Un vehicle per habitant

A les Illes sobren cotxes

Mallorca tot l’any i a Eivissa a l’estiu la saturació de la xarxa viària és un problema molt greu, objecte de polèmica política. El Govern ho vol solucionar apostant pel transport públic col·lectiu.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En algunes de les carreteres principals d’Eivissa i Mallorca els embussos no són només cosa de l’estiu. Sobretot els mallorquins s’han hagut d’acostumar durant l’última dècada a circular tot l’any, si més no a certes zones de la xarxa viària, amb retencions, aturades, fent cues quilomètriques... Un panorama que no s’havia vist mai. “Quan vaig arribar, em meravellava que no hi hagués enlloc embussos”, diu Sara, una periodista madrilenya que resideix a Palma des de fa 12 anys, i es plany per aquell temps: “No és com Madrid encara, però ja patim saturació de cotxes i no m’agrada”. Un professional del volant, taxista de Palma, Carlos, amb quasi tres dècades d’experiència en l’ofici, confirma la impressió: “Hi ha massa cotxes, pertot. No és només a Palma, és que te’n vas a onsevulla i hi trobes una cotxada; i pitjor és a l’estiu, clar, amb els cotxes de lloguer per als turistes rar és el dia que no hi ha embussos”. A les principals carreteres mallorquines i per tot el centre de la capital: “un desastre”, resumeix.



Saturació

Quins vehicles saturen? Tots hi ajuden. Però els principals responsables no són els de lloguer, al contrari del que se sol suposar. En són molts, és cert: 85.674, segons l’estimació oficial del Govern balear. Tanmateix, un estudi de l’Executiu illenc, presentat el mes d’abril passat, concloïa que aquests vehicles no són la causa —almenys no l’única— de la saturació que pateixen les carreteres de Mallorca. Reconeix, això sí, que “contribueixen a un trànsit menys fluid perquè els conductors no coneixen” les vies per on circulen. Però la saturació prové, senzillament, del fet que els residents tenen cada cop més cotxes.

Entre 1997 i 2017 la població balear ha passat de 785.000 a 1.163.000 habitants. Un 48% d’increment. Tanta gent de més significa cada cop més cotxes per a ús privat, familiar, perquè els usos de mobilitat illencs són molt de vehicle privat: el 60% dels desplaçaments els fan en cotxe particular mentre que la mitjana a l’Estat és del 42%, segons les dades que maneja el Govern. I també ha crescut molt el nombre de vehicles professionals: furgonetes, camions, autocars, etc. En resum, el parc automobilístic de Balears ha passat en aquests vint anys (1997-2017), segons l’Institut Balear d’Estadística, de 397.477 vehicles a 1.001.842. Un 150% d’increment. Actualment hi ha a les Illes quasi un vehicle per habitant.

Metro de Palma / Autor: Isaac Buj


Què es pot fer davant d’aquest panorama? Des de la dreta se sol argüir que la necessitat d’ampliar les carreteres o construir-ne de noves és tècnica: a partir de cert nombre de vehicles per hora és l’única resposta possible. Des de l’esquerra no es veu igual. La presidenta del Govern actual, Francina Armengol, es mostra rotunda: “La solució no és construir més carreteres sinó apostar pel transport públic”. Però els ecologistes, tant del GOB com de Terraferida, no veuen que el Govern d’Armengol faci aquesta aposta a fons i, a més, acusen el Consell de Mallorca —de la mateixa majoria: PSOE, Podem i Més— de construir “una nova autopista” a Mallorca (entre Llucmajor i Campos) que perllongarà la feta a l’illa fa 12 anys per Jaume Matas (de Palma a Llucmajor), i que “impulsarà” encara “més” l’ús dels vehicles privats.

Les carreteres i el transport públic han generat des de fa molts anys en cadascuna de les Illes molta tensió política, mobilització social i crítiques entrecreuades. Lògic, perquè els territoris són molt petits i qualsevol infraestructura viària hi té un impacte relatiu molt més gran que en el continent. No és diferent ara, és la mateixa polèmica de sempre. En síntesi s’enfronten tres models: el de la dreta, que vol construir més carreteres, ampliar les existents i planificar més vies ràpides allà on calgui; el de l’esquerra, que, en general, s’estima més apostar pel transport públic per carretera (i a Mallorca també pel tren, que és l’única illa on n’hi ha) com a solució per a la mobilitat i no construir altres carreteres que les que ja estaven decidides abans d’arribar l’esquerra al poder. I el de l’ecologisme, que està en contra de tota nova via i voldria fer més difícil l’ús dels transport privat per facilitar l’ús del públic.

Mobilitzacions

Les grans mobilitzacions socials que a cada illa s’han produït de forma més repetida han estat les que han reivindicat la protecció del territori quan se l’amenaçava amb noves infraestructures viàries.

La primera mobilització, que durà mesos, fou el 1978, quan grups ecologistes i la Unió de Pagesos, i també partits d’esquerra, s’activaren amb decisió —es produïren greus enfrontaments entre manifestants i la Guàrdia Civil— contra la construcció de l’autopista entre Palma i Inca. Asseguraven que, si es feia, seria l’inici de la destrucció futura de Mallorca. Es va fer.

Amb la instauració del Govern autonòmic, en mans de la dreta entre 1983 i 1999, es desenvolupà una política de carreteres tendent a ampliar-les, a renovar-les, a fer-ne alguna de nova... que també aixecà mobilitzacions crítiques. Amb la formació del primer Pacte de Progrés, el 1999, l’Executiu encapçalat per Francesc Antich apostà per un model alternatiu de mobilitat basat en el transport públic per carretera a cada illa, i a Mallorca també basat en el tren. El ferrocarril, després de dècades d’oblit durant les quals s’havien anat tancant totes les vies excepte les que unien Palma i Inca i Palma i Sóller —aquesta, privada— emergia com la gran esperança progressista. El problema fou que les divergències entre l’esquerra (PSOE, PSM, Esquerra Unida) i l’aliat de dreta (Unió Mallorquina), la nul·la col·laboració del Govern central presidit per José María Aznar i l’escassa disponibilitat de recursosendarrerí l’inici de les obres de nous trams de vies fins a finals de legislatura.

En el següent quadrienni (2003-2007), el Govern presidit per Jaume Matas amplià el tren a Mallorca, creà una línia de metro entre el centre de Palma i el campus de la Universitat de les Illes Balears, construí una autopista entre Palma i Llucmajor, i una altra a Eivissa. Alhora que el Consell de Mallorca ampliava la carretera entre Palma i Manacor... Una allau d’obres que no agradà gens ni mica a l’esquerra ni a l’ecologisme. Entenien que responia a la voluntat de fer de Mallorca i d’Eivissa unes conurbacions de fet i que s’apostava per un ús encara més intensiu dels vehicles privats. Les mobilitzacions tant a Eivissa com a Mallorca foren massives i contínues contra les autopistes i tanta nova carretera.

El següent Govern, altre pic del Pacte de Progrés (2007-2011), optà per no fer grans obres. Reivindicà les “infraestructures silencioses”, segons expressió encunyada pel seu conseller d’Economia i Hisenda, Carles Manera, que contrastava amb les “renoueres” de l’època de Matas. En conseqüència, no hi hagué més carreteres ni autopistes. Fins i tot el previst segon cinturó que havia de fer el Consell de Mallora s’ajornà.

El Govern de José Ramón Bauzà (2011-2015), sense un cèntim per a obres, va renunciar a 300 milions que el Govern central tenia preparats per enviar-li i fer noves carreteres. Així, doncs, no es va fer cap nou tram de carretera.

L’Executiu actual, presidit per Francina Armengol, ha fugit de les carreteres. S’escuda dient que les previstes són responsabilitat dels Consells insulars. El de Mallorca ha fet el segon cinturó i té pendent iniciar la nova via que perllongarà fins a Campos l’autopista feta per Matas entre Palma i Llucmajor, tot i que assegura que no és una autopista sinó un desdoblament amb molt menys impacte territorial. No obstant, ha merescut la crítica àcida dels ecologistes.

El Govern d’Armengol ha passat els tres primers anys de legislatura sense entrar en el debat de la mobilitat. Únicament ha impulsat la llei que permetrà a Formentera aturar l’entrada de vehicles privats i de lloguer per evitar la saturació de l’illa més petita. Tot canvià l’any passat quan, a partir de la polèmica per la general saturació turística, esclatà amb intensitat i passió el debat de l’excés de vehicles privats i de lloguer. Els ecologistes del GOB i de Terraferida han atacat amb duresa la política del Govern en aquest sentit, en diverses ocasions. I tots dos, juntament, amb moltes altres associacions, impulsen des de 2017 la campanya “Sense límits no hi ha futur” per, justament, imposar límits al desenvolupament, inclòs el del voluminós parc de vehicles que satura les carreteres.

El Conseller de Territori, Energia i Mobilitat del Govern balear, Marc Pons / Autor: Isaac Buj



El Govern

La resposta de l’Executiu ha vingut en forma de Pla Director Sectorial de Transports. Es presentarà aquest mes de juny. Actualment està en fase d’avaluació a la Comissió Balear de Medi Ambient, on hi ha representats els diferents col·lectius ecologistes.

Pel que coneix del dit Pla, Terraferida opina que és “insuficient”. Argumenta que “si els illencs i els turistes usen de manera massiva el cotxe privat és per la manca d’alternatives del transport públic col·lectiu”. Aquest és el bessó del problema que no resol, al seu entendre, el Pla Director Sectorial esmentat. “Tot i l’acceleració del col·lapse que viuen moltes carreteres, en especial els accessos a Palma, l’aposta de les institucions públiques com el Consell de Mallorca és fiar-ho tot a fer noves autopistes —la de Llucmajor-Campos i el segon cinturó de Palma—, ampliar les existents i fer rondes i rotondes de gran impacte ecològic”, mentre que el Govern, diuen els ecologistes, presenta un futur Pla Director Sectorial “del tot insuficient” a l’hora de “promoure el transport públic col·lectiu”.

Aquest setmanari ha parlat amb el conseller de Territori, Energia i Mobilitat del Govern, Marc Pons, per contrastar les crítiques que rep l’Executiu. Primer de tot assegura que “si no hem fet abans el Pla Director Sectorial és perquè la prioritat màxima era electrificar tota la xarxa del tren a Mallorca, cosa que hem assolit invertint-hi 50 milions d’euros”. Per una altra banda, vol deixar clar que “si bé és ver que el parc [automobilístic] ha crescut molt degut a l’increment de la població, la solució no és fer méscarreteres sinó apostar “per mitjans de transport públics com el tren i els autobusos”. Assegura que el cas eivissenc ho demostra: “A Eivissa, el Govern de Jaume Matas hi feu l’autopista amb l’excusa que era necessària per raó del volum de cotxes: dotze anys més tard d’haver-s’hi construït l’autopista, el volum ha augmentat encara molt més. És clar que l’única solució és l’aposta pel transport públic col·lectiu, tal i com fa el Govern”.

A tal fi, assegura que, al contrari del que diuen els ecologistes, el Pla Director Sectorial és un gran avanç. “D’entrada, puc donar garanties que el metro s’ampliarà fins a arribar al ParcBit; és ver que només són dos quilòmetres, però és una passa important que finançarem amb recursos propis del Govern”. Per un altre costat, també “iniciarem els estudis perquè en el futur el metro arribi a l’hospital de referència, de Son Espases”.

Pons té clar que “el gran problema de la mobilitat a Mallorca són els accessos a Palma” i l’única alternativa que hi ha “és apostar a fons pel transport públic col·lectiu”. Amb la total electrificació del tren “hom estalviarà [entre Manacor i Palma] deu minuts” de trajecte, cosa que ajudarà que més gent l’usi. Per una altra banda, el Govern “ampliarà el metro” de forma immediata —que estalviarà molt de trànsit des de Palma cap a les empreses del ParcBit— i, en el futur, en funció de la disponibilitat econòmica, vol ampliar la “xarxa de tren actual”. A la vegada, vol començar immediatament a reformar de manera radical el transport per carretera de passatgers. “Fins ara les empreses concessionàries tenien amplis marges de decisió sobre cada línia que explotaven, a partir del Pla les coses canviaran molt. El Govern invertirà més de 400 milions a deu anys vista i establirà les línies, freqüències, etc. de la xarxa [a cada illa], tindrà el control total per garantir el màxim bon servei al ciutadà, es renovarà tota la flota d’autobusos, s’incrementaran en un 50% les freqüències, s’imposarà el mateix sistema informàtic i les mateixes màquines de validació de tiquets per a totes les línies de tal manera que el Govern tindrà tota la informació i podrà decidir en qualsevol moment sobre la marxa els canvis que calgui fer en funció de les necessitats sobrevingudes. Posarem en marxa un sol tiquet per a totes les xarxes de transport públic col·lectiu...”

Amb aquestes apostes, confia Pons, “el transport públic col·lectiu serà l’alternativa” al vehicle privat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.