El Temps de les Arts pretén convertir-se en el referent de la crítica museística en un moment de greu crisi. Crisi econòmica, social, tecnològica i de model periodístic. Si bé les xifres d’assistència als museus només fan que créixer, cada vegada hi ha menys informació periodística de qualitat sobre els seus continguts. Revistes i diaris han anat suprimint els generosos espais que dedicaven a la cultura. I a l’hora de decidir si anar o no a veure una exposició, el visitant només compta amb la seva pròpia intuïció.
El Temps de les Arts aborda, amb total independència de criteri, la crítica d’exposicions amb els avantatges del medi web: extensió lliure, nombroses imatges i, sovint, entrevistes exclusives amb els responsables de les exposicions, comissaris i artistes. Es tracta de reflexions, d’informacions que no podrem trobar en cap altre format. I en clips de no més de cinc minuts.
El Temps de les Arts és el continuador espiritual d’una altra iniciativa d’aquesta casa, la revista bimestral El Temps d’Art, que va arribar a publicar 35 números entre els anys 2002 i 2008, i fou mereixedora del Premi ACCA de la crítica d’art 2005 a la millor publicació.
Però no tot seran crítiques d’exposicions d’art, teatre i concerts en El Temps de les Arts. També hi ha espai per a altres iniciatives museístiques, per bé que no estrictament del camp de les arts plàstiques, amb un fort component cultural. I cada mes, a la secció “A Fons”, un article de reflexió sobre cadascun dels àmbits d’El Temps de les Arts. És un exemple d’això l’article recentment publicat “La (im)possibilitat d’un teatre transfronterer” d’Andreu Gomila, un dels més prestigiosos crítics de teatre del país. I, molt aviat, un polèmic article sobre com ha estat tractat l’art des del medi televisiu.
Us heu preguntat mai per què en internet no hi ha pràcticament espais o blogs dedicats a la crítica d’exposicions? Per què el periodisme i la crítica han abandonat aquesta pràctica d’intermediació, formació de criteri i divulgació cultural? El to d’El Temps de les Arts és alhora rigorós i amè. L’objectiu és bastir un espai de confluència entre el gran públic i les exposicions d’art; ajudar a decidir si paga la pena anar a veure una exposició i per què. I fins i tot, quan sigui possible, donar resposta a algunes de les inquietuds generades després d’una visita.
Sabem que, la major part de les vegades, els continguts d’El Temps de les Arts seran consultats des d’un telèfon mòbil. Tal vegada entre feines, al transport públic, en moments de lleure o a l’hora de fer un mos... Som conscients, també, que molts lectors arribaran als continguts d’El Temps de les Arts a través de les xarxes socials. La cultura, si no cap a la butxaca, no va enlloc. Us convidem a visitar-nos, al web www.eltemps.cat/delesarts, i a compartir l’aventura de les arts. Benvinguts!