Els crítics

Cap al final de ‘Homeland’

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

És un fenomen força habitual en el món de les sèries que el fet de posar data per a la temporada final porti a una millora substancial en la qualitat de la ficció. Marcar on se situa el punt final permet planificar millor els episodis que queden i, en general, obtenir un tram final sòlid. És particularment beneficiós en sèries que ja acumulen moltes temporades, sobretot si s’han allargat enllà de l’horitzó que tenien els seus creadors al principi, però no és una ciència exacta. Només cal comparar dues sèries de Showtime amb un historial similar: Dexter i Homeland. Totes dues es van estirar fins a arribar a les vuit temporades. Mentre la primera va descarrilar en el seu tram final (amb un canvi absurd en la relació de Dexter i Debra), la segona ha trobat una direcció encertada a la setena temporada i s’encamina amb pas segur cap al final. La penúltima ha estat una temporada on la sèrie ha sabut treure partit dels seus punts forts i, sobretot, cohesionar l’evolució de la seva protagonista, Carrie Mathison. És un personatge que ha passat per diverses fases força desconnectades entre elles (és el que té fer un reinici a cada temporada) i era necessari trobar una manera de lligar-les per donar un sentit a la història en el seu conjunt. Quan una sèrie s’encamina cap a l’última temporada és el moment de pensar en quin ha estat el recorregut de la història en la seva totalitat. 

Així, en aquesta temporada s’han fet mirades al passat, connectant el present del personatge amb moments clau del passat com la relació amb Brody, l’etapa d’Afganistan (la més incoherent amb el que havia estat el recorregut de la sèrie fins aquell punt) o la relació amb Quinn. Al mateix temps s’ha conduït el personatge, com sempre molt ben interpretat per Claire Danes, que sap treure matisos a circumstàncies extremes, al punt que la sèrie necessita per encarar l’última temporada. Han recuperat la bipolaritat com a element central, decidint donar-li un paper crucial per al final. La condició de Carrie havia estat important durant les primeres temporades però després va aparèixer i desaparèixer segons les necessitats de cada temporada, i amb ella la música jazz que en els primers anys era habitual a la banda sonora servint com a metàfora de l’estat mental de la protagonista i que ara també ha tornat. En paral·lel han posat un punt i final a la trama dels problemes de Carrie amb la maternitat, que sempre ha fet la sensació de ser un afegit amb què no sabien ben bé què fer. Han estat intel·ligents lligant les dues coses, i la bipolaritat ha sigut l’element clau perquè Carrie cedís definitivament la Franny a la seva germana. Molt ben lligat per part d’uns guionistes que han sabut fer el que necessitaven fent-ho passar com a conseqüències orgàniques de la història. 

Tot plegat amb un ritme intens. El fet de continuar amb trames de la temporada anterior (i no fer el reinici que era habitual) ha beneficiat molt la sèrie en no haver d’introduir personatges i situacions noves. Ha estat una de les temporades més vibrants de la sèrie, i encara hi ha hagut algunes situacions inversemblants, en general s’ha mantingut dins dels límits de la sobrietat. Com sempre, s’ha jugat a fer paral·lelismes amb la realitat, introduint una intromissió per part dels serveis d’intel·ligència russos i retratant el clima crispat i nociu dels mitjans de comunicació a través de Brett O’Keefe. De fet, l’últim episodi és pràcticament una columna d’opinió dels guionistes, que fan servir Elizabeth Keane per demanar unitat al país. Funciona millor aquest discurs que l’escena final, que no ha generat l’impacte que busca. Una escena, per cert, idèntica a una altra de la sèrie 24, on sí que va funcionar (no oblidem que els creadors de Homeland van ser guionistes de 24). Tanmateix, l’escena col·loca la sèrie en el punt idoni per començar la temporada final, que, si ens refiem del precedent de 24, se centrarà en la relació entre en Saul i una Carrie a qui no li queda ja res per sacrificar.

 

Homeland

Creadors: Alex Gansa, Howard Gordon

Repartiment: Claire Danes, Mandy Patinkin

Temporades: 7
Canal: FOX

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.