DO Pla i Llevant de Mallorca, la passió secular pel vi

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

No va ser fins l’any 1999 que es va crear la Denominació d’Origen dels vins del Pla i Llevant de Mallorca, que aplega cellers, vinyes i viticultors de divuit municipis de les dues comarques. Que la data sigui tan recent, però, no ens hauria de portar a engany: la vinya i el vi han estat, en aquelles zones igual que en moltes altres de l’illa de Mallorca, una presència constant des de fa segles.

En realitat, i mirant-ho amb una pertinent perspectiva històrica, la creació de la Denominació d’Origen dels vins del Pla i el Llevant de Mallorca s’ha d’interpretar com la culminació d’una estreta, intensa, laboriosa i secular relació d’una gent i d’uns pobles amb el món de les vinyes i del vi. En el passat, i tant se val si parlem del segle XVII o del XIX o de mitjan segle XX, eren moltes les famílies de les comarques del Pla i el Llevant que tenien almenys un poc de vinya i elaboraven, en general per al consum propi, una petita quantitat de vi. Recordem, en aquest sentit, que durant segles el vi va ser un aliment imprescindible a totes les cases, perquè el seu consum reportava unes calories necessàries per acarar les exigències d’una vida laboral dura i severa, amb uns horaris que anaven de sol a sol i omplien la setmana sencera, i amb unes tasques que es duien a terme contra un clima sovint inclement.

Una de les raons principals que expliquen la preeminència del cultiu de la vinya en les comarques del Pla i el Llevant mallorquins és la naturalesa dels terrenys, calcaris i per tant poc aptes per a la sembra de gra i sí, en canvi, propicis per a la vinya. Aquesta és una de les explicacions del fet que, a finals del segle XIX, el cultiu de la vinya fos preponderant arreu de les dues comarques. Una altra explicació és que la plaga de la fil·loxera, que va sorgir imparable durant el primer terç del segle XIX, havia devastat les regions vinícoles de França, cosa que va fer que a Mallorca augmentés notablement la producció de vi per cobrir la demanada que havia deixat de ser satisfeta des d’altres indrets. Van ser, aquells, uns anys extremadament profitosos, i tot va anar vent en popa fins que la fil·loxera va desembarcar també a Mallorca. Va ser el 1891. Els efectes van ser demolidors i les conseqüències, traumàtiques.

Característiques geogràfiques i climàtiques

Les conegudes com a comarques del Pla i Llevant de Mallorca estan ubicades a la part central i la part de llevant de l’illa. Històricament, els seus atractius han quedat relegats per l’esplèndida serra de Tramuntana, que, juntament amb la ciutat de Palma, ha estat la zona de Mallorca que més ha atret l’interès dels escriptors, artistes i viatgers europeus curiosos, que n’han cantat les belleses, n’han inventariat els costums i les tradicions, l’han immortalitzada en poemes i pintures i, fins i tot, s’hi han quedat a viure perquè hi han trobat una pau i una connexió amb la història i la civilització de la Mediterrània que, com va ser el cas de Robert Graves, no pogueren trobar enlloc més. Amb tot, la bellesa més austera i més asèptica tant del Llevant com del Pla, una bellesa configurada per extenses planúries que es despleguen sota un cel que no s’acaba mai i que abasten tot un paisatge puntejat de modestes cases de pedra i d’austers pobles isolats, també ha tingut els seus admiradors. Per exemple, l’escriptor empordanès Josep Pla, que, en un article titulat “Sobre la pictoricitat d’un paisatge”, inclòs al volum Les Illes de les seves obres completes, recomanava als artistes que vinguessin a Mallorca a inspirar-se, que deixessin de retratar la Serra i que s’acaressin amb els paisatges del Pla, d’una bellesa menys òbvia però més singular i igualment prodigiosa.

És justament per aquestes planures on es despleguen les vinyes que fan el vi de la DO Pla i Llevant. Els divuit municipis en què hi ha vinyes o bé cellers que pertanyen a la DO són Algaida, Ariany, Artà, Campos, Capdepera, Felanitx, Llucmajor, Manacor, Maria de la Salut, Montuïri, Muro, Petra, Porreres, Sant Joan, Sant Llorenç des Caradassar, Santa Maria, Sineu i Vilafranca de Bonany. En aquests municipis, en total s’hi cultiven, actualment, 402 hectàrees de vinya, que són treballades per 62 viticultors, que al seu torn fan feina per a 13 cellers. (Són xifres extretes de la completa i útil pàgina web de la DO, www.doplaillevant.com, i del número especial de la revista Terra de vins dedicat a la DO Pla i Llevant).

L’enclavament geogràfic d’aquestes vinyes també és important perquè aporta als vins que s’hi produeixen unes característiques força singulars, que comparteixen amb la majoria dels vins de l’illa. El clima mediterrani illenc, i el fet que les vinyes estiguin situades gairebé al nivell del mar (i, malgrat ser a l’interior, no a gaire distància de l’aigua), determina les qualitats del vi. Primer perquè, a les vinyes, els arriba la brisa de l’embat, el vent que bufa des de la mar cap a l’interior de la terra, una brisa marina que fa que, a pesar del sovint extremadament calorós estiu mallorquí, les vinyes illenques estiguin sempre refrescades, inclosos els mesos de juny, juliol i agost. Un altre efecte de l’embat en les vinyes és que les impregna d’uns refinats tocs salins, marca de la casa.

Conseqüències de crear la DO

Tres o quatre dècades enrere, hi havia una desena de cellers a les comarques del Pla i Llevant i, tot i que ja hi havia vinaters que produïen un vi de qualitat, el desordre i el fet de prioritzar la quantitat per damunt de la qualitat del producte, d’alguna manera llastaven la possibilitat de fer-se un lloc dins el mercat vitivinícola. Va ser ja entrada la dècada del 1990, i una mica seguint l’exemple dels cellers de Binissalem i dels altres municipis d’aquella zona, que havien creat la DO Binissalem amb excel·lents resultats immediats, quan uns pocs vinaters del Pla i Llevant es plantejaren la conveniència −la necessitat− de crear també una DO pròpia.

Entre els que impulsaren la iniciativa, n’hi havia alguns d’històrics, però també d’altres que, si bé no comptaven amb una llarga tradició, sí que tenien professionalitat, una sòlida ambició i unes decidides ganes de treballar bé el producte per tal de consolidar-lo i donar-li una sortida comercial més àmplia. Quan es va prendre la decisió d’impulsar la DO, a més, feia temps que la mentalitat amb què els vinaters de la zona treballaven el vi havia començat a canviar. A la passió ancestral i als coneixements tradicionals, hi havien incorporat uns mètodes i unes tècniques rigorosos i científics. Tot i que pertànyer a una DO implica un suplement de feina i de responsabilitat, perquè tot el procés d’elaboració del vi està sotmès a múltiples controls estrictes (la vinya i les diferents varietats del raïm, la densitat de plantació, la formació del cep, la quantitat de raïm, l’ampolla i l’etiqueta: tot està reglamentat), els vinaters estan d’acord que l’esforç s’ho val: perquè es garanteix una qualitat que, sens dubte, és reconeguda i apreciada.

Les diferents varietats de raïm amb què es treballa sota el segell de la DO Pla i Llevant és un dels seus punts forts. Tal com explica Antoni Bennàssar Roig, el president de la DO, en un article de presentació del número de Terra de Vins ja esmentat, a la DO Pla i Llevant s’usen “varietats internacionals de reconegut prestigi, però de cada vegada més s’hi introdueixen varietats autòctones, degudament seleccionades, que ofereixen una personalitat pròpia als vins del Pla i Llevant”. Aquestes varietats autòctones són en part el resultat −l’herència− de l’enginy i la laboriositat dels viticultors que segles enrere feien vi en aquestes mateixes terres. El ventall de tipus de vi és molt ampli. “En el Pla i Llevant s’elaboren vins blancs (d’anyada i criats en bóta), rosats, negres (d’anyada i criança), espumosos i dolços. És a dir, que tots els apassionats del vi, siguin quins siguin els seus gustos i predileccions, poden trobar-hi quelcom que els satisfaci, encurioseixi i, fins i tot, entusiasmi”.

Varietats autòctones i altres

Entre les varietats autòctones de vi blanc, destaquen el Premsal i el Giró ros, mentre que les varietats de negre més freqüents i representatives són el callet, el fogoneu, el manto negro i el gorgollassa.

Comencem pel callet, que és la varietat més representativa i més abundant del Pla i Llevant. Se sap que a finals del segle XIX ja es cultivava i que és el resultat de mesclar diverses varietats autòctones. Els vins produïts amb callet, que a les vinyes de la DO Pla i Llevant es cultiva en terrenys d’una extensió de 59 hectàrees, són de graduació alcohòlica moderada i se n’ha dit que “ofereixen gustos interessants amb una forta personalitat i que són aromàtics”. La varietat coneguda com a fogoneu, que era la que es cultivava majoritàriament a finals del segle XIX perquè el vi elaborat amb aquesta varietat era el que més es demanava des de la França malmesa per la fil·loxera, produeix uns vins “de capa alta” −terme usat per referir-se a la intensitat cromàtica del vi− i és de graduació no gaire elevada. Només se’n cultiva en dues hectàrees de terreny. Una altra de les varietats conegudes i històriques −se’n tenen referències des de finals del segle XIX− és el manto negro. Produeix uns vins de capa mitjana, és cultivat en 33 hectàrees i amb ell s’elaboren uns vins aromàtics i equilibrats. El cas de la varietat anomenada gorgollassa és particular perquè, si bé va ser extensament cultivat en èpoques passades, avui és present en una única hectàrea. Produeix vins de graduació alcohòlica no gaire elevada.

Pel que fa a les varietats de blanc, el Premsal és la més cultivada entre les autòctones blanques, amb 44 hectàrees de cultiu. Tot i que va estar a punt de desaparèixer, se la va conservar i continuar cultivant en una finca i des d’allà se la va recuperar per a tota l’illa. Se’n diu que ofereix una bona qualitat aromàtica, que en surt un vi equilibrat i amb una graduació alcohòlica no gaire elevada. Quant al giró ros −8 hectàrees de cultiu−, és una de les últimes varietats protegides per la DO Pla i Llevant. És una varietat històrica, de la qual ja es troben referències al segle XVIII. Se’n diu que “produeix vins de gran qualitat, aromàtics, rics en sucre, amb una forta personalitat i molt equilibrats”. Altres varietats produïdes pels cellers de la DO Pla i Llevant són, pel que fa a les negres, el cabernet sauvignon (cultivat en 89 hectàrees), el merlot (70 hectàrees), el sirà (34), l’ull de llebre o tempranillo (23 hectàrees), el pinot noir i el monestrell. Quant a les varietats de blanc, trobem el chardonnay (45 hectàrees), el moscatell de gra menut i el moscatell d’Alexandria (11 hectàrees entre els dos), el macabeu (14), el viognier (4), i el parellada i el riesling, aquests dos darrers cultivats en extensions modestes de terreny.

La densitat de plantació, que varia en funció dels terrenys, de les varietats i dels sistemes de formació, oscil·la entre els 2.500 i els 5.000 ceps per hectàrea. En termes globals, això va donar, l’any 2015, 850.237 quilos de raïm blanc i 1.238.070 de raïm negre, que en total fan 2.088.307, una xifra superior a les produïdes l’any 2012 (amb un total de producció de raïm que va arribar al 1.647.900 quilos), l’any 2013 (1.561.169) i l’any 2014 (1.943.248). L’augment ha estat progressiu i, en termes quantitatius, notable. Així mateix, aquests milers de quilos de raïm donaren, l’any 2015, 5.830 hectolitres de vi blanc, 2.793 de rosat i 5.743 de negre, per un total de 14.366.

Les tretze bodegues de la DO

Tretze són les bodegues que pertanyen actualment a la DO Pla i Llevant. Cada una té la seva història i la seva personalitat, però totes comparteixen l’entusiasme per fer bon vi i el rigor de treballar-lo bé i d’una manera moderna però lleial a la tradició. La següent informació relativa a les tretze bodegues està extreta de l’excel·lent número especial que la revista Terra de vins va dedicar al tema.

• Bodegas Armero i Adrover

Els responsables del celler són Luis Armero, que des de molt jove ha treballat en el món del vi, i Antònia Adrover, provinent d’una família de viticultors de Felanitx. A finals dels anys 80, van emprendre una reconversió de les pròpies vinyes sembrant-hi noves varietats de cabernet, merlot i sirà (pel que fa als vins negres) i de chardonnay pel que fa als blancs. També el cultiu de callet i de premsal és important en la seva producció. Tenen unes quinze hectàrees de vinya, a partir de les quals elaboren una considerable varietat de vins.

• Bodegas Bordoy

L’any 1993 Miquel Sastre Bordoy va comprar uns terrenys que pertanyien a l’antiga possessió de Sa Torre, situada a la Marina de Llucmajor, i va decidir que tornaria a cultivar-hi vinya com se n’hi havia cultivada en el passat. Ubicades en una zona amb un clima una mica especial −més àrid i amb menys pluges que altres indrets de l’illa−, aquestes terres produeixen poc vi, però invariablement de qualitat. Fundada el 2002, Bodegas Bordoy tenen una oferta que inclou varietats de merlot, de cabernet sauvignon, de chardonnay i de sirà, a més de les autòctones callet, premsal blanc, giró ros i gorgollassa. Produeixen uns 100.000 quilos de raïm, amb un rendiment per hectàrea que oscil·la entre els 40 i 50 hectolitres.

• Butxet viticultors

És un celler que es caracteritza per les produccions reduïdes, sense ambicions de comercialitzar-les en grans quantitats. Tant el celler com les vinyes estan ubicats al municipi de Muro, a tocar de l’Albufera, que està oberta al mar i que singularitza els vins produïts per aquestes terres. Els vins del celler Butxet han estat guardonats en nombrosos certàmens enològics. Actualment, produeixen quatre tipus de vins, tres de negres i un de blanc: cabernet sauvignon, merlot de Son Claret, sirà de Son Claret i va de blanc.

• Bodegues Miquel Oliver

Un celler històric de l’illa que, a més de remuntar-se en el temps fins a l’any 1912, va ser un dels primers a fer una aproximació més moderna i posada al dia al món del vi durant la dècada dels anys 80 i 90, tant en qüestions de tècnica com de sembra i de creativitat en l’elaboració del vi. Actualment, Bodegues Miquel Oliver produeixen onze vins diferents: Aía, Ses Ferritges, Muscat, Xperiment, Sirà negre, Alegria, Mont Ferrutx, Son Caló Blanc, Son Caló Negre, Son Caló Rosat i el Miquel Oliver 1912. Els seus vins també han rebut premis molt destacats.

• Can Majoral

Els germans Majoral, d’Algaida, fa dècades que treballen el vi en un sentit que inclou la perpetuació d’una tradició familiar vitivinícola, la dignificació de la feina i el món de la pagesia, i el compromís amb la voluntat d’oferir uns vins alhora singulars i de gran qualitat. Actualment, a Can Majoral conreen un total de 17 hectàrees de vinya, a partir de la qual elaboren 14 varietats diferents de vi: Capgiró, Gorgollassa, Galdent, Son Blanc, S’Heretat, Son Roig, Turgent, més les varietats dels vins Butibalausí. Des de sempre, a Can Majoral han fet bandera del cultiu ecològic de la vinya, sense recórrer a la química i essent fidels als cicles del món agrari.

• Cas Beato

A diferència de la majoria dels propietaris de les altres bodegues mallorquines, vinculats familiarment a la terra i al món del vi, Cas Beato és propietat d’Erwin Franz Müller, el magnat alemany creador de les botigues Müller. L’any 1990 va comprar la finca de Cas Beato, ubicada al municipi de Capdepera, on va començar a sembrar vinya i des d’on, a poc a poc, va comercialitzar el propi vi en col·laboració amb altres bodegues, fins que l’any 2003 va crear la seva pròpia bodega. Actualment, cultiva vinya en un terreny d’1,55 hectàrees, on hi ha sembrades varietats autòctones i foranes: manto negro, cabernet sauvignon i merlot pel que fa als negres, i premsal blanc, macabeu, chardonnay, viognier i muscat pel que fa als blancs.
    
• Celler Vi d’auba

Era l’any 2006 quan Miquel Binimelis i Joan Juan, amb l’assessorament de l’enòleg Jaume Berguedà, crearen el celler Vi d’auba, que va néixer amb la voluntat d’harmonitzar la modernitat tecnològica i la sofisticació del producte amb la sòlida riquesa de la tradició. Seguint una línia en què la qualitat preval per sobre de la quantitat, la producció del celler és molt limitada, fins al punt que no supera les 22.000 ampolles per any. Les vinyes del celler estan repartides entre diferents terrenys dels municipis de Felanitx i Manacor.

• Es Fangar

Parlar d’Es Fangar és parlar d’una de les finques −possessions, que se’n diu a Mallorca− més extenses de tota l’illa. Des de l’any 2000, és propietat de la família Eisenmann. Històricament, els terrenys d’Es Fangar han tingut un estret lligam amb el món del raïm i del vi. Actualment, la possessió compta amb 36 hectàrees de vinya, en què predominen les varietats autòctones del raïm. En total, produeixen unes 275.000 ampolles per any, que inclouen les varietats de callet, sirà, cabernet i chardonnay, entre altres.

• Vins Can Coleto

És un dels cellers més petits de Mallorca. És al municipi de Petra i es va fundar a principis dels anys 2000, però entronca amb una llarga i rica tradició familiar, a la qual Miquel Jaume Horrach, de Can Coleto, va donar un nou impuls. Feia dècades que la família elaborava el seu propi vi, però Jaume Horrach va anar més enllà i va augmentar la producció, sempre seguint els mètodes de l’agricultura ecològica. Compta amb 2,5 hectàrees de vinya, en les quals cultiva diverses varietats: monestrell, cabernet sauvignon, chardonnay, merlot, sirà i, pel que fa a les varietats autòctones, callet, fogoneu i manto negro.

• Vins Miquel Gelabert

Els vins Miquel Gelabert són produïts en deu finques que, en total, sumen 9 hectàrees de vinya, ubicades sobretot al municipi de Manacor, però de les quals també n’hi ha a Felanitx i Petra. Fa tres dècades que produeixen vi de qualitat. Actualment, treballen amb més de trenta varietats de raïm. Entre les autòctones, hi ha les imprescindibles callet, manto negro, fogoneu i gorgollassa, entre altres. D’entre les varietats espanyoles, predomina el tempranillo. I d’entre les internacionals es destaquen el pinot noir, merlot, cabernet sauvignon, sirà... En funció de les collites, produeixen entre 30.000 i 35.000 litres l’any. Són una de les bodegues que més exporta: un 50% de la seva producció es ven a Mallorca i el 50% restant, a Alemanya, Suïssa, Suècia, Dinamarca, Xina, Japó, Puerto Rico i els EUA.

• Pere Seda, vinyes i cellers

Fa un segle que Pere Reus Morro, conegut com a Pere Seda, va fundar el seu celler, que avui està en mans de la cinquena generació de la seva família que hi treballa. És, sens dubte, un dels cellers històrics de l’illa. Compten amb 40 hectàrees de vinya, però també col·laboren amb viticultors de confiança que els permeten sembrar més varietats i augmentar la producció. Treballen tant amb varietats autòctones (callet, manto negro i premsal) com amb varietats foranes (tempranillo, merlot, cabernet sauvignon, macabeo, parellada, moscatell i chardonnay). Aquest 2016 han augmentat la producció amb tres hectàrees més de la varietat Giró. També exporten considerablement, sobretot a països del nord d’Europa.

• Bodegues Galmés i Ferrer

Aquest celler del municipi de Petra també té una llarga tradició al darrere. Són més de seixanta anys elaborant vi. Arnau Galmés és qui ara està al capdavant de la bodega, i ja és la tercera generació que s’hi dedica, sempre en busca de la renovació i la novetat. Les vinyes amb què elaboren els seus vins estan repartides en diferents municipis de les dues comarques del Pla i Llevant, i entre les varietats amb què treballen hi ha el callet, manto negro, merlot, sirà, ull de llebre i cabernet sauvignon. Per al vi blanc, treballen especialment amb raïm premsal blanc.

• Vins Toni Gelabert

Era l’any 1979 quan Toni Gelabert va emprendre el projecte de produir vi. El que al començament va ser una il·lusió aviat es va acabar convertint en la passió de tota una vida, una tònica entre els diferents vinaters illencs. Actualment, Toni Gelabert compta amb cinc hectàrees de vinya. Usen productes biològics per adobar la terra, alhora que fan servir mètodes i tècniques ancestrals. Les varietats de raïm que cultiven són el macabeu, premsal, chardonnay, giró i riesling, pel que fa als blancs, i manto negro, callet, cabernet sauvignon, merlot, sirà i pinot noir, quant als negres.

En conjunt, els cellers que pertanyen a la Denominació d’Origen del Pla i el Llevant de Mallorca ofereixen un ventall riquíssim de vins, que comparteixen uns alts estàndards de qualitat i que s’elaboren a partir d’un sistema de producció basat en la saviesa de la tradició i en la modernitat tecnològica.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.