torra en primera instància.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Punt final al serial de les conselleries. Dimarts a la tarda, el govern de Mariano Rajoy ha comunicat per carta al president català que no publicaria al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), que amb l'aplicació del 155 es controla des de Madrid. Fet aquest anunci, ha estat qüestió d'hores que Quim Torra hagi procedit a substituir els consellers que són a l'exili o bé empresonats per motius polítics.

Així doncs, de la llista cauen els noms de Jordi Turull (Governació), Jordi Turull (Territori), Toni Comín (Salut) i Lluís Puig (Cultura), posant fi a la voluntat de restaurar l'anterior Govern català: ni Puigdemont ni consellers. El relleu el prendran Laura Borràs, Alba Vergés, Damià Calvet i Maria Àngels Chachón.

Aquesta darrera, dirigent del PDeCAT, anirà a parar a la cConselleria d'Empresa que fins ara estava destinada a Elsa Artadi. Al seu torn, la diputada de Junts per Catalunya farà el salt a Governació, tal com ja s'apuntava abans que s'optés per nomenar a Jordi Turull. Artadi, a més, farà la tasca de portaveu.

Laura Borràs, membre destacada de JxCat, serà l'encarregada de substituir a Lluís Puig a la cartera de Cultura i Damià Calvet, molt proper a Josep Rull d'ençà que els dos van coincidir a la Joventut Nacionalista de Catalunya, serà l'encarregat de Territori. Finalment, la dirigent d'ERC i secretària de la Mesa del Parlament, Alba Vergés, serà la nova responsable de Salut en substitució de Toni Comín, l'únic membre d'Esquerra que estava disposat a ser restituït ds de l'exili. Des del partit asseguren que és complicat que Vergés pugui compaginar el seu nou càrrec amb la secretaria de la Mesa. Per tant, cal preveure que busquin una substituta.

Amb aquests canvis, a més d'aconseguir que Madrid doni el vist-i-plau al nou govern, es corregeix el biaix de gènere que hi havia en l'anterior disseny de l'executiu. Així, d'un tres de 13 en dones es pasarà al set de 13, incloent-hi una posició amb gran projecció com la de portaveu.

D'aquesta manera, els nous departaments designats per Quim Torra queden així. La resta dels noms eren els previsibles:

- Vicepresidència, Economia i Hisenda: Pere Aragonés (Pineda de Mar, 1982): de portaveu de les JERC entre 2003 i 2007 a mà dreta d'Oriol Junqueras fins a la vicepresidència del govern. Així ha estat l'ascens meteòric d'aquest pinetell.

- Presidència i Portaveu: Elsa Artadi (JxCat) (Barcelona, 1976): fou alt càrrec quan l'ex conseller Andreu Mas-Colell ocupà el departament d'Economia i ocupà la Direcció General d'Afers Interdepartamentals. Doctora per la prestigiosa Universitat de Harvard, és considerada la mà dreta de Carles Puigdemont.

- Exteriors, Relacions Exteriors i Transparència: Ernest Maragall (ERC) (Barcelona, 1943): un cognom indestriable de la història del socialisme català. La desafecció amb el seu antic partit, el PSC, el va dur a trencar i crear Nova Esquerra Catalana (NEC), una plataforma des de la qual acabaria encapçalant la llista d'ERC al Parlament Europeu.

- Interior: Miquel Buch (JxCat) (Premià de Mar, 1975): ex alcalde de la seva localitat natal i antic president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM). Els últims mesos s'ha significat per la seva distància amb la direcció del PDeCAT i proper a Puigdemont.

- Ensenyament: Josep Bargalló (ERC) (Torredembarra, 1958): repeteix a Educació després que el 2003 ocupés el càrrec sota el govern tripartit. Bargalló havia assumit un perfil baix des del 2010, una situació que tornar a l'antiga conselleria trenca.

- Salut: Alba Vergès (ERC) (Igualad, 1978)

- Territori i Sostenibilitat: Damià Calvet (JxCat) (Vilanova i la Geltrú, 1968)

- Cultura: Laura Borràs (JxCat) (Barcelona, 1970)

- Justícia: Ester Capella (ERC) (Barcelona, 1963): de la presidència de l'Associació Catalana de Juristes Demòcrates a regidora a la capital, i del Senat espanyol al Congrés de l'Estat. Aquesta és la trajectòria de la jurista.

- Treball, Afers Socials i Famílies: Chakir El Homrani Lesfar (ERC) (Barcelona, 1979): format en el sindicalisme de la UGT, fou regidor d'ERC per Granollers el 2015 i diputat des de la passada legislatura.

- Empresa i Coneixement: Àngels Chacon (JxCat) (Igualada, 1968)

- Polítiques Digitals i Administració Pública: Jordi Puigneró (JxCat) (Sant Cugat del Vallès, 1974): antic secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital. Els últims mesos ha predicat sobre la necessitat de bastir una "República al núvol" a la manera estoniana amb què eludir la repressió de l'Estat.

- Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació: Teresa Jordà (ERC) (Ripoll, 1972): considerada part de l'ala més esquerrana d'ERC, avui és un dels actius principals d'una formació que ha perdut molts dels seus pesos pesats a la presó i l'exili.

 

Querella per prevaricació

Tot després de fer-se pública aquesta decisió, també s'ha sabut que el Govern català recentment nomenat presentarà una querella contra Mariano Rajoy per prevaricació. El motiu: no haver permès el nomenament dels consellers triats per Torra en primera instància, signats el 19 de maig. Aquests eren Jordi Turull, Josep Rull, Toni Comín i Lluís Puig, adreçats inicialment a Presidència, Territori, Salut i Cultura respectivament. Cal recordar que els dos primers resten empresonats i els altres dos exiliats.

La denúncia no sorprèn, atès que la Comissió Jurídica Assessora de la Genralitat ja va alertar que l'aplicació del 155 no donava la facultat a l'Executiu espanyol d'impedir la publicació dels nomenaments al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

La tàctica era previsible. Junts per Catalunya segueix l'estratègia de la confrontació i, sabedors que Rajoy evitaria, amb la llei al costat o sense, certs nomenaments, la formació ha forçat aquesta fórmula per posar el Govern i la justícia espanyola davant el mirall.

El ministre espanyol de Justícia, Rafael Català, ja ha suggerit la imminència de l'aixecament de l'article 155 després de valorar que la tria dels darrers quatre consellers és "apte legalment".

 

Objectiu: restitució

En una visita dimecres a Bèlgica, Quim Torra s'ha reunit amb els consellers exiliats i els ha demanat continuar fent feina per internacionalitzar el conflicte, alhora que ha recordat que l'objectiu del nou Govern que ell lidera és el de la restitució dels consellers cessats i la de Carles Puigdemont.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.