J.A. Caballero: «Els peatges són una forma de discriminació»

Aquest dimecres a València hi ha prevista una concentració per reclamar la gratuïtat de l’AP-7 a partir de 2020, quan finalitza la concessió. En parlem amb Juan Antonio Caballero, president de la Confederació Valenciana d’Associacions de Veïns, convocant de la protesta. «Estem farts de tant de centralisme», assegura

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-El 31 de desembre de 2019 finalitzarà la concessió de l’autopista AP-7 a Aumar. El govern espanyol ha avisat que no ampliarà la concessió. Per què, aleshores, aquesta concentració de demà?

A hores d’ara, no està clara quina serà la decisió del Ministeri de Foment. Hi ha una temptació permanent de recuperar infraestructures i reintroduir-les en el mercat en ves a saber quines condicions. En aquests moments, el projecte de Ministeri està més prop de tornar a fer una concessió, que no de recuperar totalment aquesta autopista. Així que mentre el ministre De la Serna no diga públicament que l’AP-7 serà gratuïta, nosaltres continuarem la nostra lluita.

L’AP-7 ha de ser pública i gratuïta perquè vertebra el territori i és fonamental per al desenvolupament econòmic i social del País Valencià. No pot ser, per tant, de peatge. Aquesta autopista ha passat de 27.000 usuaris diaris a 17.000, la qual cosa indica que, a causa de la crisi, molts usuaris han passat a utilitzar la N340 i la N332, amb els problemes de col·lapse que això està generant en algunes comarques.

No hi ha cap justificació perquè l’AP-7 no es puga utilitzar de forma gratuïta. El govern espanyol té una oportunitat de fer un gest i demostrar que se preocupa per la Comunitat Valenciana. És més, aquesta no és una qüestió estrictament valenciana, ni tampoc de les comarques directament afectades, sinó que és una qüestió que afecta tot l’arc mediterrani, des de Catalunya a Andalusia, on generem el 45% del PIB. No s’entén que València i Barcelona continuen sense una línia d’alta velocitat, o que la connexió Sagunt-Saragossa-Bilbao continue com està. Estem farts de tant de centralisme i d’una xarxa on totes les infraestructures han de passar per Madrid. El model centralista està caduc.

-El passat dia 17 de maig hi hagué un accident mortal a la N-340 a Vinaròs. Aquell mateix dia un altre mort a la N-332 després de xocar un cotxe i un camió en la zona de l’Hostal de Sant Jaume. Caldria alliberar aquests trams i fer-los gratuïts ja?

Sí, cal que siguen gratuïts ja, perquè l’AP-7 és una de les autopistes més segures i a més té un bon traçat. Seguir amb aquest degoteig de morts és una calamitat. No s’explica que el món empresarial no s’haja mogut abans. Hi hagut molts moviments respecte del corredor mediterrani, però en l’AP-7, hem escoltat només les Corts Valencianes i la Generalitat. Pensem que l’acte de demà (per avui), que serà modest, ha de ser el punt d’arrencada d’un diàleg entre institucions per exigir al govern central aquest canvi. Sindicats i federació valenciana de municipis i províncies hi seran presents i volem que tothom s’hi implique. Aquesta és una reivindicació blanca, que no va com ningú. Ens agradaria, per això, que també el PP també estiguera present però sembla que consideren que va en contra d’ells. Estic segura que per als seus votants es fa difícil d’entendre que no estiguen presents en una reivindicació com aquesta, que és en benefici de la ciutadania.

-No s’ha d’oblidar, a aquest respecte, que tant PSOE com PP han perllongat en vàries ocasions la concessió a Abertis.

Sí, és una qüestió força incomprensible. En aquests moments el manteniment el paguen els usuaris a través d’una empresa, que a més n’extrau un benefici important. Això s’ha d’acabar i ha de ser la l’administració pública qui se’n faja càrrec, igual que se’n fa càrrec d’altres despeses públiques.

-Alguns experts creuen que per a les arques públiques té més sentit que siguen els usuaris o els qui tenen vehicle propi els qui es fagen càrrec del manteniment d’aquesta infraestructura, i no el conjunt de la població.

Nosaltres entenem els arguments perquè el manteniment d’una autopista és costós i entenem que hi ha gent que es beneficia més que altres. Però d’una bona infraestructura també es pot beneficiar algú que troba treball perquè les empreses són més competitiva. Quan es fan càlculs econòmics, cal tenir en compte tots els inputs, més encara quan l’existència d’aquesta doble infraestructura genera una segregació entre els valencians de primera, que poden utilitzar l’autopista; i els valencians de segona, que no poden. Nosaltres partim de la idea de l’estat social i altres parteixen de l’estat liberal. Segurament al final caldrà arribar a un punt de consens entre els interessos d’uns i els altres però nosaltres som molt contundents: volem una autopista gratuïta.

-De la Serna diu que vol un pacte d’Estat sobre autopistes.Com ho veieu, això?

El pacto ha de ser per fer l’autopista gratuïta. O és això o no hi estarem d’acord. Mantenir el peatge es mantenir la idea que només els qui tenen recursos poden utilitzar aquesta infraestructura. Els peatges són una forma de discriminació. En el tram valencià, costa més pagar l’AP-7 que la benzina. Mantenir algun tipus de pagament és una idea discriminatòria. Cal que, igual que passa amb les escoles o els centres de salut, el manteniment de les autopistes es faja amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat.

-Com creu que l’absorció d’Abertis per part d’ACS afectarà a les negociacions sobre el futur de l’AP-7?

Espero que no afecte de cap manera. Espero que s’impose la decència i que tots els passos que done el govern estiguen dins de la llei. Si hi ha un tracte de favor, serem els primers en denunciar-ho, des de la nostra capacitat d’influència.

-Abans ha dit que a data d’avui els empresaris encara no han donat suport a aquesta convocatòria. Com interpretaria que, finalment, no us donaren el seu suport?

Seria difícil entendre que no ens feren costat, igual que és difícil d’entendre que el PP no ens faja costat. El que reivindiquem és bo per al conjunt de la societat, aquesta no és una mobilització contra ningú. Em sembla que tots haurien d’estar al nostre costat. Ens cal una unanimitat com la generada al voltant de la reivindicació del finançament, que és una qüestió que ens afecta en el dia a dia i que, en la situació actual, empitjora les nostres condicions de vida.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.