Els crítics

Un nou llibre del desassossec

Gràcies a l’edició en català de Periscopi,  els lectors a casa nostra han tingut accés a una de  les obres amb més impacte crític de l’era recent, ‘Solenoide’, del romanès Mircea Cartarescu.  Un homenatge a Bucarest, “la ciutat més trista sobre la Terra”, construïda a partir d’una rica galeria de personatges i una prosa abraçadora i nostàlgica.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Fa quinze anys, el filòsof anglès Galen Strawson va posar en qüestió la idea que la narració sigui el centre de la nostra experiència del passat. Strawson defensa que potser no és veritat que els éssers humans només tinguin una manera narrativa d’experimentar el seu ésser en el temps. Per això, distingeix entre els “esperits diacrònics”, la vida dels quals prendria la forma d’un relat retrospectiu coherent i continu, i els “episòdics”, la vida dels quals es basaria en un “jo” fragmentari i fragmentat, o bé en diversos “jos” solapats alhora en l’espai i en el temps, o bé basada en desdoblaments, màscares, ombres, somnis i disfresses variades, o en les nombroses digressions o “elucubracions” amb què s’omplen les narracions del camí de la vida, com en una mena de patchwork fet de trossos virtuals, com en un mirall trencat. 

No hi ha cap dubte que l’escriptor romanès Mircea Cartarescu (Bucarest, 1956) seria clarament, segons la distinció de Strawson, un esperit episòdic, algú que concep la literatura no com un reflex narrativitzat de la seva biografia sinó com un instrument per potenciar virtualment les relacions de la literatura amb la vida. Potser només així es pot llegir aquest monument literari que és la novel·la (per anomenar-la d’alguna manera) Solenoide, una obra enlluernadora publicada l’any 2015 que ha aconseguit ben de pressa un elogi unànime de la  crítica internacional i que ara podem llegir en català en una esplèndida traducció d’Antònia Escandell. Per la seva extensió, no costa gaire relacionar Solenoide amb altres novel·les totals, però tal vegada pot ser llegida també com un eco postmodern del Llibre el desassossec de Fernando Pessoa, el fals dietari on un fascinant Bernardo Soares explora totes les pluralitats de la seva personalitat en expansió. 

Molt lluny de la simple literatura autobiogràfica, Cartarescu proposa un joc autoficcional arriscat i transgressor, que comença amb una escena memorable. El narrador, melancòlic i solitari, suposat aprenent fracassat d’escriptor que manté obert el seu extens dietari, se submergeix en l’aigua calenta de la banyera per lluitar contra la picor dels polls, que ha agafat a l’escola de barriada on treballa de mestre, fins que se li estova la pell de tot el cos. I es mira el melic, es mira i es remira i examina amb detall el melic real i simbòlic, un melic que és una protuberància alhora física i poètica, potser grotesca, un element que li serveix per conjurar totes les dificultats de col·locar el “jo” al centre del llibre, potser perquè “tot plegat no és més que un somni, que la meva vida mateix és un somni, o una cosa més trista, més greu, més embogidora i, tanmateix, més certa que qualsevol història que s’hagi pogut inventar mai”. En les seves múltiples històries, sovint divertides, personatges desenganyats, somnis o directament malsons, records d’infantesa i adolescència, o dures al·lucinacions, el narrador de Solenoide desenvolupa una aventura vital i textual que recull episodis de milers de “jos”, reals o accidentals, possibles, probables, necessaris. 

Cartarescu desplega una prosa abraçadora, nostàlgica, que acull el lector amb una sorprenent suavitat i recull les desventures màgiques i poètiques d’un personatge que se sent sempre un “estrany” en un gran llibre que és també, com sempre en la seva obra, un homenatge a la ciutat de Bucarest, “la ciutat més trista sobre la Terra”, una ciutat ruïnosa, tota ella extraradi, com una mena de Brasília oposada, una ciutat que materialitza la decadència, la malaltia, l’enderroc i l’òxid. Una ciutat, diu el narrador de Solenoide, que reflecteix “el rostre i l’aspecte dels seus habitants”. 

Solenoide
Mircea Cartarescu

Traducció d’Antònia Escandell Tur
Barcelona, Edicions del Periscopi, 2017
870 pàgines

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.