-Senyora Malmström, ha donat ja la seva enhorabona al president Trump i al seu secretari de Comerç, Wilbur Ross?
-No sé per què hauria de fer tal cosa.
-Tots dos han reeixit en el seu xantatge a la Unió Europea. Ara la UE està disposada a negociar aranzels més baixos amb els Estats Units en coses com per exemple els cotxes americans.
-Un moment. No deixarem que ens facin xantatge i no negociem amb ningú que ens apunti amb una pistola. És una cosa que he deixat molt clara als meus homòlegs americans una vegada i una altra. Només quan sigui segur que els EUA no imposaran aranzels punitius sobre l’acer i l’alumini de la UE estarem disposats a tractar sobre aquestes qüestions que són importants per al president Trump.
-La decisió s’ha de prendre l’1 de juny. Té idea del que pugui acabar decidint Trump?
-Tinc la impressió que, bé en una direcció bé en l’altra, la decisió serà duradora. Wilbur Ross i jo hem parlat com a mínim deu vegades per telèfon les darreres setmanes. Hem quedat a París d’ací a pocs dies. He deixat molt clar que volem quedar permanentment eximits de qualsevol aranzel punitiu, per tal com violen les normes de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) i són del tot injustificables. Però jo no puc garantir aquest resultat. La decisió final la prendrà el president Trump, i ja hem vist que amb les seves decisions pot passar qualsevol cosa.
-Té vostè la impressió que Trump i els seus representants comercials estan, si més no, oberts a arguments racionals?
-Espero. La meva impressió és que el secretari Ross i el representant comercial estatunidenc Robert Lighthizer són molt pròxims al president i estan negociant en el seu nom. Són acèrrimament lleials a Trump, però això no hauria de sorprendre’ns.
-Quan Trump fa poc va decidir concedir a la UE un ajornament de la treva fins a l’1 de juny, la reacció de la seva agència va ser diguem-ne esquerpa.
-Sí. Això no és un joc. Estem parlant d’aranzels excessivament cars, del 25% sobre l’acer i del 10% sobre l’alumini. Hi ha un munt de diners en risc. I més que això, la incertitud està fent mal a les empreses; tot plegat ja ens ha costat molt de temps. Siguem clars, per a les nostres empreses és millor una mala decisió amb claredat ara que, potser, una perspectiva de millora en un futur llunyà. Aquesta incertitud ja comença de tenir efectes econòmics negatius. Fa mal a tots.
-Suposant que la decisió sigui positiva i les negociacions puguin començar, oferirà la UE un TTIP diguem-ne light, una mena de tractat comercial exhaustiu?
-No, de primer necessitem veure què passa el dia 1 de juny. Jo no puc emprendre cap negociació, Només puc explorar quin podria ser el tema d’aquestes negociacions. Jo exigiria un mandat a tal fi. Però, no obstant això, no hi haurà TTIP light, seria un acord de format petit centrat en aranzels i adjudicacions públiques. Al mateix temps, també estem disposats a debatre la manera d’enfortir la nostra cooperació en el camp de l’energia, per exemple, i com millorar el funcionament de l’OMC.
-Així, doncs, Trump se sortirà amb la seva: els Estats Units podran vendre gas natural liquat a la UE i els aranzels sobre els automòbils americans seran eliminats.
-Els aranzels sobre els productes industrials formarien part d’això, incloent-hi els cotxes. La mecànica és la següent: com que no tenim acord de lliure comerç amb els EUA, les importacions d’automòbils dels Estats Units estan subjectes als mateixos aranzels a què ho estan els productes de tots els països amb què tampoc hi ha acords d’aquesta mena. Si volem reduir els aranzels específicament per als Estats Units, necessitem un acord. Tal acord caldria que fos beneficiós en les dues direccions, ells també haurien d’eliminar alguns del seus aranzels més alts. D’això es tracta.
-Amb el degut respecte, això sona molt a un TTIP light...
-No, si us plau, recordi: el TTIP havia de convertir-se en el tractat comercial més ambiciós de tots els temps. No era només sobre productes industrials, també incloïa una important proposta reguladora sobre comerç i desenvolupament sostenible. No em fa l’efecte que es donin les condicions per negociar un acord així avui dia. Si les nostres negociacions referents al TTIP amb els americans haguessin reeixit, no ens trobaríem en un destret com aquest ara mateix. Penso, però, que l’acer i l’alumini continuarien sent un maldecap per al president Trump, però d’això no té la culpa Europa...
-Per què està tan segura que els europeus es mantindran unitsen les negociacions amb els EUA? Les darreres setmanes, ha quedatmeridianament clar que Alemanyai Françatenen opinions encontrades quant a la qüestió de com tractar amb Trump.
-No. Faci una ullada a la declaració conjunta dels caps d’Estat i Govern després de la cimera a Sofia de dimecres passat [per dimecres 16]. La nostra posició comuna és ben clara: no negociarem amb Trump mentre ens apunti amb la pistola al pit.
-Si ens permet... ens sembla que els europeus estem de tot menys units. El ministre d’Economia alemany Peter Altmaier ha estat pressionant per iniciar converses durant cert temps, però França es mostra indecisa.
-Jo no donaria gaire valor a això. Parlo quasi a diari amb Peter Altmaier i d’altres ministres. Tenen diferents prioritats, i això és normal. No poso notes als ministres aquí.
-Parlem ara d’un escenari alternatiu. La UE està preparant-se per contraatacar si Trump realment imposa aranzels excessivament gravosos. No fa gaire vostè va notificar a l’OMC les contramesures que s’han elaborat, com ara sancions aranzelàries sobre el bourbon, les motos Harley Davidson...
-... no s’oblidi de la mantega de cacauet. Sí, al secretari de Comerç Ross ja li he deixat profusament clar que la nostra llista de contramesures està llesta i que inclou 332 productes sobre els quals també imposarem sancions aranzelàries com a contrapartida, depenent de l’abast dels aranzels dels EUA. Hi reaccionarem en proporció, tant com les normes de l’OMC ens ho permetin.
-I un perdonavides de pati d’escola com Trump entén millor el to amenaçador que les propostes de compromís?
-Això potser és veritat, però jo sempre m’estimo més el compromís. Va en el nostre ADN com a europeus. La UE és una comunitat basada en l’imperi de la llei i, com a tal, els tractats i l’ordenament internacional són, per consegüent, molt importants per a nosaltres. Aquestes normes quasi sempre depenen del compromís solidari d’europeus i americans. És per això que la UE defensa amb tanta vehemència l’acord amb Iran. És un acord auspiciat per les Nacions Unides, no un pacte qualsevol, tal com s’hi fa referència despectivament.
-En quina mesura el sistema internacional està ja greument danyat?
-L’ordre internacional es debilita perquè els EUA cada vegada es retiren més, però no està ensorrant-se. Hi ha un gran impuls en la direcció contrària també. Fixi’s en la quantitat de països amb els quals la UE signa acords comercials ara mateix: l’acord amb el Japó és especialment important per a Alemanya; les nostres negociacions amb Mèxic acaben de concloure; i les converses amb els països del Mercosur van per molt bon camí. Així, doncs, també n’hi ha de bones, de notícies.
-Té sentit negociar amb els EUA sobre temes duaners? Un no pot estar mai segur que Trump no vagi i ho cancel·li tot amb la pròxima lluna plena. Els EUA són encara un interlocutor fiable?
-Ja veurem. Però sí que hi ha una cosa clara: si encetem negociacions, haurem de configurar paràmetres. No negociem res que no redundi en benefici de totes dues parts. I en cada acord, hi ha una mena de mecanisme per resoldre el conflicte entre les parts.
-Ha mencionat l’acord amb Iran. La qüestió de si Iran continuarà respectant l’acord i s’abstindrà de rellançar el seu programa nuclear dependrà en gran mesura de si les empreses europees poden continuar fent negocis amb el país a pesar de les sancions americanes. La UE està clarament lluitant per ajudar aquestes empreses. Què ha de passar?
-Hi estem treballant. És clar que hem de prestar el nostre suport a les empreses europees que tenen negocis perfectament legals amb Iran i que ara estan convertint-se en el blanc de sancions. Ara bé, no resulta fàcil. I no s’oblidi que encara no sabem si Iran continuarà respectant l’acord. Hi ha forces poderoses a Teheran a les quals agradaria llençar l’acord a les escombraries.
-Recentment, l’Administració Trump ha pogut celebrar una victòria menor. L’OMC va dictaminar que l’ajuda de la UE a Airbus era inadmissible. És possible que la UE no estigui comportant-se molt millor que Trump, en qüestions comercials?
-L’OMC va dictaminar que alguns elements de la nostra ajuda a Airbus violaven les normes de l’OMC, però la immensa majoria no. A més, és probable que hi hagi una altra sentència aquest any quan el tribunal d’arbitratge es pronunciï sobre l’ajuda nord-americana a Boeing. L’espero amb candeletes.
-Per més que la conducta de Trump contribueixi a fer-ho oblidar, la UE encara té tot d’interessos en comú amb els EUA, per exemple amb relació a la sobreproducció xinesa d’acer. Per què no col·laboren més estretament amb els estatunidencs?
-Potser els sorprendrà, però això és el que hem fet durant bastant de temps. Contínuament parlem amb diversos organismes, els nord-americans inclosos. Parlem de la manera de tractar amb Xina quan és qüestió de la sobrecapacitat en el sector de l’acer, o sobre qüestions relacionades amb la protecció de la propietat intel·lectual i ajudes. També estem debatent com abordar certes inversions estrangeres. Els EUA i Japó tenen els seus sistemes i nosaltres acabem de presentar una proposta. Espero que puguem arribar a conclusions abans que acabi l’any.
-Quin perill representen realment les inversions xineses en sectors econòmics vulnerables?
-Les nostres lleis no van dirigides contra cap país en particular, inclús si ara Xina desperta certa inquietud. No es tracta d’impedir el lliure comerç. Algunes de les inversions provinents de Xina i d’altres països han sigut fantàstiques. No obstant això, volem que els països membres que encara no disposin d’eines per avaluar inversions compleixin criteris comuns si volen crear-les. I si actuem conjuntament en això, potser donarem als països membres la força de dir que no a algunes propostes temptadores.
-A quina mena de propostes es refereix?
-Inversions en ports i aeroports, per exemple, o en comunicacions o empreses d’IT: poden ser problemàtiques, però no necessàriament. D’això és del que parlo amb els meus socis estatunidencs.
-Com explica el fet que els EUA tractin els seus socis com adversaris en determinats àmbits i en canvi vulguin unir forces amb ells en altres –en contra de Xina, per exemple?
-Sincerament, no hi trobo explicació. De fet és poc coherent.
-Senyora Malmström, gràcies per aquesta entrevista.
Traducció de l’anglès per Francesc Sellés