Es miri com es miri, Catalunya viu un moment històric. Per a uns, els auguris porten aires de tragèdia. Per a altres, comença una primavera política plena d'esperances. En tot cas, feia temps que la política no era seguida per tanta gent com ara. Així, una primera dada incontestable és que avui la política és més present que mai al carrer.
Així doncs, atesa la importància del moment, aquesta setmana continuem sintetitzant uns processos de negociació que determinaran la política catalana durant els propers anys.
Dissabte 6 de desembre
En una de les trobades bilaterals entre ERC i el PSC, les dues formacions avancen en direcció a una possible entesa. En l'àmbit del finançament, els republicans aconsegueixen el compromís dels socialistes que el nou Govern reclamarà la creació d'una Agència Tributària pròpia. Un membre de la comissió negociadora dels independentistes, el diputat Joan Puigcercós, es mostra satisfet per aquest pas aconseguit en la negociació amb els socialistes catalans. L'acord preveu que la reclamació d'aquest ens tributari de Catalunya es faci a través d'una llei orgànica que el Govern presentarà a les Corts espanyoles en aquesta legislatura. L'acord només preveu que sigui el Govern català qui faci la recaptació de tots els impostos de Catalunya. Queda encara per negociar quants diners d'aquests impostos es retornen a Madrid.
ICV-EUiA demana un acord signat al PSC que garanteixi una distribució de poder que tingui en compte la força i la importància de cada possible soci de Govern. Els ecosocialistes reivindiquen les conselleries de Medi Ambient, Treball, Benestar Social i Administració Local.
Un dels responsables de les negociacions de CiU, el secretari general de la federació i líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, demana a ERC que pressioni el PSC per poder assolir un Govern de concentració. Com va fer Jordi Pujol anteriorment, en una carta adreçada a la militància d'Unió, a través de la web del partit, el dirigent democratacristià justifica ara aquesta opció per poder fer front a la "bogeria del nacionalisme espanyol". En la mateixa línia que Pujol, Duran no tanca la porta al fet que, si el PSC s'oposa ara a aquest pacte de "concentració", s'hi pugui incorporar de totes maneres posteriorment. Alhora, com han declarat altres dirigents de CiU, Duran insisteix que no s'entendria que ERC no acabés pactant amb CiU perquè, segons el dirigent democratacristià, no hi ha cap discrepància que ho impedeixi.
Diumenge 7 de desembre
El dirigent del PSC José Montilla afirma a Catalunya Informació que tot i no haver-hi res tancat hi ha prou motius "per ser optimista" pel que fa a l'acord del pacte amb ERC. Els socialistes afirmen que coincideixen amb els independentistes en denunciar l'actual pacte de finançament i la necessitat que Catalunya tingui instruments propis per recaptar els impostos. Josep-Lluís Carod-Rovira afirma que sigui quin sigui finalment el color del Govern, la seva formació mantindrà una "excel·lent relació" amb la resta de partits, sobretot amb la primera força de l'oposició, per aconseguir acords "nacionals" en els grans temes com el finançament, l'Estatut, infraestructures, llengua i immigració, i per poder així negociar amb més força a Madrid.
Carod-Rovira també vaticina que sigui quina sigui l'opció d'ERC, rebran crítiques inicialment, perquè una part de l'electorat de cada partit no quedarà satisfet. El dirigent republicà adverteix que tenen quatre anys per demostrar que l'acord que prenguin "era necessari" i augura que "l'haurem d'explicar bé i no passarà res més".
Dilluns 8 de desembre
El portaveu de la comissió de diàleg social d'ERC i vicesecretari general d'aquesta formació, Josep Huguet, "descarta" un possible pacte amb CiU abans que ho anunciï oficialment l'executiva. Segons les conclusions d'aquesta comissió d'ERC, les organitzacions patronals veuen que la participació de CiU en el futur Govern sí que podria facilitar el canvi de polítiques necessari. Però segons aquest dirigent republicà, més de la meitat de les entitats i organitzacions socials consultades per ERC opinen que un renovació "en profunditat no es podria fer amb la permanència en el Govern dels mateixos actors de fa 23 anys", i afegeix que la credibilitat de CiU per encapçalar "la renovació reclamada és quasi nul·la" per la "vinculació subalterna de CiU al PP en els darrers vuit anys".
Els republicans també denuncien que mentre CiU els ha acceptat formalment les seves propostes, el Govern de la Generalitat en funcions ha anat prenent decisions que poden condicionar la gestió del futur consell executiu.
Dimarts 9 de desembre
L'executiva d'ERC aprova per unanimitat la decisió de pactar l'acord de govern amb el PSC i ICV-EUiA. Josep-Lluís Carod- Rovira anuncia que donaran suport a un acord amb el PSC.
Entre els arguments que ja s'havien apuntat també es diu que és una opció de govern "integradora i nacional". També reclama la confiança dels ciutadans, especialment dels electors d'ERC, defensant que l'opció triada "no serà menys catalanista que l'aliança CiU-PP".
Durant el dia, les comissions negociadores del PSC i d'ERC, encapçalades per Antoni Castells i Josep Huguet, respectivament, tanquen un acord sobre el model de finançament. L'acord preveu que, amb la futura Agència Tributària catalana, la Generalitat participi en tots els impostos que paguin els ciutadans de Catalunya. Amb els acord fiscals i de finançament, els socialistes accepten assumir el traspàs de l'Agència Tributària a la Generalitat, i els republicans treuen de la negociació per al nou Govern la reivindicació d'un sistema de finançament semblant al del concert. El PSC considera que és un acord a mig camí entre l'actual sistema i el del concert.
CiU, per la seva banda, critica ERC per haver abandonat la reivindicació del concert econòmic. Els republicans anuncien que l'acord és només de govern i per a aquesta legislatura, i que el model definitiu haurà d'emanar del nou Estatut que aprovi el Parlament, fruit de la negociació entre les diferents forces catalanes, inclosa CiU, i la societat civil, de manera que "ERC tindrà les mans lliures per defensar el concert econòmic".
Paral·lelament, durant el dia, el nou president del Parlament, Ernest Benach, inicia les rondes de consulta amb els caps de llista de les diferents forces polítiques parlamentàries per triar un candidat a la presidència de la Generalitat. La ronda s'obre per ordre invers al nombre d'escons de cada força: PP, ICV-EUiA i ERC. L'endemà es fan amb PSC i CiU.
Dimecres 10 de desembre
El president del Parlament proposa el cap de llista socialista, Pasqual Maragall, com a candidat a president de la Generalitat de Catalunya, en constatar que comptarà amb el suport de PSC, ERC i ICV-EUiA.
En una compareixença pública al Parlament, Maragall es compromet a formar un "Govern sòlid i estable".
Artur Mas afirma que amb la tria d'ERC pel pacte amb els socialistes, CiU se situa com "l'únic referent nacionalista" amb les "mans lliures", un eslògan que fins ara havia utilitzat ERC.
ICV-EUiA reclama més pes en el futur Govern i afirma que la seva participació a aquest futur executiu encara no està garantida. El PSC es resisteix a concedir les tres conselleries que reclamen els ecosocialistes.
Els representants del tripartit denuncien que el Govern en funcions està prenent decisions que "hipotequen" el nou mandat del Govern català. Per la seva banda, des de CiU s'acusa ERC d'haver lliurat el Govern de la Generalitat al PSOE, un partit d'"obediència espanyola". Josep-Lluís Carod-Rovira participa en una conferència al País Basc, organitzada per l'associació pacifista Elkarri,
per explicar el seu projecte polític. Des d'allà resta importància a les crítiques que rep ERC des de CiU i les atribueix a "una rebequeria".
Dijous 11 de desembre
Després d'unes tenses negociacions entre PSC i ICV-EUiA, les comissions dels partits que integren el tripartit català anuncien el tancament definitiu de l'acord de govern, tant de les bases programàtiques com pel que fa al cartipàs de govern.
Com a representants de les comissions negociadores, José Montilla (PSC), Joan Puigcercós (ERC) i Jordi Guillot (ICV) anuncien oficialment l'acord en una compareixença conjunta al Parlament. Els tres polítics coincideixen a destacar que aquest pacte garantirà un Govern "sòlid i estable", tot i que reconeixen que la negociació ha estat molt dura i que ha necessitat "un gran esforç per acostar posicions". Les tres forces acorden presentar oficialment l'acord el 14 de desembre, en un acte en què participen els dirigents de les formacions un cop es van ratificar els acords per als òrgans polítics.
L'acord que investirà president Maragall i Carod-Rovira, conseller en cap, amb funcions ampliades (com ara representació exterior, polítiques d'immigració o esports, difusió), atorga vuit conselleries al PSC (Economia i Finances, Interior, Política Territorial, Cultura, Agricultura, Justícia, Sanitat i Treball i Indústria), cinc a ERC (Comerç, Consum i Turisme, Governació, Ensenyament, Benestar i Família, i Universitats i Investigació), i dues a ICV-EUiA (Relacions Institucionals i Medi Ambient i Habitatge). Amb aquestes conselleries els ecosocialistes aconseguien tenir pes polític en el Govern Comencen a circular possibles noms dels consellers. ERC és l'única formació que els confirma: Josep-Lluís Carod-Rovira serà el nou conseller en cap; Joan Carretero, el responsable de Governació; Josep Bargalló portarà Ensenyament; Pere Esteve, Comerç, Consum i Turisme; Carles Solà, Universitats i Investigació; i Anna Simó, Benestar i Família.
Entre els noms que presenta el PSC per acompanyar la presidència de Pasqual Maragall hi ha Antoni Castells, que ocuparia la cartera d'Economia i Finances; Joaquim Nadal, la de Política Territorial; a Agricultura, Jordi Carbonell o Antoni Siurana (que bé podria ocupar Interior, i Àngel Ros seria nou alcalde de Lleida); Ferran Mascarell o Josep Maria Carbonell, Cultura; Carme Figueras o Carme Valls, Sanitat; Miquel Barceló o Josep Maria Rañé, Treball i Indústria; i Josep Maria Vallès, Justícia. I a Iniciativa, Joan Saura serà amb tota probabilitat conseller de Relacions Institucionals. De Medi Ambient podria ocupar-se Salvador Milà, Lluís Tejedor o Eulàlia Vintró.
Divendres 12 de desembre
CiU comença a preparar el pas imminent a l'oposició. El grup parlamentari de la federació es reuneix al Parlament. Entre altres decisions, nomena Felip Puig, un polític de l'anomenat sector sobiranista, portaveu del grup. Entre els primers objectius polítics de CiU hi ha el de recuperar part de l'electorat que tradicionalment els havia votat però que progressivament s'ha decantat cap a ERC, especialment a partir que la federació va començar a establir acords polítics estables amb el PSOE i, després, amb el PP.
Continua la tensió política entre CiU i ERC. Carod-Rovira, en una entrevista a Catalunya Ràdio, acusa el Govern de CiU de "destruir documentació en alguns Departaments", de fer canvis en la contractació laboral de determinat personal o fins d'altres actuacions, com ara haver comprat material i haver allargat concessions abans de sortir de la Generalitat. El conseller en cap sortint, Artur Mas, va contestar les crítiques advertint a ERC "que deixin de fer el ridícul i que facin el que han de fer". Algunes fonts acusen Carod-Rovira d'haver obert una guerra civil entre sectors nacionalistes. Sens dubte, les ferides en determinats àmbits del catalanisme estan lluny de cicatritzar.
Els principals punts de l'acord de govern
Autogovern. Constitució de la ponència al Parlament per elaborar el nou Estatut, que s'enviarà a les Corts espanyoles abans del 2005. Si allà es bloqueja la proposta, es farà una crida a una consulta popular i s'emprendran totes les iniciatives perquè es respecti la voluntat del Parlament. Reclamació de la competència sobre convocatòria de referèndums.
Participació de la Generalitat en l'elecció dels representants de les institucions estatals. Convertir el president en representant de l'estat a Catalunya i la Generalitat en administració única. Promoure la declaració del català com a llengua cooficial a tot l'estat i la seva declaració com a llengua oficial de la UE.
Promoure la presència internacional de les seleccions esportives catalanes.
Finançament. Equiparar progressivament els ingressos de la Generalitat, per habitant, als obtinguts en el sistemes de concert, similar al del País Basc i Navarra. Es crearà l'Agència Tributària Autònoma de Catalunya, que recaptarà els impostos propis, cedits i compartits. La Generalitat tindrà una participació en percentatges per determinar sobre la totalitat dels impostos pagats pels ciutadans (IRPF, IVA, societats, especials i altres). Contribuirà a la solidaritat amb les altres comunitats autònomes de l'estat. En el càlcul de l'esforç de solidaritat, es comptarà l'excés de preus públics i de peatges pagats, superior a la mitjana espanyola. Consolidació de l'Euroregió de l'Arc Mediterrani.
Ocupació. Reduir la temporalitat a les taxes europees. Pla contra la sinistralitat laboral. Assolir el traspàs de recursos sobre inspecció laboral, inclòs el cos d'inspectors. Avançar cap a la configuració
d'un marc de relacions laborals català. Establiment d'un salari mínim de referència en tots els convenis col·lectius d'àmbit català. Potenciar la xarxa d'oficines de contractació en origen de la Generalitat, prioritzant el Marroc, els països de l'Est i l'Amèrica Llatina. Integrar en la xarxa els casals catalans de l'exterior. Afavorir el retorn de l'emigració d'universitaris i la captació d'universitaris i professionals d'altres països.
Autònoms. Dins del règim d'autònoms, preveure la cotització voluntària per cobertura d'atur, possibilitar la cotització a temps parcial i establir la possibilitat de jubilació parcial a partir dels seixanta anys.
Indústria. Polítiques d'acord amb empreses multinacionals per incrementar ei valor afegit de les plantes industrials. Potenciar els sectors industrials de Catalunya (alimentari, químic i farmacèutic, de material de transport, del metall i mecànic, tèxtil...). Suport al desenvolupament de clústers o districtes industrials, i creació d'una xarxa de centres tecnològics.
Comerç i Turisme. Mantenir l'impost de gran superfície. Oposició a la normativa de llibertat d'horaris imposada pel PP.
Desenvolupament d'un sistema turístic que sigui compatible amb condicions de qualitat i de futura viabilitat i amb l'equilibri territorial. Agricultura. Potenciar la pagesia com a element d'equilibri territorial. Impulsar la nova cultura de l'aigua. Revisar i controlar les despeses d'infraestructures
hidràuliques, amb especial atenció al canal Segarra-Garrigues.
Sectors estratègics. Fomentar nous operadors privats. Actuar des de la Generalitat, en concertació amb el sector privat, per a la creació d'operadors catalans en sectors estratègics (energia, telecomunicacions, infraestructures). Estendre l'ús d'Internet al conjunt de la població i evitar la desigualtat digital.
Caixes d'estalvi. Fer les reformes legals per consolidar el model català de caixes, i evitar les interferències de l'estat. Garantir la independència dels òrgans de govern de les caixes. Fixar un mínim obligatori destinat a obra social.
Universitats. Incrementar els recursos destinats a les universitats públiques en un 30 per cent, de manera progressiva entre el 2004 i el 2010.
Dona. L'Institut Català de la Dona tindrà poder polític real en els òrgans de govern.
Sanitat. Nova gestió de les llistes d'espera amb temps màxims inferiors als sis mesos per a malalties no greus.
Ensenyament. S'actualitzaran els concerts amb les escoles que compleixin la normativa i es rescindiran els concerts amb les que no ho facin. Suport a l'aprovació de la iniciativa legislativa popular sobre ensenyament infantil, amb la creació de 30.000 places d'escola bressol.
Situar l'ensenyament de la religió en l'àmbit privat.
Pla per impulsar l'aprenentatge de llengües, per garantir el coneixement del català, el castellà i l'anglès, amb l'opció d'iniciar-se en altres llengües.
Llengua. Prioritzar l'ús social del català amb mesures d'acció positiva, entre les quals les referides a les compres i a la contractació de la mateixa Generalitat.
Seguretat. Comandament únic dels cossos i forces de seguretat. Els Mossos d'Esquadra han d'assumir les competències d'una policia integral. Finalització del desplegament de la policia catalana durant la propera legislatura.
Medi ambient. Crear un consell assessor per al desenvolupament sostenible com a òrgan consultiu.
En un any, redacció d'un pla de desenvolupament d'energies renovables. Programa de tancament de les centrals nuclears.
Oposició als transvasaments de l'Ebre i el Roine a les conques internes de Catalunya i al sud de la Península.
Ordenació territorial. Ordenar les administracions catalanes en tres nivells territorials: regions, comarques i municipis. Revisió del pla territorial general. Reconeixement de les altres àrees metropolitanes de Catalunya.
Habitatge. Pla sectorial de l'habitatge amb l'objectiu de promoure 50.000 habitatges protegits en quatre anys, el 50% de lloguer i un 25 % per a joves. Foment del lloguer amb desgravació o ajuda directa de 600 euros anuals. Pla català de rehabilitació sobre 40.000 habitatges.
Infraestructures. Ampliació dels transports de rodalia i regionals a Tarragona i Girona i creació d'un nou nucli a Lleida. Nou pla d'autopistes i autovies equilibrador del territori.