És diumenge i el pianista Justus Frantz està assegut a la seva casa de camp en el districte Pöseldorf d'Hamburg i no para de parlar sobre els alemanys i la seva relació amb Rússia. El nou ministre d’Afers Exteriors alemany, Heiko Maas, diu Frantz, a vegades li recorda a Helmuth von Moltke, el cap d’estat de l’exèrcit prussià al començament de la Primera Guerra Mundial.
“Irresponsable” és com Frantz descriu el nou to hostil del ministre. L’apropament de Maas a Rússia ha sigut insensat mentre intenta aconseguir avantatge, afirma. “Aquesta generació ja no sap què és la guerra”.
Rússia ha ocupat un lloc destacat en la vida de Frantz. El músic de 73 anys, que es va casar amb la violinista russa Ksenia Dubrovskaya, parla una mescla de rus i alemany a casa. Inclús abans de conèixer la seva dona, però, Frantz estava convençut que hi havia una afinitat particular entre la cultura d’Alemanya i Rússia. “L’epopeia de la música russa sols es pot trobar en l’epopeia de la música alemanya; ni en la francesa, ni en l’anglesa, ni en l’estatunidenca”, afirma amb entusiasme.
Durant la seva carrera, sempre ha visitat Rússia. En 1974, el jove pianista va conèixer al compositor Dmitri Shostakovich quan va viatjar a Moscou per fer un concert com a solista. Cap a finals dels anys vuitanta, va fundar la Filharmònica Jove Germanosoviètica i a finals dels noranta, va conèixer l’ambiciós tinent d’alcalde de Sant Petersburg, Vladímir Putin.
“Un home cultivat”, afirma Frantz, i afegeix que van parlar de l’obra de Mozart “La flauta màgica” i de la cultura alemanya.
Està clar que hi ha violacions dels drets humans a Rússia, concedeix Frantz. “Però la major violació de drets humans seria un nou conflicte militar entre Rússia i Occident”.
En abril, el músic va fer una crida que també va rebre recolzament per part de Sigmar Gabriel, qui va precedir Maas en el Ministeri d’Afers Exteriors. És necessari “trencar amb les provocacions i les contra-provocacions, la desconfiança i les acusacions, les amenaces i les contra-amenaces, les sancions i les contra-sancions”, deia la crida.
Justus Frantz representa molt d’allò que constitueix el vincle especial entre els alemanys i els russos. És un vincle marcat per la por a la guerra i l’afinitat cultural, una visió romàntica de Rússia i l’anhel d’una amistat entre els pobles, fascinació mútua i el mite que els alemanys racionals i el cor dels russos d’alguna manera es complementen perfectament.
“Pitjor que durant la Guerra Freda”
La relació entre els alemanys i els russos ha sigut una relació particularment emocional. Encara que pugui sonar absurd, la Segona Guerra Mundial no va distanciar els alemanys i russos, sinó que els va apropar més. Cap altre país estava tan entusiasmat per l’era de Gorbatxov i la fi de la Unió Soviètica com ho estava Alemanya. Això podria ajudar a explicar per què hi ha ara tan gran decepció en el fet que la distància entre els dos països ha començat a fer-se més gran de nou.
Llavors, no és d’estranyar que el nou to del ministre d’Afers Exteriors hagi provocat un debat a Alemanya. En una entrevista recent amb Der Spiegel, Maas va afirmar que Rússia era “cada vegada més hostil”. Va rebutjar el desmantellament parcial de les sancions, en contrast amb el recolzament de Gabriel a tal moviment, i va suggerir que Occident incrementés la pressió a Rússia en el tema de Síria. Molts a Occident “tenen actualment una visió extremadament crítica de Rússia”, declarà Maas.
Això mostra com de tensa s’ha tornat la situació. Per primera vegada des de la fi de la Segona Guerra Mundial, Berlin va expulsar els diplomats russos no per sospites d’espionatge, sinó com a càstig per l’atrevit atac a l’exespia Sergei Skripal a Londres. En els últims anys, Alemanya ha imposat sancions, a augmentat la despesa militar i, com a membre de l’OTAN, ha disposat tropes en els Bàltics. Tot forma part d’una política de contenció, que també ha suposat esforços per mantenir conversacions amb Rússia. Un ha de continuar parlant amb Rússia és el refrany constant.
Encara que s’ha parlat de diàleg, Rússia i Occident s’estan enfonsant més en la crisi. “La situació actual és pitjor que durant la Guerra Freda”, declara Sergey Nechayev, el nou ambaixador rus a Alemanya. Hi ha desconfiança i profunds malentesos, afirma. El president alemany Frank-Walter Steinmeier ha avisat d’un “distanciament ràpid” entre Rússia i Occident.
Clarament, el canvi de to del nou ministre d’Afers Exteriors no ha sigut benvingut a Moscou. “Tenim un problema amb el to de les declaracions d’alguns polítics”, declara amb diplomàcia Nechayev. “Escoltem paraules que mai no han estat presents en el lèxic de les relacions germano-russes. Paraules com “antagonisme” i “hostil”.
Traspassant les línies del partit
Fins i tot els crítics de Rússia dintre del partit Demòcrates Cristians (CDU) de centredreta de la cancellera Angela Merkel no estan contents amb els atacs verbals del ministre. “No s’hauria de dificultar innecessàriament el diàleg amb Rússia”, afirma l’expert en política exterior del CDU Norbert Röttgern. “La situació és massa seria. Hauríem de renunciar a l’escalada verbal”.
Aleshores, què s’hauria de fer? La pregunta russa ja no és un exercici acadèmic en els cercles de política exterior. Des que el partit populista de dreta Alternativa per Alemanya va adoptar el tema com una postura central en el seu programa, les relacions germano-russes s’han convertit en una tema crucial per a les eleccions, particularment a l’est d’Alemanya.
Certament, hi ha una profunda divisió a Alemanya que s’estén des de l’est a l’oest i entre els pro-Rússia i els escèptics a Rússia. La divisió travessa els partits establerts al país, en particular als socialdemòcrates, però la desconnexió també és evident al CDU i inclús dins del demòcrates lliures pro-negocis (FDP). El problema rus és aquell que traspassa les línies del partit.
Punts de conflicte en la relació germano-russa
En una banda es troba la cancellera Angela Merkel, gran part del CDU, els Verds i el ministre d’Afers Exteriors Heiko Maas, i el vicecanceller Olaf Scholz, ambdós del SPD. El líder del FDP Christian Lindner també pertany a aquest grup. Estan a favor d’una crítica clara, duresa en les sancions i la imposició de límits definits.
En l’altra banda hi ha molts socialdemòcrates, com Steinmeier i Gabriel, i una gran part dels aliats bàvars de Merkel, la Unió Social Cristiana (CSU), sobretot el líder del partit Horst Seehofer. Armin Laschet, el governador de Rin del Nord-Westfàlia, i el substitut del líder del FDP Wolfgang Kubicki també són part d’aquest grup. Estan a favor del diàleg, el desmantellament de les sancions i fins i tot de readmetre Putin al G-7.
I després estan el partit d’extrema esquerra L’Esquerra i el d’extrema dreta AfD, cap d’ells tenen una postura crítica, sinó que admiren Rússia i el seu model autoritari.
Una part sosté que Putin està canviant les fronteres dins d’Europa, desestabilitzant Ucraïna, dividint la Unió Europea i posant en marxa una ciberguerra encoberta en contra d’Occident.
Moltes raons per a un to més hostil
“Però Occident també ha comès errors”, afirmen els altres. Emfatitzen la responsabilitat històrica d’Alemanya amb Rússia i demanen realisme. Defensen que un enteniment amb Rússia és absolutament necessari.
El primer grup pensa que és una idea ingènua. “Putin sols entén el llenguatge de la violència”. “Bel·licistes”, escridassen els altres. I, afegeixen, Rússia va més enllà de Putin.
Cada nou ministre d’Afers Exteriors pensa que mudar-se al Ministeri d’Afers Exteriors és un repte. Per una banda, la política exterior d’Alemanya està marcada per la continuïtat i la fiabilitat. Per l’altra banda, cada nou ministre vol construir el seu propi perfil. I això mateix li ocorre a Heiko Maas. En cerca d’un tema en el qual pugui destacar front els seus predecessors Stenmeier i Gabriel, ha escollit Rússia.
Amb el cas Skripal i el paper de Rússia en la guerra de Síria, hi ha moltes raons per les quals utilitzar un to més hostil. A més, amb la relació entre Occident i Rússia ja en un punt molt desmillorat, el risc de danyar els objectius més amplis de la política exterior d’Alemanya era limitat.
No obstant això, Maas va subestimar com de delicat era el tema, particularment en el seu propi partit. Fins i tot aquells que eren els primers simpatitzants de la seva elecció per al Ministeri d’Afers Exteriors han expressat irritació en privat. Es pregunten com pot algú de l’ala esquerra del partit de sobte prendre una postura més dura contra Moscou.
Fins i tot en la cancelleria hi ha hagut un cert grau de perplexitat amb el nou ministre, fins al punt que Merkel i la seva gent s’aproparen als socialdemòcrates per preguntar què estava fent exactament el seu ministre d’afers exteriors.
“Crítica o diàleg”
Els experts en política exterior del grup parlamentari del SPD estan molests amb què Maas no els hagi consultat abans d’embarcar-se en aquesta nova direcció. De fet, una reunió recent del comitè executiu del partit es va convertir en quelcom paregut a un tribunal. Stephan Weil, el governador del SPD a la Baixa Saxònia, i Manuela Schwesig, la seva homòloga en l’estat de Mecklenburg-Pomerània Occidental, advertiren que moltes persones de la base del partit estaven furioses. Maas, però, no va estar present a la reunió, així que el grup va acordar tornar a tractar el tema en la pròxima reunió de líders del partit.
Des d’aleshores, però, les dues parts han intentat rebaixar la tensió. “He mantingut xerrades positives amb Heiko Maas sobre el tema de Rússia”, comenta Schwesig, i afegeix que ambdós estan d’acord que el diàleg amb Rússia hauria de continuar, però que aquesta opinió també hauria d’estar oberta a debat. “És una qüestió d’on posar l’èmfasi, en la crítica o en el diàleg”.
Schwesig és un dels majors crítics de Maas al SPD. Des que ella es va convertir en governadora de Mecklenburg-Pomerània Occidental el passat estiu, ha fet de les relacions amb Rússia un tema central. El seu primer viatge a l’estranger en el nou càrrec va ser Sant Petersburg juntament amb una gran delegació comercial. Era una declaració clara.
Schwesig va aprendre rus a l’institut. Quan Stanislav Tillich va renunciar com a governador de Saxònia en desembre 2017, ella va assumir el càrrec de presidenta del Grup d’Amistat Germano-rus en el Bundesrat, l’òrgan legislatiu que representa els estats federats d’Alemanya.
“Ningú és ingenu i ningú s’equivoca en la valoració de Putin”, declara Schwesig. Hi ha una acusació comú sobre la gent de l’antiga Alemanya de l’Est, diu, que “els alemanys orientals van viure massa temps amb els russos darrere del Mur”. Segons Schwesig, “els alemanys orientals no són ingenus sols perquè abans hi havia una amistat germanosoviètica”.
Els crítics de la trajectòria que Maas ha traçat creuen que no és perillós des d’una perspectiva de política exterior. “La gent està preocupada pel tema de Rússia”, afirma Schwesig, i afegeix que els seus votants sovint ho mencionen. “La gent està alarmada i preocupada”.
Part 2: Intent d’entendre el punt de vista de Rússia
Stephan Weil assenyala una enquesta recent duta a terme per la companyia d’enquestes Forsa que mostra que el 94 per cent dels alemanys creu que les bones relacions entre Rússia i Alemanya són importants. El 68 per cent dels enquestats rebutja una postura més dura sobre Rússia, una opinió compartida pel 81 per cent del partit SPD. Weil opina que el SPD no té intenció de fer un canvi fonamental en la seva política sobre Rússia.
El governador de la Baixa Saxònia també està preocupat pels interessos econòmics del seu estat. El mercat rus és molt important per al fabricant d’automòbils Volkswagen, el qual té la seu central en aquest estat. Però la raó principal per la qual el debat està tan tens dins del SPD és perquè toca un principi socialdemòcrata central: l’Ostpolitikde Willy Brandt, la políticade détente (política de distensió)del canceller del SPD en els anys seixanta amb la Unió Soviètica. “No penso que la nova direcció del SPD sigui bona. Una política de détente és part de la nostra marca principal”, opina l’antic governador de Brandenburg i exlíder del SPD Matthias Platzeck, que ara és president del Fòrum Germano-rus.
La retòrica de Maas, opinen els crítics, no quadra dins la tradició. I tampoc quadra amb el desig per part d’una gran majoria del SPD de presentar-se com un partit per la pau. No obstant això, el líder del partit Andrea Nahles i el vicecanceller Olaf Scholz han donat el seu suport explícit a Maas i el ministre d’Afers Exteriors s’ha coordinat estretament amb ambdós en la seva postura amb Moscou.
De fet, hi ha poca comprensió en la banda de Maas sobre les raons del debat actual. “Qualsevol que critiqui el paper destructiu de Rússia a Síria, la ruptura de la llei internacional a Crimea o la campanya de desinformació dirigida pel Kremlin sovint s’enfronta amb demandes de retornar a l’Ostpolitik de Willing Brandt”, declara Niels Annen, ministre d’Estat en el Ministeri d’Afers Exteriors. Annen afirma que açò ignora el fet que el sòlid ancoratge d’Alemanya a Occident va ser la base de la política de Brandt. “Tan abans com ara, un punt de vista clar és una base nítida per a un diàleg necessari”. El debat mostra que una simple descripció de la política russa “no sempre és fàcil”.
Entenent els russos
Una proximitat amb Rússia és una part de la biografia de molts alemanys, però amb alguns polítics no se sap ben bé el grau amb que coneixen i estimen Rússia. Un exemple és el polític del CSU Peter Ramsauer, que va ser el ministre de Transport en l’anterior gabinet de Merkel i ara presideix el Comitè de Cooperació Econòmica i Desenvolupament al parlament alemany.
Ramsauer va aprendre rus a l’institut a Baviera i va viatjar per tota la Unió Soviètica quan era un adolescent. El seu professor de rus també li impartia classes de piano i Ramsauer tenia tan gran talent que fins i tot va contemplar l’opció de convertir-se en un pianista de concert. Encara perviu el seu amor per la música russa: Rachmaninov, Tchaikovsky, Mussorgsky.
En 2006, Ramsauer va estar present a Múrmanks per a la inauguració d’unes instal·lacions, construïdes amb ajuda alemanya, per al desmantellament de submarins nuclears. Els russos van organitzar una recepció i l’antic almirall, conta Ramsauer, tenia llàgrimes als ulls: allò que una vegada va constituir l’orgull de la flota soviètica ara s’està convertint en ferralla –i amb el suport alemany. “Aquesta va ser una experiència clau per a mi”, confessa Ramsauer. “Occident no va fer l’esforç suficient per entre les sensibilitats russes. Devem intentar entendre el punt de vista de Rússia”.
Ramsauer compta amb aliats poderosos dins del seu partit. El líder del CSU Horst Seehofer sovint ha defensat el desmantellament de les sancions imposades a Rússia. L’antic governador bavar Edmund Stoiber ha mantingut una bona relació amb Putin i ha tractat de contrarestar la política de la cancellera amb Rússia en més d’una ocasió. A canvi, Putin va conferir un honor particular a Stoiber quan va realitzar el seu últim viatge com a governador bavar a Rússia l’any 2008: la banda militar del Kremlin va tocar per a ell.
Per contra, dins del CSU, una clara majoria recolza l’apropament de Merkel amb Rússia. Si el SPD veu l’Ostpolitik com el principi que els defineix, aleshores per al CDU, és l’alineació amb Occident. Després de tot, va ser Konrad Adenauer, el primer canceller alemany de la postguerra i l’home que va encaminar el CDU cap a la nova era i va conduir Alemanya a la Unió Europea i a l’OTAN.
Norbert Röttgen, cap del Comitè d’Afers Exteriors al Bundestag, adopta aquesta tradició. “Alemanya no juga un paper important quan es tracta de Rússia”, afirma. “Alemanya forma part de la tradició europea i transatlàntica. Això no està sent qüestionat”.
La indulgència amb que molts del SPD tracten Putin rarament es pot trobar en el CDU, particularment no entre les organitzacions regionals del partit a l’oest d’Alemanya. No obstant això, fins i tot allí, la figura destacada del CDU té una opinió diferent sobre Rússia. Armin Laschet, per exemple, el governador de Rin del Nord-Westfàlia: fou un dels primers en el partit en veure amb bons ulls la intervenció militar de Rússia a Síria.
Després de l’atac amb gas verinós a Skripal, Laschet va plantejar dubtes sobre la versió britànica dels fets, clarament apuntant amb el dit a Moscou. París, Washington i Berlín van recolzar Londres. Però Laschet va comentar a Twitter: “Si la majoria del estats de l’OTAN estan sent obligats a mostrar solidaritat, hauria de tindre algun la possessió d’una prova definitiva?”.
La postura de Laschet està relacionada en part amb la percepció de que els votants alemanys no recolzen un tracte més hostil a Rússia sense que estigui ben fonamentat.
Admiració pel viril Putin
El partit populista de dretes AfD s’ha entregat a la seva visió pròpia sobre Putin. Per a ells, el líder del Kremlin és un home de reconciliació que desafortunadament està constantment sent provocat per un bel·ligerant govern alemany. Recentment, Hansjörg Müller, un membre del parlament de l’AfD, va atacar el nou ministre d’Afers Exteriors en un discurs al ple. “La retòrica anti-russa” de Maas incitaria una nova guerra amb Rússia, va advertit. “És per això que et pregunto: per a qui estàs realment treballant? Per a l’Atlantic Brücke o per a la Fundació alemanya Marshall?” –referint-se a dos comitès d’experts transatlàntics.
Maas i molts parlamentaris d’altres partits simplement van girar els ulls en blanc a l’escoltar les teories de conspiració de Müller. Però el discurs es va fer ràpidament viral. Molts simpatitzants de l’AfD mantenen una visió gens crítica amb el Kremlin i admiren la virilitat del president rus, que sembla més poderós i decidit que la vacil·lant Merkel. “Putin és un líder que estima el seu país i el protegeix”, opina Müller amb entusiasme. “No rebaixa ni a ell ni al seu poble als interessos estrangers com fa la nostra cancellera”. El polític de l’AfD es va adonar de que Putin era algú sobre qui molts alemanys projectaven el seu desig d’un home d’estat fort, “com Bismarck”.
Amb aquestes declaracions, Müller està en perfecta harmonia amb el seu partit. En 2013, l’actual líder de l’Afd, Alexander Gauland, fou un dels primers en advocar per un apropament amb Rússia similar al de Bismarck. Aleshores, l’AfD era principalment un partit euroescèptic sota el lideratge de Bernd Luke i el tema de Rússia fou contemplat com l’estranya obsessió de Gauland. En l’actualitat, una de les creences principals de l’AfD és que Alemanya deuria estar del costat de Rússia i escapar de la seva dependència amb els Estats Units. “Nosaltres, els alemanys, som vassalls poderosos dels estatunidencs, militarment, políticament i amb els mitjans de comunicació”, afirma Müller.
La divisió en Alemanya és també geogràfica, dividint el país per l’antiga frontera entre l’est i l’oest. Quan la Fundació Körber va analitzar les actituds alemanyes cap a Rússia, van descobrir que el 30 per cent dels alemanys occidentals descrivien Rússia com un “país que personalment els sembla estranger”, mentre que sols el 12 per cent dels alemanys orientals el descrivien així. No és una coincidència que predominantment siguin els líders de l’Alemanya oriental els qui advoquen repetidament per flexibilitzar les sancions contra Rússia. El governador turingià Bodo Ramelow, membre de L’Esquerra, considera les sancions com una “diplomàcia de canoneres” i diu que els “atacs de Rússia” li recorden a la Guerra Freda. Opina que la política exterior deu evitar la confrontació i que un “ha d’aprendre a pensar com els russos”. Berlin “hauria d’apropar-se a Rússia i fer ofertes”.
Mentrestant, a Saxònia-Anhalt, la divisió en el CDU és evident. El governador Reiner Haseloff vol que s’anul·len les sancions, una posició que no sols té a veure amb causes econòmiques, sinó també amb la sensació de que Occident no entén Moscou. “Nosaltres aquí a la part oriental coneixem els russos”, afirma.
No obstant això, no tots en la secció estatal del partit comparteixen aquest punt de vista. El predecessor de Haseloff, Christoph Bergner, qui també va exercir com a Comissionat del Govern per a Afers de l’Est, va dir que està sorprès per la postura pro-russa de molts governadors de l’Alemanya oriental. Les sancions són l’única manera d’aconseguir que Rússia cedeixi Ucraïna, argumenta.
Rússia com a un mercat important d’exportació
Però aquest és un tema delicat. L’Alemanya oriental en particular té unes relaciones econòmiques fortes amb Rússia. La refineria TOTAL a Leuna, per exemple, té una facturació de 4 mil milions d’euros a l’any, fet que el converteix, de lluny, en el negoci de major rendiment a l’estat de Saxònia-Anhalt. I el 80 per cent del petroli processat en aquestes instal·lacions prové de Rússia.
Les indústries aquí han mantingut tradicionalment lligams estrets amb Rússia, cosa que els converteix en els més perjudicats dels conflictes actuals. “Les companyies alemanyes encara consideren Rússia com un mercat important”, declara Wolfgang Büchele, president del Comitè de Relacions Econòmiques de l’Europa Oriental. “Però la incertesa sobre amb qui i sota quines circumstàncies els negocis amb Rússia es podran realitzar en el futur és tremendament danyosa, particularment per les mitjanes i xicotetes empreses”.
Büchele, que és natal del sud d’Alemanya i que ha tingut una carrera variada com a gerent, va navegar pels alts i baixos del comerç amb Rússia durant la seva etapa com a cap d’Europa Oriental per al gegant dels productes químics BASF en la dècada dels 90. No va ser mai fàcil, però els alemanys estaven menys espantats pel difícil terreny que els altres, fins i tot després que les sancions de 2014 dificultaren el comerç.
En 2017, les exportacions d’Alemanya a Rússia van augmentar una quina part i les companyies començaren a invertir de nou en el país, en part per la debilitat del ruble. “Les noves sancions dels Estats Units han fet la situació més descoratjadora”, Büchele diu: i arribaren just quan les companyies alemanyes esperaven poder parlar prompte sobre l’anul·lació de les sancions vinculades a l’Acord de Minsk.
Molts cercles industrials alemanys tenen la impressió de que les sancions dels Estats Units ja no es limiten a exercir pressió política, sinó també fomentar els seus propis interessos econòmics. Per exemple, les últimes sancions estatunidenques semblen tenir com a objectiu impulsar el gas líquid en el mercat europeu. El Comitè de Relacions Econòmiques de l’Europa Oriental calcula que el dany a curt termini a l’economia alemanya a causa de la pèrdua de negocis com a resultat del règim de sancions dels Estats Units podria ser de centenars de milions. Es pensa que al voltant de 60 companyies podrien ser afectades, particularment empreses relacionades amb l’extracció i el transport de petroli i gas des de Rússia, així com també d’enginyeria mecànica i de fabricació.
“Per aquest motiu, demanem urgentment que Alemanya intenti parlar amb els Estats Units per aportar claredat”, declara Büchele.
Cap problema deixa tant al descobert la divisió a Alemanya com la del Nord Stream 2, el gasoducte a través del mar Bàltic. La divisió transcendeix tant les línies del partit, que els membres del CDU de Merkel han discrepat obertament sobre el tema al Parlament Europeu.
El projecte no és sols lucratiu econòmicament, també s’ha convertit en un símbol de la relació entre Alemanya i Rússia. I ocupa un lloc especial en el cor de Putin. En les seves telefonades amb la cancellera, constantment menciona “moya truba” o “les meves canonades”, i continua insistint a Merkel sobre quan començarà finalment la construcció.
La cancellera sempre ha vist el projecte del gasoducte en termes purament econòmics, però la seva perspectiva ha canviat. En una conversa amb el president ucraïnès Petro Poroshenko, va deixar clar que el Nord Stream sols podria ser construït si Ucraïna continua sent un país de trànsit per al gas rus. El cap de Gazprom, Alexey Miller, va reaccionar ràpidament i va prometre a Twitter que aquest trànsit continuaria a través d’Ucraïna.
El debat sobre el Nord Stream s’ha convertit en un debat sobre la postura que adoptaran Alemanya i Europa cap a Rússia. Per ara, la disputa se centra en la qüestió de qui és el responsable d’aprovar el gasoducte –Brussel·les o els estats afectats.
Recentment, el servei legal del Consell Europeu, el qual representa els estats membre de la UE, va arribar a la conclusió que la Comissió Europea estava contravenint la llei internacional en intentar bloquejar el gasoducte. L’ambaixada alemanya a Moscou feliçment va enviar la notícia a una ampla llista de destinataris.
Fi de l’amistat
El distanciament entre Berlin i Moscou també està tenint un impacte en la societat russa. Quan el Levada-Center va enquestar la ciutadania en 2010 sobre els “enemics” i “amics” de Rússia al món, sols l’1 per cent dels enquestats classificaren Alemanya com “enemiga” i al voltant d’una quarta parta la designaren “amiga”. El darrer any, en la mateixa enquesta els resultats havien donat la volta. Actualment, quasi una quarta parta dels russos veuen Alemanya com a “enemiga” i pràcticament ningú com a “amiga”. Molts pocs països han experimentat una re-avaluació tan dramàtica.
Des del punt de vista del Kremlin, la substitució de Sigmar Gabriel amb Heike Maas ha sigut una decepció. Durant anys, els russos s’han acostumat a que els socialdemòcrates alemanys tinguessin una certa simpatia amb Moscou. Semblava que l’estreta relació germano-russa almenys continuava en l’amistat amb certs socialdemòcrates d’alt rang. L’estiu passat, quan Putin va sopar juntament amb l’excanceller alemany Gerhard Shcröder i el seu co-membre del SPD Gabriel, quasi pareixia una promesa d’uns temps millors que estaven per vindre.
Però després arribà un ministre d’Afers Exteriors del SPD que deliberadament va viatjar primer a Ucraïna abans de planejar un viatge a Moscou. Almenys Merkel planeja un viatge a Rússia aquest estiu. Serà el seu primer viatge bilateral a Moscou des de l’annexió de Crimea, amb l’excepció del breu viatge que va fer en maig de 2015 pel 70è aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial.
En la cancelleria, els funcionaris tracten de predir què haurà planejat Putin per al seu últim període pel que fa a les relacions amb Occident. Potser aquí hi ha una oportunitat per algun lloc. Es parla de “fer balanç”.
No obstant això, el que Berlín necessita és una estratègia, una resposta a la pregunta què significa una relació apropiada amb Rússia, més enllà del romanticisme i les emocions. Aquells com el ministre d’Afers Exteriors, que creuen que la relació germano-russa està massa danyada com per a poder reparar-la, han optat per una política de contenció.
Aquells que creuen que Putin desitja restaurar la Unió Soviètica, destruir la UE, inundar Europa amb refugiats i dividir Occident amb propaganda han d’optar per la defensa i la confrontació.
No obstant això, quan Rússia ha actuat de forma agressiva o destructiva en el passat, ha sigut el resultat d’una sensació d’estar envoltats per Occident. I per a Putin, tots els mitjans estan justificats quan es tracta de trencar el setge.
Putin no vol reinstaurar la Unió Soviètica. Vol que Occident respecti els interessos de Rússia. I vol que Occident una vegada més reconegui Rússia com una gran potència, un participant internacional –un paper que Putin va intentar acomplir a Síria. També desitja que Occident no entre en la política estatal de Rússia i evitar una futura expansió de la UE i l’OTAN.
Acceptar una esfera d’influència
Finalment, Putin vol que Occident accepti que Moscou considera els antics estats de la Unió Soviètica –amb l’excepció dels països bàltics- com a part de l’esfera d’interès de Moscou en la qual el Kremlin exigeix tenir veu.
Alemanya, per suposat, no pot oferir un reconeixement oficial d’aquest nivell, però tindria sentit de facto tenir més en compte aquests interessos. El destí d’Ucraïna mostra que és inútil per a Occident continuar insistint en aquests principis quan no pot defensar-los de l’escrupolosa Rússia. Berlín necessita un enfocament Realpolitik quan es tracta de Moscou.
Això també significa que finalment no és el moment de parlar sobre diàleg, sinó de practicar aquest diàleg. Un primer pas seria reprendre les consultes al govern com les que Alemanya manté amb altres països, incloent països no democràtics com la Xina. Aquest pas podria ajudar a recuperar la pèrdua de confiança entre Moscou i Berlín. Com una precondició, però, Rússia hauria d’abstenir-se d’enganyar Occident amb mentides estratègiques.
Simbòlicament, també seria important treballar conjuntament per a preparar i celebrar importants aniversaris històrics durant els pròxims dos anys. Moscou es mostra particularment sensible quan es tracta del paper polític del record i hauria d’incloure’s en els plans per a celebrar el 30è aniversari de la caiguda del Mur de Berlín en novembre de 2019 i el 75è aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial en maig de 2020.
Tornem de nou a la casa de camp de Justus Frantz a Pöseldorf, el pianista està assegut al seu gran Steinway mentre interpreta l’himne nacional de Rússia. “Rússia, la nostra pàtria sagrada, Rússia, el nostre estimat país”.
És la mateixa melodia que el de l’himne de l’antiga Unió Soviètica, però abans la lletra deia: “Llarga vida a la nostra pàtria soviètica, construïda amb les poderoses mans del poble”. El poeta Sergey Mikhalkov va reescriure la lletra a principis del 2000.
Frantz interpreta l’obra amb sentiment, però sense passió. Quan l’última nota s’apaga, immediatament comença a tocar de nou, ara l’himne nacional d’Israel. “Per a mi, les relacions entre Alemanya i Rússia són tan importants com les relacions entre Alemanya i Israel”, declara.
Traducció de Noélia Escrivà