Els crítics

Roc Casagran: 'Vull que la poesia no sigui hermètica, que no faci por als lectors'

Direm nosaltres és un poemari de l’escriptor Roc Casagran (Sabadell, 1980) on reflexiona sobre l’amor, la llibertat i, per damunt de tot, sobre la valentia. Amb una poesia escrita per ser entesa per tothom, Casagran aposta per “sortir del gueto“ i portar els versos als lectors que encara no són habituals en aquest gènere.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Un dels versos diu així: “Estimo els qui no tenen por. I els que sí però clouen els punys i pensen en qui no en tingué. Estimo la gent valenta”. És aquesta l’essència del poemari?

—Molts d’aquests poemes naixen l’1 d’octubre que fou un punt de trobada on vaig tenir la sensació que hi havia molta gent que no tenia por, que ens feia avançar. També hi havia d’altres que potser sí que tenien por, però que estaven intentant superar-la. Fou un moment per agafar la por i desfer-nos d’ella. L’essència del llibre en el fons és aquesta, tot i que són poemes molt diferents, tant en forma com en fons.

—L’amor és un tema transversal en Direm nosaltres. Però parla d’un amor valent i lliure.

—Efectivament. Un pilar fonamental és l’amor, aprendre a estimar-nos amb llibertat. Però cal trobar un amor que ens faci bé, que ens permeti ser nosaltres mateixos. No parlo de l’amor romàntic basat a buscar la mitja taronja. Sinó d’un que ens permeti ser una taronja sencera, però amb l’embolcall que suposa l’estima cap als altres.

—Amb tot, la llibertat és el nexe d’unió entre tots ells. Especialment vostè parla del que ocorre a Catalunya.

—Hi ha poemes escrits fa temps, el més antic fa quatre anys. Però un gruix important són molt actuals. Això fa que porti, inevitablement, un context polític i social que, en el cas de Catalunya, va en aquesta línia, en la defensa de les llibertats. Intento que els meus poemes mostrin les preocupacions, les esperances o els somnis que pugui tenir la gent.

—També dediques paraules als presos polítics. Hi ha un poema titulat “Cuixart”.

—En aquest text en concret es barregen, per una banda, la situació d’injustícia que està patint el Jordi. Però també l’amistat i l’estima que tinc amb ell, que em va portar a escriure-li un poema. No maleeixo del que li estan fent, sinó que imagino un futur que tots dos compartim. 

—L’actuació d’Europa en la crisi dels refugiats també apareix en alguns textos de Direm nosaltres

—En la poesia m’interessa parlar de qüestions que m’involucren. I, així com parlo dels presos polítics, el que està passant a Europa darrerament amb la no acollida dels refugiats em sembla un fet molt greu que ens hauria d’interpel·lar a tots. Perquè, més enllà de lleis, d’economies o d’interessos, hi ha la humanitat i l’estem deixant de banda. La poesia és un bon lloc per fer reflexionar.

—Amb tot, és una poesia que té voluntat de ser entesa per tothom. 

—Això és absolutament buscat. M’interessa que la poesia surti del gueto perquè pugui arribar a gent que habitualment no s’hi acosta. Això s’aconsegueix no posant més barreres del compte. Això no vol dir que al darrere no hi hagi un cert estil i una tècnica poètica. Però el que vull és que la poesia no sigui hermètica, que no faci por als lectors.

—Ha musicalitzat i il·lustrat alguns dels poemes. Són estratègies per apropar la poesia als qui encara no en són lectors habituals?

—Efectivament. A la novel·la L’amor fora de mapa vaig incloure catorze poemes i a molta gent li van agradar. Vull intentar que els lectors de novel·la s’atreveixin amb un llibre de poemes. Intento explicar que la poesia no fa mal a ningú, no mossega. No és perillosa per a nosaltres com a lectors. En tot cas, és perillosa perquè fa pensar. Hem d’atrevir-nos a obrir les finestres de la poesia, intentar que pugui ser un coixí, una carícia, una manta que ens tapi els dies que fa més fred.

 

Direm nosaltres
Roc Casagran

Amsterdam, Barcelona 2018
Poesia, 120 pàgines

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.