Amb un missatge de gairebé 10 minuts emès per xarxes socials, Carles Puigdemont ha donat la notícia que havia transcendit poc menys de 20 minuts abans. Sense oblidar-se dels impediments previs per arribar a la situació i sense deixar de denunciar l’Estat per la seua manca de resposta política al conflicte català, ha assegurat que «ha quedat clara davant del món la intolerància i la manca de respecte per les decisions dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya del Govern de l’Estat, que continua ocupant unes institucions on els catalans i les catalanes no volen que sigui».
Pel que fa a Quim Torra, Puigdemont ha agraït «personalment l’esforç i el sacrifici d’assumir un càrrec en unes circumstàncies extremes per a Catalunya». L’editor ocuparà un «Govern interior». L’ara expresident anuncia també l’existència d’un Consell per a la República. Aquest és el missatge íntegre, en vídeo i text.
Estimats compatriotes,
Després de la renovada majoria a les eleccions del 21 de desembre que va convocar l’Estat espanyol després del cessament il·legal i il·legítim de tot un Parlament i de tot el Govern, aquest mateix Estat continua sense respectar-ne els resultats i sense permetre als representants del poble de Catalunya prendre lliurement les seves decisions. Tots els candidats a la presidència de la Generalitat que la majoria parlamentària ha anat proposant no han vist respectats els seus drets i un darrere l’altre han estat bloquejats per part dels qui mantenen l’abús i l’arbitrarietat del 155. Ni el primer, ni el segon, ni el tercer de la candidatura hem vist respectats els nostres drets com a diputats, fins i tot malgrat que en el cas de Jordi Sánchez el comitè de drets humans de Nacions Unides exigia a l’Estat espanyol el respecte pels seus drets. El mecanisme que preveu la llei per investir president no ha estat respectat, igual que no es va respectar la llei quan es va decidir cessar-me com a president de la Generalitat, de manera que continuo essentne fins que el meu Parlament no prengui una altra decisió, i continuaré defensant aquesta legitimitat a totes les instàncies internacionals.
Hem donat moltes oportunitats a l’Estat perquè entengui que la resposta a un conflicte polític és el diàleg polític i no la repressió ni la regressió de drets i llibertats. El temps ha anat passant i malgrat les nostres crides i els nostres esforços per oferir alternatives, el bloc del 155 i els aparells de l’Estat continuen enrocats a bloquejar la política i avalar la repressió i la retallada de drets. Com hem fet en anteriors ocasions, ens toca a nosaltres continuar posant-hi la responsabilitat que l’Estat, i d’una manera especial el Govern i els partits que li donen suport en l’estratègia d’ofec a Catalunya, no mostra cap voluntat d’assumir. El termini per formar Govern abans no es convoquin eleccions arriba al seu final. Ha quedat clara davant del món la intolerància i la manca de respecte per les decisions dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya del Govern de l’Estat, que continua ocupant unes institucions on els catalans i les catalanes no volen que sigui. Continuarem lluitant per defensar els nostres drets col·lectius i les nostres institucions, i ho farem en tots els fronts. D’una manera especial, en l’àmbit institucional, on l cap als ensenyants que formen ciutadans crítics i no una latent persecució autoritària i policial, on els jubilats i les jubilades tinguin pensions dignes, els treballadors salaris decents i els cossos policials actituds democràtiques, on el model energètic no depengui d’uns pocs ben connectats i es posi al servei de les persones i del medi ambient, on les inversions públiques no facin ciutadans de primera i de segona, on no es persegueixi ningú per la llengua que parla ni pel lloc on va néixer, ni les seves creences, ni la seva orientació sexual. On els ciutadans siguin cridats a participar de manera permanent, a opinar i a intervenir més enllà dels períodes electorals. Un país solidari i acollidor, compromès amb la cultura de la no-violència i el diàleg.
D’això, i de moltes coses més, en diem fer república. La república de dones i homes lliures. Una pàtria de persones i drets.
Per això proposem, des del nostre grup parlamentari, una nova candidatura a la presidència de la Generalitat amb l’esperança que reculli el nombre de vots suficients perquè sigui investida i no pateixi el fins ara sistemàtic bloqueig per part de l’Estat. Tots aquells que han clamat per evitar les eleccions tenen ara l’oportunitat, amb el seu vot, de contribuir a formar govern i evitar una convocatòria electoral que diuen no voler de cap manera.
El nostre grup proposa al company diputat Quim Torra per a la presidència de la Generalitat, perquè pugui assumir aquesta responsabilitat en els propers dies, i pugui formar govern de manera immediata. Li agraeixo personalment l’esforç i el sacrifici d’assumir un càrrec en unes circumstàncies extremes per a Catalunya. En ell recaurà principalment la responsabilitat de la governació interior, la defensa dels drets nacionals de Catalunya davant d’un Estat autoritari que es nega a parlar, i la defensa de les nostres competències i recursos laminats sistemàticament. I sobretot, d’una manera especial, li pertocarà garantir el respecte pel mandat de l’1 d’octubre en allò que afecta el Govern de Catalunya. Un mandat clar, ratificat el 21 de desembre i que ens vincula si volem continuar essent dignes representants de la voluntat popular que és, tal com diu l’article 21 de la Declaració Universal dels Drets Humans, el fonament de l’autoritat de l’Estat. Dit d’una altra manera, sense respectar la voluntat popular, de l’autoritat de l’Estat es passa a l’Estat autoritari. En aquest sentit, l’existència d’un Consell per a la República que es pugui expressar en llibertat ha de contribuir a desplegar el mandat de l’1 d’octubre i s’ha de posar a la disposició de tots aquells ciutadans que, comparteixin o no la idea d’un Estat independent, volen tanmateix viure en pau, sense por, respectats i de manera convivencial.
A ningú se li escapa que encetem un període de provisionalitat marcada per les condicions imposades per l’Estat espanyol. L’existència de preses i presos polítics, i d’exiliades i exiliats polítics, així com l’amenaça permanent de continuar aplicant el 155 i interferint en la vida diària de la Generalitat, fa que no puguem parlar en cap cas d’una etapa definitiva. Tenim d’entrada el deure de restaurar els efectes nocius del 155, i aplicar un veritable pla de xoc que posi al dia i permeti recuperar polítiques, persones i inversions injustament suspeses, cessades o aturades. Cal que persones i entitats de tota mena que han patit directament els efectes d’aquesta venjança de l’Estat puguin rescabalar-se del dany patit, i per això una de les feines primeres del nou executiu ha de ser la de donar resposta i reactivar tot allò que l’ofensiva devastadora del 155 ha representat. Confio que el Parlament també sabrà exercir el control democràtic necessari que posi llum a l’acció d’aquests mesos i aclareixi responsabilitats d’aquells que han abusat del seu poder i han volgut aconseguir a través del 155 allò que no els han atorgat les urnes.
Aquesta etapa ha de venir marcada també pel canvi d’actitud de l’Estat espanyol en el seu conjunt. Des del 21 de desembre ja no tenia excuses —i a partir de la investidura encara en tindrà menys— per fer el que farien totes les democràcies exemplars, consolidades i modèliques: reconèixer, respectar, dialogar i pactar. No ha volgut fer res de tot això, sinó just al contrari. Per això la posició de l’Estat cada cop s’entén menys arreu, i cada cop genera més desconfiança exterior. La democràcia espanyola no es mereix uns governants i uns aparells de l’Estat que actuïn contra els principis bàsics de la democràcia. Aquest govern i aquests aparells tornen a tenir ara una nova oportunitat per comportar-se de la manera que s’espera que es comporti un Estat membre de la Unió Europea, lluny de la violència policial injustificada, de regressió i persecució de drets i d’escalada de tensió per raons d’estricte competició partidista. En aquest propòsit ens cal la màxima unitat i determinació. La màxima dedicació i la màxima fidelitat al mandat de l’1 d’octubre. Que és la fidelitat al poble de Catalunya.
Visca Catalunya!