155

La judicialització i el bloqueig polític espanyol no s'aturen mentre l'independentisme es tensa

Nova jornada de compareixences dels membres de la mesa del Parlament i tot a punt pel recurs de l'executiu de l'Estat contra la investidura a distància de Carles Puigdemont. Mentresant, ERC i JxCat tensen les relacions.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El pas dels membres de la mesa del Parlament encausats pel Suprem, Anna Simó, Joan Josep Nuet, Lluís Corominas i Lluís Guinó ha estat breu. Molt breu. No els ha pogut acompanyar Ramona Barrufet, que ha al·legat motius de salut per no venir i dur a terme la declaració via vídeoconferència en una data per establir. La compareixença ha servit al magistrat per comunicar als ex-membres de la mesa que seran processats per desobediència. Cap sorpresa.

Ha estat un carrusel de declaracions de perfil baix. S’esperava que la defensa demanés l’aixecament de les mesures cautelars: que es retorni el passaport als seus clients i puguin i no hagin de personar-se un cop per setmana al jutjat més a prop de casa seva. Entre aquestes mesures hi ha, també, la fiança de 25.000 que el jutge Pablo Llarena va dictar i que es va finançar amb la caixa de solidaritat d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Una xifra, val a dir, que la defensa dona per perduda. Com era d’esperar, el partit que exerceix l’acusació popular, VOX, ja havia anunciat que s’hi oposaria.

Les declaracions han durat entre 2 i 9 minuts. Els processats han limitat a reafirmar-se en les declaracions que ja van fer el passat novembre, quan van declarar per primer cop al Suprem.

L’ex-diputat de Catalunya en Comú, Joan Josep Nuet, ha estat l’únic que ha introduït una reflexió política al procés.

Nuet ha explicat a Llarena com funcionen els mecanismes parlamentaris per considerar que el magistrat desconeix que els procediments de l’òrgan estan dissenyats pel debat d’idees polítiques. Ha al·legat que el pronunciament del Tribunal Constitucional espanyol abans que un debat es pugui dur a terme és una mesura sense precedents i que el desconeixement dels membres del Parlament principatí haurien presentat “dubtes” i “facilitat tràmits” després de la suspensió.

El que es jutja és la permissió del debat sobre les dites “lleis de desconnexió” els dies 6 i 7 de setembre.

A les portes del tribunal s’hi han congregat diversos càrrecs electes del sobiranisme com els membres del PDeCAT Marta Pascal, Antoni Postius, David Bonvehí i Ferran Bel, de JxCat, com Eusebi Campdepadrós, d’ERC, com Esther Capella, o fins dels Comuns, com Xavier Domènech. Tots ells han coincidit a denunciar el que veuen com una judicialització de la política.

Mentre això passava, transcendia un nou exemple de la superposició d’una lectura molt estreta de la norma a la política. El Consell d’Estat d’Espanya ha avalat el recurs de Mariano Rajoy contra la investidura a distància de Carles Puigdemont en un nou episodi de bloqueig polític. S’espera que el recurs contra la investidura s’intorposi forma imminent ara que es disposa de l’informe que exigeix el consell. El guió ja està escrit: un consell de ministres extraordinari serà l’encarregat de la interposició del recurs. Així ho anunciava Enric Millo, qui també ha assegurat que Carles Puigdemont té "zero possibilitats" de ser investit.

El camí a la investidura es tensa

Els retrets d'Esquerra Republicana a Junts per Catalunya han donat que parlar. Des que dissabte s'anunciara que es tornava a treballar per investir Carles Puigdemont, Esquerra ha mostrat el seu escepticisme davant aquesta possibilitat que, com era previst, va ser immediatament denunciada pel Govern espanyol i la seua suspensió per part del Tribunal Constitucional sembla imminent.

Així, la portaveu del partit republicà, Marta Vilalta, va demanar públicament en roda de premsa una reunió entre els dos grups independentistes majoritaris. Joan Tardà va ser més contundent quan, amb un tweet, alertà que "si se'ns porta a noves eleccions (tenint presos i exilias) i en resulta un Parlament sense majoria independentista, a alguns els haurà de caure la cara de vergonya".

Pilar Rahola ha contestat aquest missatge des de TV3 queixant-se de les paraules del diputat al Congrés. Mentrestant, la CUP amenaçava que passarien a l'oposició si JxCat i ERC pactaven un govern autonomista. Cal recordar que si la CUP no s'abstinguera, faria impossible la tria d'un president en segona volta i ho complicaria tot encara més.

Dies abans del possible i definitiu pla D, la corda es tensa al si de l'independentisme.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.