XII legislatura

Què decidirà la CUP?

La capital de La Segarra és l’escenari inesperadament definitiu on es decidirà si sorgirà o no un president del resultat de les eleccions del 21 de desembre. En un consell extraordinari, la CUP plantejarà mantenir l’abstenció que permetria la investidura en segona volta de Quim Torra o si votarà no. El que implicaria, exceptuant un miracle d’ultimíssima hora, unes noves eleccions.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Diumenge, Cervera serà alguna cosa més del que acostuma. Replet d’edificis eclesiàstics i profans de prestigi i reclam cultural, els seus poc menys de 10.000 habitants se sentiran envaïts, amb empatia, per mitjans de comunicació per conèixer a l’instant allò que els catalans esperen saber des de fa gairebé cinc mesos.

Malgrat comptar només amb quatre diputats, la CUP tornarà a decidir l’esdevenir polític del Principat. L’abstenció anunciada davant la investidura d’un president o presidenta independentista -justificada per solidaritzar-se amb la repressió- ara es discutirà en un consell polític extraordinari. Les territorials de Barcelona, Tarragona i Baix Llobregat han demanat debatre el posicionament. I, és clar, molts en demanaran un replantejament.

El discurs de Quim Torra durant la primera i esperadament fallida ronda d’investidura de dissabte semblava tindre en compte que depèn del permís de la CUP per ser investit. La seua voluntat expressada de garantir el continuisme de Carles Puigdemont i d’obeir el mandat de l’1 d’octubre, segur, és sincera. Però també sap que, per obtenir l’abstenció de la CUP, ha de reforçar aquest discurs.

La CUP, però, deu la seua raó d’existir al seu elevat nivell d’exigència. I a l’obediència irrenunciable als seus principis. És això el que li ha sumat i restat vots i simpaties al llarg d’aquests anys. Per això, el que ara discutiran és què s’adequa més als seus principis. Permetre la formació de Govern i dotar de més eines l’objectiu republicà o impedir-ho per tal d’evitar que la investidura servesca per al que, consideren, podria ser un nou mandat autonòmic. Infravalorar la recuperació d’una autonomia que podria restar tutelada o confiar que la mobilització del carrer serà més forta amb un Govern independentista que la complemente. Sense aquesta confluència, per exemple, l’1 d’octubre no hauria estat possible.

Al rerefons hi ha, també, altres escepticismes. Des de l’òrbita de la CUP hi ha la percepció -per a molts constatació- que el “món neoconvergent”, en referència a Junts per Catalunya, s’ha imposat a la resta de partits durant aquest període. I, segons moltes persones d’aquest àmbit, tal com s'ha pogut veure en distints articles de premsa, amb una abstenció que permetera la investidura de Quim Torra, hi hauria el perill que aquest “món neoconvergent” es prolongue al poder amb més escenificació que no pas accions reals, pensen.

També hi ha pessimisme amb el fet que als anomenats fronts independentistes sempre hi haja al capdavant un líder procedent de l’òrbita “postconvergent”. Certament, és aquest espai, si es vol anomenar així, el més votat entre l’independentisme. Però part de la CUP pot considerar contraproduent que aquest espai continue liderant el procés. Més encara quan depèn d’ells que així siga. Com també té dret a pensar que és millor aquesta solució que la incertesa d’unes noves eleccions. Tot i que les últimes enquestes auguren gairebé una triplicació d’escons de la formació anticapitalista, la CUP no aspiraria a més del que aspira ara: a decidir el futur polític del Principat. No és, en cap cas, una decisió irrellevant. Més aviat tot el contrari. Alhora, sembla difícil que cap hipotètic candidat posterior de Junts per Catalunya puga expressar-se amb més claredat que Quim Torra pel que fa a l’objectiu republicà.

Malgrat tot, en el debat d’investidura, Carles Riera es mostrava especialment distant i crític amb l’estratègia i els objectius de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. El portaveu parlamentari de la CUP desconfia de l’eficàcia de la recuperació “d’unes institucions que restaran intervingudes”. També argumentava que “no es poden enganyar” pensant que la manera de trencar amb l’Estat és “gestionant una autonomia” controlada des de finals d’octubre amb la màxima hostilitat possible.

La CUP, amb encerts o desencerts, té la responsabilitat de ser decisiva en el futur del Principat. El de diumenge a Cervera és un capítol més de la seua incidència en aquesta etapa. Segurament, trien la decisió que trien, no en serà l’últim.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.