Entrevista a Bel Busquets

«Tenim puntes de pressió turística sobre el territori massa altes»

Bel Busquets (Palma, 1973), secretària general del PSM i coportaveu de Més, és vicepresidenta i consellera d’Innovació,
Investigació i Turisme del Govern de les Illes Balears.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

 El passat desembre el PSM la va imposar a vostè, que és secretària general del partit, al seu soci de Més per Mallorca, IniciativaVerds, per substituir...
­—No, no, això no va ser així...

... Biel Barceló, quan va dimitir, en lloc de Fina Santiago, en el càrrec de vicepresidenta i consellera de Turisme
­­—No, no, insistesc: no va ser així. El que va passar va ser que l’executiva [de Més] aprovà que la coordinadora [ella, juntament amb David Abril en aquells moments] fos la vicepresidenta i consellera d’Innovació, Investigació i Turisme.

Vostè i el seu partit, el PSM, sortiren guanyadors del pols que feren primer amb el seu soci de Més, IniciativaVerds i, després, amb el PSOE i amb Francina Armengol, perquè la presidenta s’estimava més Santiago que a vostè.
—Insistesc: que jo fos vicepresidenta [i consellera] va ser una decisió de Més. I, per l’altre costat, és vera que Més va sortir reforçat.

Per què tanta intensitat en la reivindicació de la vicepresidència per part de Més quan pareix ser un càrrec purament simbòlic?
—Així està establert en els Acords del Canvi. La vicepresidència és una eina de coordinació de tot el Govern, juntament amb la presidència. I el 2015 es va decidir que la presidència del Parlament era per a Podem, la presidència per al PSOE i la vicepresidència per a Més. Així ho vàrem recordar quan Biel Barceló va dimitir.

Les Balears viuen del turisme des de fa aproximadament seixanta anys i en aquestes sis dècades no s’ha fet mai un estudi sobre el cost del turisme sobre les infraestructures, el territori... Com és possible?
—Ha passat molt de temps des dels inicis del turisme fins avui. La valoració del turisme ha canviat. Abans era un element de canvi social, fins i tot de llibertat en uns moments en què aquí patíem la dictadura, després vingué la balearització i hem arribat a l’actualitat, quan, no ho negaré, tenim problemes. Fins ara no s’havia mostrat la necessitat d’estudiar la petjada del turisme. És cert, hauríem de fer aquest estudi i tenim la voluntat de fer-lo.  A hores d’ara tenim puntes de pressió turística massa altes sobre el territori i aquest Govern escolta les demandes populars que volen posar-hi remei.

Durant els primers temps de la legislatura no passava setmana que no se sentís algun representant de les tres formacions del pacte d’esquerra —PSOE, Podem i Més— entrar en disputes dialèctiques amb els hotelers. Ara les cúpules de les associacions hoteleres critiquen amb veu baixa l’Impost del Turisme Sostenible però res d’enfrontaments durs amb el Govern. Fa l’efecte que els hotelers estan contents amb aquest pacte d’esquerres, cosa que resulta, si més no, estranya.
—Perquè l’economia ha canviat. A principis de legislatura els hotelers estaven centrats en les reformes dels hotels, en la millora de l’oferta, és a dir, han entrat en la reflexió que és millor la qualitat que la quantitat de l’oferta. Han apujat preus i tenen una gran ocupació dels hotels. Per tant, tenen molta feina, els va bé i no hi ha cap raó per a l’enfrontament. Hi ha hagut converses contínues del Govern amb el sector i, és cert, no hi ha enfrontament públic.

L’Impost del Turisme Sostenible, mal anomenat ecotaxa, només serveix per recaptar diners?
—No. És clar que és important la tasca de recaptació, perquè hem recollit uns 100 milions que després es dediquen a tasques que reverteixen a favor del patrimoni natural i cultural, com també van a favor de l’ocupació i la formació, de projectes d’innovació... En definitiva, són diners recaptats per reinvertir-los en la promoció del turisme sostenible. Per tant és per recaptar i alhora per reinvertir en la millora del producte.

Com vostè sap, hi ha economistes que troben que l’anomenada ecotaxa no serveix com a palanca per al canvi de model econòmic i turístic...
—El canvi de model no es pot assolir en un any, ni en dos, ni en tres, ni en una legislatura, és clar. El que fem nosaltres, des del Govern, és posar les bases per fer  arrancar el procés. El que volem és una economia cada cop més diversificada i que permeti, en fi, viure en aquestes illes d’una manera sostenible.

En els últims set anys, entre 2010 i 2017, el nombre de turistes arribats a les Illes s’ha incrementat al voltant del 45%. Hi ha d’haver límit, quin?
—Hem de tenir clar que aquestes xifres són conjunturals. El que ha passat és que els problemes, prou coneguts, en altres indrets de la Mediterrània ens han suposat el volum de turistes referit gràcies a les nostres bones condicions de seguretat, de connectivitat, de sanitat... La nostra voluntat és la d’ampliar la temporada baixa i reduir els pics de l’alta, a l’estiu; és a dir, eixamplar tota la temporada. D’aquesta manera podríem obtenir millors i més llargs contractes per als ocupats en el sector turístic, oferir un millor producte cada cop més diversificat i, sobretot, assoliríem, tant els residents com els visitants, una estada més amable.

No creu que es pot córrer el risc d’estendre la sensació de saturació a més mesos, en especial a Palma?
—No, sincerament no ho crec, perquè fora de la temporada alta no es dona aquesta sensació. Sé que els moviments de l’ecologisme social ho diuen, però no existeix aquest perill. Pensa que estam parlant únicament d’una part del volum general del turisme. El gruix cerca sol i platja. La nostra estratègia és, ja dic, rebaixar els pics de l’estiu i ampliar la temporada. I en aquesta estratègia estam. I, per cert, hem detectat un altre element, prou important, com és que la despesa per turista i dia està augmentant, és a dir, fora de temporada alta venen més turistes i gasten més que abans.

Bel Busquets, secretària general del PSM i coportaveu de Més per Mallorca / Autor: Isaac Buj

El concepte de “saturació turística” respon a la realitat o és una mena de moda ideològica?
—Tots sabem que en determinats mesos hi ha molta pressió turística sobre el territori i que en alguns indrets la sensació d’ofec és alta. L’únic que s’hi pot fer és el que feim nosaltres, intentar esgraonar l’afluència de turistes, o sigui rebaixar, insistesc, els pics de la temporada alta i augmentar l’arribada en temporada baixa; en definitiva, eixamplar la temporada. És tan real, la saturació, que hi ha visitants de l’estiu que comencen a percebre-la també i això no és bo per al nostre producte turístic.

És factible realment disminuir prou l’afluència a l’estiu i repartir-la en mesos de temporada baixa? Li ho deman perquè ara per ara les xifres no acompanyen la voluntat del Govern.
—No podem esperar veure resultats en un, dos anys, ni en una legislatura completa. A mitjà termini veurem els resultats, n’estic segura. Ara bé, hem de ser conscients que la major part del turisme ve a les Illes cercant sol i platja, és a dir, és turisme d’estiu.

Quin percentatge sobre el turisme de tot l’any hauria de venir en temporada baixa?
—És mal d’establir un percentatge, ara. Però estic segura que ho acabarem notant tots. I, a més, com que aquest govern té voluntat de repetir [després de les eleccions autonòmiques de 2019], podrem assegurar-nos que l’estratègia es mantengui i a mitjà termini obtendrem resultats positius indiscutibles.

Quines dades inicials pot aportar?
—El gener-febrer ha augmentat un 4% el nombre de turistes i en el que s’ha acumulat del primer trimestre l’augment és del 12%, si bé és vera que estam parlant, encara, sobre unes quantitats petites, però és suficient per entendre que l’estratègia de promoció de la temporada baixa que portam a terme, i que feim sobre el genèric eslògan de Better in Winter [Millor a l’hivern], està començament a funcionar bé.

La regulació dels pisos turístics —amb la zonificació que ha implicat la seva prohibició a tota Palma— es va vendre socialment des del Govern com una forma d’atacar el principal responsable de l’augment dels preus del lloguer i de compravenda d’habitatges, però els preus segueixen desbocats...
—És el mateix que et deia abans: cal esperar a veure els resultats a mitjà termini. Clar que ara no ho notam, ni ho notarem l’any que ve, però amb uns anys, no et sé dir exactament quants, serà inexorable que baixin els preus. Per una altra banda, et vull dir que el fenomen d’aquest tipus de turisme no té marxa enrere. Per tant, cal regular-lo. Perquè no pot ser que tot habitatge sigui susceptible de tenir ús turístic. No pot ser, de cap manera. Així que el que hem fet és regular el marc general i hem donat als Consells Insulars i a l’Ajuntament de Palma la responsabilitat de decidir les zones on es podrà, i on no, fer aquesta activitat, perquè no tenen els mateixos condicionants a Palma que, posem per cas, al centre de Mallorca, al litoral nord mallorquí que a Formentera, a Menorca que a  Eivissa... És una manera de preservar la qualitat del nostre producte turístic general. I insistesc: els resultats no es veuran immediatament però sí a mitjà termini perquè els pisos que no es dediquin al lloguer turístic tornaran a adreçar-se als residents i, com hi haurà més oferta, baixaran els preus.

Una de les coses que em resulten més curioses del turisme a les Illes és que els hotelers importin molta mà d’obra cada estiu, per descomptat a baix preu, quan tenim una taxa d’atur del 17,5% i amb 45.000 persones —a 30 d’abril— inscrites a les oficines del Servei d’Ocupació de les Illes Balears cercant feina. No seria més lògic que contactessin els desocupats inscrits aquí?
­—El que passa és que en aquest moments estam amb uns índexs d’atur ínfims.

Ínfims?
­—Sí, tenim un índex d’atur ínfim. És cert que els hotelers han d’anar a cercar mà d’obra fora [de les Illes] perquè no en troben aquí. És així.

Tothom voldria plorar amb els ulls turístics de Balears: pertot es peguen per tenir creuers i nosaltres els posam entrebancs...
—Som illes i per tant, com en tot, hem de mesurar bé. No podem créixer en nombre de turistes il·limitadament, ni tampoc podem fer-ho igualment en cap àmbit turístic. Amb els creuers, tampoc, és clar. El que no pot ser és que ens arribin a Palma [així va passar un dia de juny de 2016] en un dia vuit grans vaixells i ens posin sobre la ciutat 24.000 turistes de cop que van tots alhora al centre històric de la ciutat, que queda ofegat. No pot ser. Ara bé, el Govern té la capacitat d’influir que té, que no és gaire. En la mesura de les nostres possibilitats el que intentam és que arribin de forma esgraonada, que els turistes segueixin rutes diferents perquè no tots vagin alhora allà mateix...

La turismofòbia és una realitat o una invenció dels sectors turismofílics?
­—[Riu.] És una invenció del ministre Nadal. Així de clar t’ho dic. No estam contra el turisme però sí contra la inexistència de límits i d’un tipus de creixement que ens està empobrint. Però de cap manera el Govern és, ni ha estat mai, ni ho serà, turismofòbic.
­

Es pot ser nacionalista, d’esquerres i ecologista, com s’autotitulen el PSM i Més, i gestionar, sense morir en l’intent, el turisme de masses que tenim a Balears que esvaeix la identitat, fa impossible la justícia social i destrueix el territori?
­—[Riu.] M’ho hauràs de repetir...
—Entesos: es pot ser...
­—[Riu.] Nooo... Volia dir que la pregunta és tota una declaració d’intencions que... Vejam: en cap moment hem traït els nostres principis. En Més hem evolucionat ideològicament però de cap manera hem abandonat els principis: hem posat sostre de places turístiques, hem creat l’Impost del Turisme Sostenible, treballam per fer un canvi de model cap a un turisme sostenible i volem que el motor econòmic que és el turisme serveixi com a motor de diversificació econòmica... Mai no hem —ni ens hem— traït.
­

A pesar del que vostè diu, l’ecologisme, GOB i Terraferida, critica intensament el Govern. Sense anar més lluny: fa poques setmanes un portaveu de Terraferida em valorava així la gestió feta per Més a la Conselleria de Turisme: “Un desastre”.
—L’ecologisme social és necessari. Ara, l’ecologisme polític [en referència a Més] fa el seu camí, segueix el full de ruta decidit [el 2015] i de cap manera es pot dir que duguem a terme una gestió que no sigui ecologista.

Amb tot el que ha passat aquesta legislatura a la Conselleria de Turisme —dimissions del conseller Biel Barceló, de directors generals...— per mor d’escàndols diversos, es pot concloure que a Més li ha vengut massa gran aquest àmbit de gestió, que hauria estat preferible no triar aquesta conselleria?
—El 2015 Més va obtenir els seus millors resultats electorals de la història i demostràrem que som una força de Govern. Com a tal no podíem circumscriure la gestió en el Govern als nostres àmbits diguem-ne tradicionals —cultura, medi ambient...— sinó que havíem d’assumir una àrea econòmica potent com aquesta, i crec que és evident a ulls de tothom que s’ha fet una molt bona gestió.

Tem que Més per Mallorca rebi un càstig en les pròximes eleccions degut als escàndols i les polèmiques que l’han afectat?
—No. Tot el contrari: creixerem i serem una peça clau del futur Govern d’esquerres de 2019-2023. Ho crec fermament perquè hem demostrat una bona gestió per tot i tenim una potent xarxa municipalista, tot plegat ens donarà un gran suport social, més que fa tres anys.

Com a vicepresidenta, com avalua les relacions amb el Govern central i, específicament, en relació amb el Règim Especial de Balears (REB) que s’ha anunciat diverses vegades i encara no s’ha concretat?
—Les relacions amb l’Estat són nefastes. El bloqueig és absolut. El Govern central l’únic que fa és posar pals a les rodes del nostre Govern. Quant al REB, aspiram a aconseguir-lo durant aquesta legislatura, tot i que... Bé, el que et puc dir és que continuam negociant.

La darrera: com veu la situació a Catalunya?
—El que desig és que Catalunya surti del 155, una mesura que no ha solucionat res i que és fruit d’un Estat que no ha volgut acceptar els resultats electorals al Parlament català de desembre passat, i esper i desig que Catalunya es pugui governar per si mateixa d’una vegada.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.